close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Spotlight

20 octubre 2022

Bergen Assembly 2022

Yasmine i el joc de fortuna de Saâdane Afif

Hi ha mostres dirigides per artistes que s’oposen a ubicar exposicions en contextos i plataformes discursives, històriques o teòriques de manera d’il·lustrar-los. Una és Bergen Assembly 2022, dirigida per l’artista Saâdane Afif (Vendome, 1970), que apel·la a l’espectador com un cocreador d’un procés de recerca, ric en ficció de fortunes i sense correlat pedagògic. Saâdane Afif i Yasmine D’O busquen que l’espectador cooperi amb el que el francès anomena un “esforç necessari”. Quines són les claus d’aquesta endevinalla?

Vª Biennal de Marràqueix, Marroc, 2014. L’origen d’aquest relat és a l’acció „Souvenir: La leçon de géométrie“. Cada tarda, Saâdane Afif oferia una classe de geometria a Jamaa El Fna, plaça central de la ciutat. Després de la classe, cadascú rep una figura geomètrica de cartró. A la plaça, públic i comerciants especulen, negocien, programen vides comunes.

Bergen Assembly: Yasmine and the seven faces of the Heptahedron (Yasmine i les set cares de l’heptahedro) és el nom de la seva conseqüència en el present. Saâdane Afif, convendre o congregant, convida a un personatge enigmàtic que sigui curadora de l’esdeveniment, basant-se en l’obra Yasmine D’O – A dialogue by Thomas Clerc. “Yasmine és per una banda Yasmine d’Ouezzan, princesa, jugadora de billar i primera dona a guanyar el campionat femení francès de billar del 1932”, explica. “I Yasmine és en realitat tres persones: L’original, campiona de billar, que descobrim al Museu de la Fotografia de Marràqueix. Una altra, la que trobem a l’obra de teatre de Thomas Clerc i que ens inspira. I una altra és la curadora d’aquesta Bergen Assembly”, diu.

La trama és traduïda a un recorregut per diferents seus que porten els noms dels personatges. Yasmine ha de buscar la forma final de l’heptahedre en trobades amb personatges. Així, una mena de psicogeografia i viatge iniciàtic es desplega sobre la ciutat de fiords: el professor, el mercachifle, la motorista, l’endevina, l’acròbata, el carboner i el turista.

Vista instalació “Art from the Depths of the Mines”, esculturas vernaculars per mineros, “The Coalman”, 2022 at Gyldenpris Kunsthall, Bergen. Cortesía Collection Yasmine d’O. © Bergen Assembly 2022 comisionat per Saâdane Afif i comisariat per Yasmine d’O. Foto: Thor Brødreskift.

El carboner (The Coalman) és a Gyldenpris Kunsthall. Els dies inaugurals, Afif presenta el pavelló i davant del públic es pregunta per què Yasmine no hi és. Algú exclama que ha vist Yasmine a l’estació de trens: “m’ha dit que no es podia quedar i ha deixat una carta per a tu”. Saâdane Afif llegeix en veu alta. A terra, una línia d’alguna cosa entre carbó i quitrà i a la paret, un text: Nothing more, per Augustin Maurs. L’artista sonor resident a Berlín llegeix a diferents ritmes la frase, deconstruint sentits: “Nothing More. No thing more. No. Thing. More. More Nothing. Mor…”. D’acord amb l’artista, el projecte explora la veu com a recurs d’expressió i transformació, des de la fonació i la parla fins al cant i l’oralitat política, evocant l’obra de Mladen Dolar, A voice and Nothing More, que proposa que la veu és la més autèntica textura del que és social. El carboner és un espai que emergeix de la foscor, és un treball manual desaparegut.

Premiere “NOTHING MORE for voices and organ”, de Augustin Maurs con Volve Vokal, en Domkirken Bergen, Sep 9, 2022. Parte de “The Coalman”, 2022 en Gyldenpris Kunsthall, Bergen Courtesy the artist, Volve Vokal choir. © Bergen Assembly 2022 convened by Saâdane Afif and curated by Yasmine d’O. Foto: Nicolas Rösener

Un parlant al pis toca Les soirs illuminés pa l’ardeur du charbon, de Claude Debussy, 1917, una peça que és interpretada en un piano blanc de cua. També hi ha gabinets de fusta i vidre amb la col·lecció d’escultures de carbó de Yasmine d’O. Són fetes per miners a diferents llocs d’Europa entre els 60s i 80s. Les obres reprodueixen maquinària, situacions, símbols de sindicats – també la Copa de la FIFA.

“Evenings Lit by the Burning Coals: Claude Debussy’s Last Composition for Piano, The Coalman”, 2022 at Gyldenpris Kunsthall Bergen. Courtesy Denis Herlin © Bergen Assembly 2022 convened by Saâdane Afif and curated by Yasmine d´O. Foto: Thor Brødreskift

Mentrestant, a l’Acadèmia d’Art, Música i Disseny, ens trobem amb El Professor, un espai on es desmunten jerarquies i s’experimenta amb la llibertat artística i pedagògica. Jörg Heiser hi reflexiona al voltant de la peça Selbstportrait als Warner (Autoretrat, advertència, 1927), que mostra Grosz amb un dit índex curt en senyal d’advertència, mofant-se de si mateix com a docent. A un costat, la peça Gruppo Petrolio de Lili Reynaud-Dewar, un treball que fa del fracàs un èxit: uns estudiants desenvolupen durant el 2010 una investigació per a un llargmetratge, tutoritzats per una professora personificada per l’artista. La investigació és una coartada d’atemptats a empreses d’extracció. L’espai expositiu és un bar de poca muntanya. A les parets, a cadascuna de les set pantalles de vídeo veiem dues hores de discussions i producció: els estudiants conversen, analitzen, conspiren prenent cervesa, menjant pizza, fumant. Perpetuum mobile, l’obra és comèdia d’educació i resistència basada a Petrolio, de Pier Paolo Pasolini (1977).

Gruppo Petrolio’s exhibition The Professor, 2022 at The Faculty of Fine Art, Music and Design, UiB (KMD) Bergen. © ADAGP and Bergen Assembly 2022, convened by Saâdane Afif and curated by Yasmine ´O. Foto: Thor Brødreskift

A The Moped Rider trobem un circuit d’obres on “amb les eines del pensar analògic, (la motorista) assenyalant-nos relacions insospitades entre coses de la fortuna”. Aquí, a Bryggens Museum, veiem obres de Katia Kameli, Shirin Sabahi i Denicolai & Provoost. Katia Kameli presenta Stream of Stories al voltant dels orígens mítics perses i indis de les faules de La Fontaine, desacralitzant els cants d’animals i moral per deduir i demostrar que tot prové de la traducció i translació.

Katia Kameli’s exhibition Stream of Stories, The Moped Rider, 2022 at Bryggens Museum. Courtesy the artist, courtesy pending. © ADAGP, Bergen Assembly 2022, convened by Saâdane Afif and curated by Yasmine d´O. Photo: Thor Brødreskift

Shirin Sabahi, iranià, mostra Borrowed Scenery: gabinets de vidre amb objectes com monedes, petxines, pintes, etc. i dues vídeo-projeccions, totes dues en sales contigües: un és la visita al Japó a l’escultor Noriguki Haraguchi, que el 1977 va muntar Mind and Matter al Museu d’Art Contemporani de Teheran, una tina de metall plena de lubricant usat. Sabahi rememora quan ella i un amic han vist de nens l’obra – mostrada a Documenta 6 el 1977 i després adquirida pel museu iranià – preguntant-se si aquesta seria una massa sòlida i reflectant. L’altre vídeo consisteix en la recreació de l’obra de Haraguchi, abocant oli usat de motor a la pileta del museu a Teheran. Un equip de persones compta els seus records de l’obra original, mentre treuen del fons els objectes que els visitants hi han llançat per dècades, confiant en el seu poder de complir desitjos. Els personatges recuperen passat desentranyant.

Shirin Sabahi’s exhibition, The Moped Rider, 2022 Bryggens Museum. Courtesy the artist © VG Bild-Kunst, Bergen Assembly 2022 convened by Saâdane Afif and curated by Yasmine d´O. Photo: Thor Brødreskift

Denicolai & Provoost, a Eyeliner, presenten una col·lecció d’objectes posats habitualment a nivell de la mirada en vitrines i finestrals. Són ponts-amulets entre vida privada i pública, horitzons de passat i presències narratives.

Denicolai & Provoost’s exhibition Eyeliner (Bergen), The Moped Rider, 2022 at Bryggens Museum. Courtesy the artists. © Bergen Assembly 2022 convened by Saâdane Afif and curated by Yasmine d´O. Photo: Thor Brødreskift

Al Turista, veiem una obra de traducció i transformació espacial: La cantina de Sol Calero. El menjador social Kafé Mat & Prat és convertit en un espai de reminiscències tropicalistes i de benvinguda. La cantina és una evidència perenne que els processos de disseny, convivència i escolta tenen efectes concrets i més enllà de fronteres d’idioma o geopolítiques en el context de tensió global.

Sol Calero, La Cantina de la Touriste, at Kafe Mat & Prat, Bergen. © Bergen Assembly 2022, convened by Saâdane Afif and curated by Yasmine d´O. Photo: Nicolas Rösener

En lloc d’il·lustrar, la curadoria de d’O –“perquè Yasmine existeix”, diu Afif – crea un sistema de claus, un dilema del som replicants. Per què? Els oficis del joc depenen de l’atzar i són tan efímers com la endevinalla que els dóna vida.

Dominique Gonzalez-Forester’s exhibition Exotourisme, The Tourist, 2022 at Permanenten, Bergen. © Bergen Assembly 2022, convened by Saâdane Afif and curated by Yasmine d´O. Photo: Thor Brødreskift


Bergen Assembly, fins al 6 de novembre a Bergen, Noruega

 

(Foto de portada: Sol Calero, La Cantina de la Touriste, al Kafe Mat & Prat, Bergen. © Bergen Assembly 2022, Convened by Saâdane Afif and curated by Yasmine d´O. Photo: Thor Brødreskift)

Teobaldo Lagos Preller (Puerto Montt, 1978) és curador, autor e investigador. Es doctor en historia y teoría del arte contemporáneo por la UB, ​​Master of Arts en Estudios Latinoamericanos Interdisciplinarios por la Freie Universität Berlin y Licenciado en comunicación social (Semiótica Intertextual) per la UAM-X a Ciudad de México. Com curador, durant 2022-23 col·labora amb l’artista Stine Marie Jacobsen a la implementació de Law Shifters, obra conceptual i de creació col·lectiva de borradors de lleis amb la comunitat femenina i LGBTQIA+ al Museu de la Memòria i els Drets Humans a Santiago de Xile. Durant el 2021 co-curó “museo de la democracia” a nGbK Berlin. La seva àrea d’investigació és art i esfera pública, amb un enfocament en processos de transformació inmaterials, cossos i espai públic. Ha publicat a diversas revistas a las Américas y Europa. Viu i treballa a Berlín des de 2008.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)