Douglas Coupland, autor de Generació X (1991) i Generació A (2009), és més conegut com l’home que veu el futur. Fa un parell d’anys va proclamar davant d’un públic: «Fins fa poc el futur era una cosa que ens esperava. Era una cosa que anticipàvem i fins i tot temíem. En algun moment el present es va fondre amb el futur. Ara estem vivint dins del futur permanentment. És el que jo anomeno el superfutur.» Igual que el filòsof Paul Lafargue (El derecho a la pereza, 1883), Coupland opina que una jornada laboral de nou a cinc és una cosa antiquada i rebutjable, semblant a l’explotació infantil. En el seu manifest a favor de la mandra Lafargue argumenta que les màquines modernes de la Revolució Industrial donarien més llibertat a l’ésser humà. Lafargue: «Però que veiem? A mesura que la màquina es perfecciona i substitueix amb una rapidesa i precisió cada cop més gran al treball humà, l’obrer, en comptes d’augmentar el seu repòs en la mateixa quantitat, redobla encara més el seu esforç, com si volgués rivalitzar amb la màquina.»

El revolucionari Lafargue, enemic de la sobreproducció, proposa treballar durant un màxim de tres hores al dia, «gandulejant i gaudint la resta del dia i de la nit». En el règim de mandra, per matar el temps que ens mata segon a segon, hi haurà espectacles permanentment. Ja a finals del segle XIX Lafargue s’estava imaginant un món amb Netflix i chill. Imagina’t la reacció de Lafargue si hagués sabut que la Revolució Digital i la intel·ligència artificial al segle XXI ens han donat encara més llibertat, però que seguim complint amb la nostra jornada completa de quaranta hores.

Tornant a Coupland. L’artista canadenc treballa juntament amb la intel·ligència artificial. L’any passat l’equip de Google va alimentar un ordinador amb tot el treball literari de Coupland dels darrers trenta anys mitjançant un algorisme d’aprenentatge automàtic. Així, amb més d’un milió de paraules, la màquina es podia familiaritzar amb l’estil de l’escriptor. Després l’ordinador va aprendre amb un altre milió de paraules tretes de publicacions a Instagram com crear frases breus i inspiradores. Amb tota aquesta informació la intel·ligència artificial va crear vint-i-cinc lemes inspirats en els textos de Coupland. L’artista mateix va comentar: «He escrit aquestes frases? Sí i no. Podrien haver existit sense mi? No.»

Fa més de deu anys Coupland treballa amb el format de lemes, on comprimeix la quantitat més gran d’informació en la menor quantitat de paraules. Per ell és un exercici de trobar les sensacions col·lectives de la nostra cultura mundial. Coupland s’inspira en el treball de l’artista Jenny Holzer, que a finals dels anys setanta va començar a exposar a l’espai públic els seus Truisms; afirmacions com «la feina és una activitat destructora de la vida», «qualsevol superàvit és immoral» o «redistribuir la riquesa és obligatori». Com comenta Holzer en una entrevista arran de la seva mostra al Museu Guggenheim de Bilbao el 2019: «Hi ha veritats tan òbvies que resulta dolorós recordar-les».

Un dels eslògans que la intel·ligència artificial benèvola de Google va crear a partir de les idees futuristes de Coupland va ser «en el futur tots serem l’1%». Una frase que dolorosament subratlla la creixent desigualtat a la societat. El món en què vivim on, més ben dit en les paraules de l’economista Joseph Stiglitz, «l’1% de la població té allò que el 99% necessita».

Al superfutur de Coupland els treballs d’oficina es dispersen i la jornada laboral es torna més fluida gràcies al núvol i la velocitat més gran de la nostra connexió a Internet. Les nostres hores de treball disminueixen mentre tots els dies de la setmana ens sentin com si fos un dimecres. No hi ha cap cap de setmana per anhelar, ni tampoc tenim aquesta tristesa dels dilluns. Beneït sigui dimecres.

(Imatge destacada: Il·lustració de Pilar Sánchez Molina per a “El derecho a la pereza” de Paul Lafargue (1883), editorial Virus, 2016)