La 8ª edició de DART se celebra del 27 de novembre al 10 de desembre als Cinemes Girona, la Sala Phenomena, els cinemes Zumzeig i Maldà, i als espais culturals MACBA, Disseny Hub Barcelona, The Social Hub i Laie Pau Claris.

Comença el Festival de Cinema i Documental d’Art, Dart, a Barcelona. Un dard directe al cor d’aquesta parella inigualable que ha estat, durant dècades, l’art i el cinema. I, encara que potser ja no ho recordem, hi va haver un temps en què el cinema estava relegat a espectacle de fira. Les classes mitjanes, populars i fins i tot algun membre de la reialesa quedaven fascinats veient els obrers sortir d’una fàbrica o un tren arribar a l’estació. La vida, ni més ni menys, en una mena de moviment màgic dins d’una pantalla.

Tot i això, va caldre temps, força temps, perquè aquest nou entreteniment fos considerat art. El segle XX és el segle de les ruptures, i el cinema va viure la seva pròpia revolució. Mentre els artistes es distanciaven de les normes canòniques dictades durant segles per una acadèmia rígida, el cinema captivava cada cop més aquelles ments inquietes que cercaven noves formes d’expressió. No és estrany, doncs, que sorgís una història d’amor inevitable: aquest nou art es va convertir en un camp d’experimentació per a artistes de tota mena, que van veure en el cinema un mitjà únic per transmetre els seus missatges al món.

No ha passat tant temps real des d’aleshores, en anys terrenals. Però ja sabem que, des de la Revolució Industrial, tot s’accelera —per bé i per mal—, i si hem forçat la Terra a viure (o morir) més ràpid, al món de les arts l’acceleració ha estat igual de vertiginosa. Així, aquell espectacle popular que competia amb dones barbudes, homes canó o circs de puces ha arribat fins avui com un dels suports més intrínsecs i naturalment vinculats al registre de l’art contemporani. Un mitjà perfecte, o potser ja una fusió total entre el suport, el contingut i l’autoria. Un dard precís, un fenomen destinat a ocórrer.

En aquest context s’emmarca el festival Dart Cinema documental sobre art. Una oportunitat perfecta per gaudir dels millors documentals sobre artistes i els seus processos creatius, tant a nivell nacional com internacional. Aquesta 8a edició inclou 20 llargmetratges documentals —15 internacionals i 5 nacionals o amb participació nacional— i 3 curtmetratges. A més, el festival continua col·laborant amb Filmin, on es podran veure alguns dels títols fins al 31 de desembre.

Per fer-nos una idea del que podrem gaudir: I Am Martin Parr de Lee Shulman, un retrat del treball de l’icònic fotògraf britànic, inaugurarà el festival el dimecres 27 de novembre a la Sala Phenomena.

Com a gran final, Lolo & Sosaku – The Western Archive de Sergio Caballero, artista i codirector del festival Sónar, es projectarà de forma gratuïta el dimarts 10 de desembre al Disseny Hub Barcelona.

A més, es presenta Dahomey, de Mati Diop, guanyadora de l’Os d’Or al Festival de Cinema de Berlín, una reflexió impactant sobre l’espoli d’art africà dut a terme per la França colonial. La polèmica està servida.

El festival també s’uneix a la commemoració del centenari del naixement d’Antoni Tàpies amb els documentals Tàpies, el joc de saber mirar de Sergi Guix Planas i Elements of a Journey: Antoni Tàpies de James Scott.

A tot això, se sumen activitats paral·leles que faran d’aquesta setmana una experiència molt estimulant. Per mencionar-ne algunes: les jornades sobre art i erotisme a Laie Pau Claris i una sessió dedicada a l’artista Renzo Martens al MACBA.

Com hem dit, aquest matrimoni de conveniència entre l’art i el cinema estava destinat a convertir-se en una relació apassionada. Ara només ens queda seure i gaudir dels fruits d’aquest romanç cinematogràfic. Una oportunitat única per entendre millor tots aquells artistes que, com diria la gran Peggy Guggenheim, han anat teixint l’art del nostre segle.

(Imatge de portada: Fotograma de la pel·lícula I Am Martin Parr de Lee Shulman)