Tot i que la majoria d’éssers «conscients» estan al corrent dels reptes recents que ha enfrontat Grècia, com els incendis i les inundacions d’aquest estiu, la crisi de refugiats que ha perdurat durant anys i un canvi polític cap a la dreta, l’escena artística contemporània d’Atenes continua irradiant una energia reconfortant i palpable. La ciutat la cultura clàssica de la qual va influir profundament en la civilització occidental, continua fascinant amb la seva efervescent comunitat artística. Hi ha destacats benefactors i patrocinadors influents, fins i tot moltes fundacions milionàries, però són les dedicades propietàries de galeries d’art, unides sota l’Associació Hel·lènica de Galeries, que donen forma a la identitat artística contemporània de la ciutat. I és que l’Associació Galeries és la que orquestra l’esdeveniment artístic més gran del país, la Fira Internacional d’Art Contemporani Art Athina, que recentment va celebrar el 30è aniversari i que s’erigeix com una de les fires d’art més antigues d’Europa.

La vitalitat d’Art Athina 2023 va quedar plasmada amb la seva afluència entusiasta de públic. Tropes de visitants convencionals, amb artistes locals, professionals i aficionats a l’art feien cua a l’entrada. La fira es va celebrar al Zappeion Megaron, una joia neoclàssica dissenyada per l’arquitecte danès Theophil Hansen el 1874, testimoni del renaixement de l’estètica clàssica en un país impregnat del llegat de la seva poderosa civilització clàssica. Aquesta construcció neoclàssica inspirada en la clàssica, sigui el que sigui que sumi o reste a la contemporaneïtat, va acollir i encapsular l’art contemporani durant quatre dies, del 14 al 17 de setembre.

Els estetes d’Atenes

Però centrem-nos en les persones que conformen aquí i ara de la particular topologia artística grega. Marina Fokidis, assessora de direcció artística d’Art Athina 2023, no només forma part de la crème de la crème de l’escena local d’art contemporani, sinó que ha estat tant comissària d’exposicions a Art Athina com espectadora al llarg de les seves tres dècades existència. En les seves paraules, Art Athina personifica trenta anys de vida artística, sostenibilitat i dedicació incansable. La profunda implicació de Fokidis a l’escena grega i internacional li ha permès conèixer a fons tots els mecanismes de l’art contemporani. Gràcies a la seva dilatada experiència, destaca en la identificació dels aspectes més excel·lents i de les tendències del món de l’art, oferint valuoses perspectives antropològiques i sobretot reflexionant sobre el panorama polític en general.

A Art Athina va abundar la diversitat transgeneracional d’estils i mitjans: des d’artistes grecs contemporanis consagrats com Chryssa a Mihalarias Art; Yannis Tsarouchis a Roma Gallery —obra del qual ‘Mariner al Sol’ de 1966, després de la confirmació per part del representant de Roma al seu estand, es va vendre per un un gens menyspreable milió d’euros— o George Lappas a Citronne ; joves amb una fulgurant carrera internacional com Iris Touliatou a Rodeo o la prometedora Olga Migliaressi Phoca a THE BREEDER; fins a nous talents que irrompen per primer cop en escena. Molts d’aquests artistes emergents eren a la secció de Projects Spaces, comissariada per Olympia Tzortzi de només 30 anys i fundadora també d’un espai a Atenes. La perspectiva innovadora de Tzortzi desafia les normes convencionals d’exposició mentre busca establir models expositius multitasca, flexibles i dinàmics. Aquesta iniciativa va culminar amb la selecció de 8 projectes que incloïen artistes amb molt de potencial com Pantelis Vitaliotis i Dimitris Fragakis a Space52, que juntament amb 6 altres, articulaven l’exposició «Metamorphosis Unveiled» que va presentar l’espai. La resta de projectes en aquesta secció van ser Alkinois, igni office, koraï space, MISC, One Minute Space, Sealed Earth i Thermia Project.

Potser hi va haver una certa absència de galeries internacionals; de les 59 galeries participants, la majoria eren gregues amb artistes principalment grecs. Al voltant del 20% eren internacionals procedents de nou països, amb presència destacada del nord i el centre d’Europa: Alemanya, els Països Baixos, França, Suïssa i el Regne Unit. A més, de representació de veïns com Xipre i Polònia i Romania per part de l’Europa de l’Est.

L’aposta per una nova generació de comissaris ha estat molt encertada. Danai Giannoglou ha comissariat les xerrades amb la idea de generar diàlegs dinàmics, els convidats van estendre ponts entre diverses perspectives i van fomentar l’aprenentatge mutu, pedra angular d’aquest viatge artístic. Panos Giannikopoulos, flamant comissari del proper pavelló grec a la Biennal de Venècia 2024, ha curat una sèrie de performances amb artistes en nòmina de les galeries presents a Art Athina. Les performances es van pensar com una constel·lació de diverses formes artístiques, adoptant mitjans alternatius i explorant dinàmiques entre allò material i allò digital.

Per la seva banda, Akis Kokkinos va comissariar el programa de vídeo titulat “I Miss You More Than I Remember You, Et trobo a faltar més del que et recordo”, transformant els Jardins Zappeion en un cinema a l’aire lliure. La iniciativa va projectar videoart, documentals i films de ficció d’artistes de Grècia, Xipre, Turquia i el Líban. El programa tenia com a objectiu revelar relats al voltant de la terra i les comunitats vulnerables del sud-est del Mediterrani i el Pròxim Orient, per tal d’amplificar les veus i experiències dels marginats.

La producció artística com a zeitgeist

Si alguna cosa té l’art és una capacitat única per captar l’essència del moment, fomentar un esperit crític i articular visualment el zeitgeist de la seva època. Idealment, les exposicions ofereixen espais d’observació i llibertat, i d’alguna manera, les fires d’art també serveixen com a exposicions, poc ortodoxes, això sí, caracteritzades per l’heterogeni display, la disposició i la «particularitat» estètica. Aquí rau la bipolaritat de les fires d’art, d’una banda en la susceptibilitat a la influència de factors polítics, econòmics i socials, i de l’altra la seva existència com a microcosmos. I és que el context i l’estructura de les fires s’entrellacen amb la presentació de l’art com a mercaderia, fins i tot com a actiu, dins d’un entorn operatiu tancat.

Sens dubte, les fires d’art han esdevingut elements fonamentals del mercat de l’art global. Estem a “L’era de les fires d’art”, com assenyala el text de Paco Barragán de 2008. Aquests esdeveniments omnipresents a tot el món serveixen de plataformes per a la venda d’art i per a la producció d’exposicions. En el context Mediterrani, on la greu crisi regional empitjora amb la corporativització global de megafires com Art Basel —i les seves nombroses ramificacions (la més recent, l’adquisició de Paris+)—, sorgeixen preguntes sobre el futur de fires d’art més petites, com Art Athina.

És possible trobar una alternativa per a les fires d’art de nínxol? Seran absorbides pel gegant o aconseguiran mantenir la seva identitat distintiva? Podríem considerar que les fires d’art petites i mitjanes (igual que les galeries petites i mitjanes, si ampliem aquesta analogia) ocupen una posició intermèdia en el panorama artístic actual, que malgrat els reptes financers i de sostenibilitat a què s’enfronten , tenen un paper fonamental a l’hora de fomentar la creació i el discurs artístics regionals. Potser val la pena reavaluar-ne l’estructura organitzativa i els objectius a llarg termini, tenint en compte, per descomptat, els factors econòmics i polítics externs esmentats anteriorment.

Per tal d’abordar aquesta situació de manera més positiva, podríem promoure un distanciament de la fràgil estructura cultural que envolta aquestes fires? Si l’èxit de les fires d’art rau en generar un esquema reticular o networking, hauríem d’aprofundir en el significat de networking en aquest context. El networking al món d’art engloba tres facetes crucials: en primer lloc, actua com a xarxa que connecta marxants d’art, professionals i col·leccionistes de regions distants, creant així un microcosmos. En segon lloc, funciona com a xarxa caracteritzada per l’observació mútua. Finalment, funciona com una xarxa els resultats de la qual, incloses les vendes i la presentació d’artistes emergents, estableixen normes per a altres participants al mercat, incitant-los a unir-se a aquesta xarxa interconnectada i alimentant les connexions dins del mercat de l’art.

No són pocs els que suggereixen que Atenes va pel camí de convertir-se en el nou Berlín del món de l’art. Si mirem enrere, l’escena artística berlinesa de fa dues dècades ha evolucionat fins a convertir-se en un vibrant centre de vendes… per això la comunitat artística internacional està dirigint progressivament la seva mirada cap a l’escena atenesa.

(Foto de portada: Yannis Tsarouchis, «Sailor in the Sun», 1966 a la Galeria Roma. Oli sobre llenç, 210 x 70 cm. Foto: Fotis Vallatos)

Més informació sobre Art Athina aquí.

Vista de la Fira d’Art, foto: Fotis Vallatos