Al febrer de l’any passat, només unes poques setmanes abans que l’actual pandèmia global ens mantingués en suspens fins al present, la directora del programa Mart 2020 anunciava emocionada davant les càmeres l’alucinatge del rover Perseverance sobre el cràter Jezero de la seva superfície desèrtica. Aquest esdeveniment de dimensions històriques ha encoratjat de nou que la humanitat s’observés de nou en el mirall invertit del planeta veí.

A causa de les seves similituds físiques, des dels primers registres per astrònoms egipcis en el segle II a. C., Mart ha estat dipositari de les nostres més íntimes pors i ansietats (albergarà formes de vida que atemptin contra la Terra?) i, en els últims temps, acalorades expectatives (serà possible la seva terraformació?). Si les promeses de prosperitat i riquesa van impulsar l’esperit colonialista europeu des del segle XV d’ara endavant quins són els mòbils actuals? Mitologia, cultura popular i ciència triangulen una representació d’aquest objecte astronòmic: l’última promesa que observem anheloses de la Terra. Amb expectatives per saber si hi ha, va haver-hi o hi haurà alguna manifestació d’alguna cosa semblant a la vida, si es pot convertir en un pla B. Ho serà?

Però serem capaços de conèixer-ho sense conquistar, sense colonitzar, sense la violència històrica que de forma paradoxal el mateix progrés científic ha encoratjat? Aquestes i altres preguntes jeuen en aquesta exhibició comissariada per Juan Insúa, director del CCCBLab. Mart. El mirall vermell proposa una triangulació entre la seva representació com el déu de la guerra però també de les collites, fins a la seva omnipresència paranoica en l’era pulp de ciència-ficció i com a terreny per a dimensionar els efectes futurs la progressiva desertificació del nostre planeta en l’Antropocè.

En les seves diverses petjades arqueològiques en objectes quotidians i escultures a les illes Balears fa milers d’anys com Mars Balearicus, un símptoma de la cultura bèl·lica i mercenària dels seus antics habitants, fins als seus primers registres i el seu lloc privilegiat en el sistema geocèntric ptolomeic, que es pot apreciar en els antics llibres de cosmografia exposats, les llavors del planeta vermell van créixer assumint diferents formes en una època on ciència i mite florien junts. Considerant la Divina Comèdia com una obra de proto ciència-ficció, fins a la seva referència en Enric V de Shakespeare com a “musa de foc” el periple de Mart en aquesta exposició també ens porta a les històries dels seus malentesos, com els “solcs” descoberts per Schiaparelli en el segle XIX que, per un error de traducció van ser concebuts com a “canals” atribuint-los una construcció artificial. Així arribem al segle XX on la ciència-ficció va poblar la nostra imaginació d’invasions, monstres i nans verds.

Mars Balearicus. 400 a.C. Bronce. ©Museu de Mallorca

No obstant això, una de les peces més perdurables d’aquesta època de l’auge de l’anomenada fantaciencia és Cròniques marcianes de 1950 on el planeta és el mirall invertit de la Terra, reflectint els seus mateixos dilemes morals davant el racisme i la guerra. En aquesta mateixa línia d’elegia i to melancòlic es pot veure un fragment de Blues per a un planeta vermell, de Carl Sagan, així com les condicions de producció de la trilogia que li dediqués l’escriptor Kim Stanley Robinson, inspirat pel desert de Sierra Nevada i el sublim paisatge de l’Antàrtida. Cap al final de l’exhibició es poden apreciar els projectes actuals en diferents agències espacials enfrontats en el mateix passadís, com un reflex invertit, amb suggestius projectes d’imaginació especulativa.

De la gesta èpica a l’elegia, de la cançó de guerra al blues, de l’ensomni medieval a la representació objectiva i veraç, de la precisió astronòmica de la modernitat a la por i la paranoia en el segle XX fins a les expectatives actuals, en Mart. El mirall vermell es pot apreciar com aquest va encoratjar tant a científics, com a escriptors i artistes de diferents èpoques. De la il·lusió òptica i el miratge a la presumpta precisió especular de la ciència, a mig camí entre la descripció objectiva i la fantasia afebrada, Mart apareix en aquest recorregut expositiu amb gran contundència didàctica, vertebrat en les múltiples fràgils arestes que el construeixen en el passat, el present i el futur de la nostra imaginació col·lectiva.

Percival Lowell observant a través del seu telescopi © Lowell Observatory collection

Membre de l’equipo tècnic treballant en la planta pilot de MELiSSA

(Imatge destacada: Amazing Stories, vol. I, núm. 9. Il·lustració de coberta de Frank R. Paul. Gernsback Publications, desembre de 1926. © David Saunders Collection)