El calendari de l’aniversari de la Bauhaus –en el marc del qual se celebren aproximadament 600 esdeveniments a Alemanya– mostra un calidoscopi de versions sobre aquest moviment interdisciplinari singular que, en el seu conjunt, potser només transmet un fet: que no existeix una única Bauhaus. Les seus més destacats de la celebració nacional són Weimar, Dessau i Berlín, on la història d’aquest moviment modern d’arts aplicades, de repercussió mundial, s’havia desenvolupat entre els anys 1919 i 1933. La seu es va traslladar en primer lloc de Weimar a Dessau, i finalment a Berlín, on el partit Nacional Socialista va posar punt final dràsticament a l’exportació cultural més important d’Alemanya.

Avui dia, és probable que la idea de la Bauhaus evoqui exclusius dissenys moderns i projectes pioners de l’arquitectura moderna, és a dir, a cases formades per cubs blancs, sostres plans, dissenys minimalistes i sumptuosos de mobiliari tubular d’acer, i tota classe d’accessoris domèstics amb aires d’estètica industrial racionalista, fabricats amb materials exquisits. Però la intenció original del moviment interdisciplinari, impulsat principalment pels manifestos antimilitaristes i pacifistes que van sorgir després dels horrors de la Primera Guerra Mundial, i formulats per nombrosos artistes i intel·lectuals alemanys que somiaven amb una societat nova, era totalment oposada. Walter Gropius, fundador i promotor de la idea de la Bauhaus, va ser una figura molt influent per a aquest concepte innovador que abastava l’educació pràctica, la fusió d’artesania, tecnologia i treball col·lectiu i, finalment, la sinergia entre artesania, belles arts i arts escèniques. No obstant això, i per sobre de tot, la Bauhaus era la Hochschule für Gestaltung, una escola en la qual arquitectes, artistes, músics i docents compromesos dedicaven les seves energies –especialment en els primers anys del centre– a implementar el pensament utòpic combinat amb programes pràctics.

A més de Walter Gropius, entre els principals representants d’aquesta disparitat de tendències es comptaven Oskar Schlemmer, encarregat de les àrees de teatre i belles arts i Johannes Itten, més a favor de la línia esotèrica i espiritual del moviment, en contraposició a László Moholy-Nagy, que expressava les seves inclinacions esquerranes portant sempre l’uniforme del treballador. Els membres vermells de la Bauhaus –entre ells, el segon director de l’escola, Hannes Mayer– finalment van abandonar la seu alemanya per Rússia, on esperaven trobar projectes arquitectònics més pròxims a les seves afinitats ideològiques. No obstant això, la singular i extraordinària globalització de les idees que van alimentar aquest experiment interdisciplinari es va produir a un alt preu: com és sabut, el règim d’Hitler va forçar als membres políticament inacceptables de la Bauhaus –especialment als jueus– a l’exili, on molts d’ells van difondre les visions de la Bauhaus en les seves noves pàtries. Moholy-Nagy va fundar The New Bauhaus a Chicago, mentre que a Israel la Bauhaus es va fusionar amb formes mediterrànies. El projecte de recerca i la gran exposició bauhaus imaginista celebrada en la Haus der Kulturen der Welt de Berlín i organitzada en col·laboració amb els instituts Goethe de tot el món, acaba de començar a reflectir aquesta notable internacionalització de la Bauhaus. D’altra banda, algunes de les activitats de Bauhaus100 se centraran en formes de marginació, com la de les dones dins d’una Bauhaus dominada per homes. Ise Gropius, l’esposa de Walter Gropius, es va formar com a periodista i va treballar com la seva secretària, però Marianne Brandt va ser l’única dona que va aconseguir ser acceptada pel taller de metall de la Bauhaus. En general, les membres femenines de la Bauhaus no tenien una altra opció que apuntar-se als tallers tèxtils o ceràmics.

Dona asseguda a la cadira B3 de Marcel Breuer, Màscara d’Oskar Schlemmer, Vestit de Lis Beyer

Finalment, a Bauhaus100 destaquen tres projectes arquitectònics en el sentit literal del terme alemany: Bau (construir, o l’edifici) i Haus (casa). Al setembre obrirà un nou museu dedicat a la Bauhaus al centre de Dessau, dissenyat per l’estudi català d’arquitectura addenda (González Hinz Zabala), el projecte de la qual ha guanyat el concurs per a la seva construcció entre un total de 831 propostes. Lamentablement, el pla d’inaugurar uns altres dos museus Bauhaus al llarg d’aquest any d’aniversari no es podrà complir, ni a Weimar ni a Berlín: la inauguració de Weimar està programada per a l’any que ve i la de Berlín ha estat suspesa sense data.

(Imatge destacada: Edifici de la Bauhaus vist des del sudoest, Walter Gropius, Dessau, 1926)