Werker Sweatshop i els abecedaris del conflicte

García Galeria exposa a Madrid Werker sweatshop, un projecte de l’equip format per l’artista Marc Roig Blesa i el dissenyador Rogier Delfos. Els números 4 i 7 d’aquesta publicació ocupen les parets de les dues sales de l’espai, oferint al visitant dues propostes diferents però complementàries sobre com parlar dels conflictes derivats de la precarització de certs àmbits de la vida quotidiana.

Werker sweatshop és un projecte de llarg recorregut que analitza la manera en què la fotografia socialista primerenca mira els conflictes de l’escenari post-revolució. Werker sweatshop és també una publicació, el format de la qual canvia a cada número. Edicions passades han consistit en revistes o postals; la número 4 és una sèrie de cartells, i la 7, un conjunt de textos emmarcats. A Werker 4, el tàndem aborda problemes comuns en les relacions laborals de l’artista (feina gratis, intercanvi de serveis, etc.) mitjançant la representació de gràfiques i d’altres documents, als quals s’hi juxtaposen amb els pòsters els testimonis reals de professionals que les pateixen en primera persona.

Werker 7, en canvi, porta a la sala descripcions d’imatges de premsa en al·lusió a escenes ja familiars d’escenaris de protestes i revoltes populars. És el gest de perseguir una classificació tipològica del contingut d’aquest tipus de fotografia, que per la freqüència de la repetició en els mitjans, ha acostumat la nostra percepció a la identificació automàtica dels seus continguts i la seva lectura en abstracte. Amb ull semiòtic, els artistes subscriuen les paraules de la israeliana Ariella Azulay en el seu assaig The Language of Revolution, Tidings From the East sobre l’existència d’un llenguatge propi de la revolució. Aquest, basat en un substrat passional compartit per les poblacions actives en la protesta, és congelat en gestualitats i comportaments que, segons el parer de l’autora, es repeteixen com a patrons en escenaris i temps diferents.

Una mostra d’una intel·ligència subtil, on no només es referencia el treball dels fotògrafs pioners socialistes. També es gaudeix del gest dels artistes al poder de la fotografia per tal de capturar i classificar el ventall de les, en principi, múltiples manifestacions corporals de les passions humanes.