close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

20 juny 2011
Violència

David G. Torres

Aquests dies tot passa molt ràpid. Gairebé sense temps a reflexionar. De les càrregues policials a plaça Catalunya, a una ocupació multitudinària, dels successos davant del Parlament a la ciutat inundada per milers de persones de plaça Catalunya al Pla de Palau. Les cròniques de totes les revolucions acostumen a recordar l’escàs marge que queda per a la reflexió. El que no vol dir que el pensament no funcioni. Un pensament en acció, actiu. Però m’agradaria aturar-me en algunes imatges: sens dubte l’ocupació del carrer; una noia cridant-li a un policia que per què l’empeny, que ella no li ha fet res; una dona davant d’un furgó policial; la policia colpejant i empenyent; un noi amb un trau al cap sagnant; polítics protegits per forces de seguretat, cuirassats, aïllats; una bossa d’escombraries volant cap al cap d’un home trajat entrant al Parlament, pintat a la calba; també titulars de diaris que canvien de “Indignats” a “Indignació” referint-se a aquest mateix home vestit.

Moltes vegades en tallers de crítica d’art dic que un text crític de vegades només necessita una bona descripció. Enfront de la descripció d’algunes imatges més amunt n’hi hauria prou pensar en el significat de la paraula violència. Sembla que a tot el món incomoda. Però no està de més aturar-se a reflexionar qui fa ús d’ella, qui és veritable objecte de la violència i qui té el monopoli del seu ús. Un ús real, de porres, cops, blaus, i també més figurat, de necessitats o exclusió.

Tots estem en contra de l’ús de la violència. Però qui la categoritza és el mateix Felip Puig, la classe política i la premsa, ells han qualificat els fets davant del Parlament de kale borroka. La pregunta és: com dirien a un còctel Molotov? Bomba atòmica! i a la bomba atòmica? Big Bang! La precisió en el llenguatge és un imperatiu: bloqueig de l’entrada del Parlament, llançament de bosses d’escombraries; pintades amb esprai, empentes, càrregues policials; porres i cops de porra. Ara, aturem-nos a pensar en sobre quina d’aquestes violències s’ha fet més soroll i quina ens ha ferit més. I també, qui es victimitza i qui és víctima.

http://www.davidgtorres.net

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)