Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.
A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.
A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.
És potser una de les propostes més esperades, anhelades o sorprenents en el context de l’actual Biennal de Venècia: la rèplica de la mítica “When Attitudes Become Form”, l’exposició que va comissariar Harald Szeemann a Berna l’any 1969. Una exposició referència que serveix per a dos dels temes bàsics en art contemporani en les últimes dècades: la referència a l’art conceptual i el seu moment original, saltant les barreres entre EUA i Europa, i l’aparició del comissariat… i del comissari com a protagonista.
Ara l’exposició es replica a Venècia, a la Fundazione Prada (es pot visitar fins a principis de novembre) i en el marc de la biennal, la biennal que ha estat un altre dels icones de Harald Szeemann deixant idees poderoses com l’Aperto.
Una mostra que obliga a reflexionar sobre el procés de mitificació d’aquestes actituds que proposava l’exposició original. Processos que la pròpia rèplica no rebutja. I que també s’evidencien en el vídeo de presentació i institucional de la Fundazione Prada sobre l’exposició. En ell sumen entrevistes a d’altres icones de l’art de finals de segle XX com Germano Celant, manifestant que potser aquesta rèplica és l’inici de la museïficació del segle XX.
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)