Violència

Aquests dies tot passa molt ràpid. Gairebé sense temps a reflexionar. De les càrregues policials a plaça Catalunya, a una ocupació multitudinària, dels successos davant del Parlament a la ciutat inundada per milers de persones de plaça Catalunya al Pla de Palau. Les cròniques de totes les revolucions acostumen a recordar l’escàs marge que queda per a la reflexió. El que no vol dir que el pensament no funcioni. Un pensament en acció, actiu. Però m’agradaria aturar-me en algunes imatges: sens dubte l’ocupació del carrer; una noia cridant-li a un policia que per què l’empeny, que ella no li ha fet res; una dona davant d’un furgó policial; la policia colpejant i empenyent; un noi amb un trau al cap sagnant; polítics protegits per forces de seguretat, cuirassats, aïllats; una bossa d’escombraries volant cap al cap d’un home trajat entrant al Parlament, pintat a la calba; també titulars de diaris que canvien de “Indignats” a “Indignació” referint-se a aquest mateix home vestit.

Moltes vegades en tallers de crítica d’art dic que un text crític de vegades només necessita una bona descripció. Enfront de la descripció d’algunes imatges més amunt n’hi hauria prou pensar en el significat de la paraula violència. Sembla que a tot el món incomoda. Però no està de més aturar-se a reflexionar qui fa ús d’ella, qui és veritable objecte de la violència i qui té el monopoli del seu ús. Un ús real, de porres, cops, blaus, i també més figurat, de necessitats o exclusió.

Tots estem en contra de l’ús de la violència. Però qui la categoritza és el mateix Felip Puig, la classe política i la premsa, ells han qualificat els fets davant del Parlament de kale borroka. La pregunta és: com dirien a un còctel Molotov? Bomba atòmica! i a la bomba atòmica? Big Bang! La precisió en el llenguatge és un imperatiu: bloqueig de l’entrada del Parlament, llançament de bosses d’escombraries; pintades amb esprai, empentes, càrregues policials; porres i cops de porra. Ara, aturem-nos a pensar en sobre quina d’aquestes violències s’ha fet més soroll i quina ens ha ferit més. I també, qui es victimitza i qui és víctima.