En el context actual, caracteritzat pel racisme estructural i els conflictes bèl·lics, alguns argumenten que l’ethos de l’esquerra blanca tradicional ha perdut la rellevància i fins i tot la raó de ser. Tot i això, retrocedim en el temps cap a una era en què el socialisme-comunisme era una de les narratives dominants, almenys a la meitat del globus terraqui. Va ser durant aquest període que es va establir la República Democràtica Alemanya (RDA), un projecte socialista que va sorgir sota la influència del poderós comunisme rus que va emergir amb força després de la Segona Guerra Mundial. Val la pena destacar que la RDA es va formar després de la divisió del territori entre les potències vencedores, però va representar una visió socialista distintiva al mig del complex panorama geopolític de l’època.

Amb aquest rerefons històric es presenta l’exposició col·lectiva i el programa de recerca “Echoes of the Brother Countries” a Haus der Kulturen der Welt (HKW) fins al 20 de maig. Concebut com a projecte polifònic, la mostra proposa una exploració dialèctica de les solidaritats transnacionals dins de la RDA. Desentranya les complexitats de l’antiimperialisme, alhora que enfronta els relats enfosquits i les veritats suprimides del passat i les seves reverberacions persistents en el discurs contemporani.

Com a punt de partida, l’exposició planteja una sèrie d’interrogants: què passa quan una nació desapareix, no en termes de la seva fisicalitat o territori, sinó com a entitat política? Què passa quan un país és engolit pel seu homòleg? I si Germània, íntegrament, va ser alguna vegada una criatura bicèfala, amb la RDA i la RFA (República Federal Alemanya) com a caps? Igual que Saturn temia ser usurpat per la seva descendència i devorava els seus fills, la RDA va ser metafòricament engolida per la RFA, reflectint l’implacable cicle de poder i successió al llarg de la història.

Però, i si la RDA, l’Estat prometedor, no complia les expectatives? Després de la desintegració i la reintegració, com va afrontar la recent renascuda entitat capitalista reunificada els moviments postintercanvi i posemigració entre la RDA i altres Estats d’orientació socialista, coneguts com els «països germans»? Com va gestionar el nou Estat les complexitats burocràtiques heretades del seu predecessor? I el més important, com va respondre les persones a qui va prometre una altra vida concedint visats, permisos de treball, etc.?

Entre el 1949 i el 1990, una onada d’individus van arribar a la RDA des de països com Algèria, Angola, Xile, Cuba, Guinea Bissau, Moçambic, Síria i Vietnam, però els seus relats romanen vetllats en la foscor històrica. Per això, aquest projecte aprofundeix en la xarxa complexa d’afiliacions polítiques, econòmiques, educatives i artístiques que va florir entre la RDA i els seus països germans socialistes. Echoes of the Brother Countries i la seva odissea investigadora serveixen com a àgora intel·lectual, proposant un gresol de perspectives diverses que fomenta el diàleg, la reflexió crítica al multifacètic tapís de les solidaritats transnacionals i les seves paradoxes inherents. A través del programa complementari a l’exposició, es busca desxifrar l’empremta perdurable d’aquestes històries en el teixit sociopolític posterior a la RDA, concentrant-se en les vivències dels qui van travessar fronteres enmig de les aliances del passat.

Sota el vernís de representacions icòniques que retraten una “lluita de classes unificada” i un “internacionalisme socialista”, es revela un regne d’ombres. Tot i la retòrica de la RDA sobre paradigmes laborals equitatius i ascens professional, els migrants es van enfrontar a una lletania de tribulacions: explotació, vivendes abarrotades, vigilància, restricció de llibertats personals, que incloïen prohibicions d’embaràs o relacions sentimentals, violència racial i xenòfoba o baixos salaris. En definitiva, promeses incomplertes tant per part dels seus governs com per les autoritats de la RDA.

Malgrat el complex i distòpic context, van sorgir diferents nuclis de solidaritat: tant a nivell individual, comunitari, nacional com mundial. A més, l’exposició introdueix narratives esquerranes fresques i vigoritzants, com l’afrocomunisme, que si bé està arrelat al llegat de l’internacionalisme socialista històric, parteix sobretot de la cultura africana precolonitzada, inscrivint aquest moviment en el discurs contemporani divers i evolucionat. Per exemple, a la multifacètica peça de vídeo de l’angolès Kiluanji Kia Henda titulada «The Cementery of Boats (El cementiri de vaixells)», s’hi inclou el manifest afrocomunista, representant un significatiu punt d’inflexió i un canvi transformador en el discurs ideològic hegemònic.

Vista de l’exposició “Echoes of the Brother Countries”

No cal dir que els elements formals de l’exposició i les seves sales de colors vibrants causen impressió als visitants. Comissariada per Paz Guevara i Marie Helene Pereira, “Echoes of the Brother Countries” és interdisciplinar en la seva essència. A més, l’exposició es desenvolupa més enllà dels confins del museu, estenent-ne la narrativa tant a l’interior com a l’exterior. Fora, a l’entrada, hi ha els fantàstics murals a gran escala del xilè César Olhagaray i el moçambiquès Dito Tembe. Al vestíbul, una taula amb forma de serp exposa diversos tipus de documents. La sala d’exposicions principal inclou una gran varietat de suports: instal·lacions de vídeo, pintures, escultures, cartells i documentació. Una sala secundària presenta experiències auditives anomenades Ressonàncies temàtiques, expandides i complementades amb vídeo, fotos i l'”Intergenerational Solidarities: Graphic Novel Workshop (Solidaritats intergeneracionals: Taller de novel·la gràfica)”. Tot el conjunt ofereix als assistents un compromís polivalent amb el diàleg artístic. El recorregut culmina a la terrassa, on hi ha la peça de l’artista nigerià Olu Oguibe: tres banderes que porten per títol «DDR: Decarbonize, Decolonize, Rehabilitate» —DDR són les sigles RDA en alemany—.

Christoph Wetzel, “Das jüngste Gericht [The last judgement] (1987)”, oli sobre tauler de fibra © VG Bild-Kunst, Bonn 2024, cortesia del Museum Utopie und Alltag (Kunstarchiv Beeskow)

Kiluanji Kia Henda, “Karl Marx, Luanda” (2005), detall. Cortesia de la Galleria Fonti, Naples

César Olhagaray, “Solidarität [Solidarity]” (1986/2024), mural, tècnica mixta sobre llenç, reproducció © VG Bild-Kunst, Bonn 2024, cortesia de l’artista

Vista de l’exposició “Echoes of the Brother Countries”

Imatge de portada: Heinz-Karl Kummer, «Solidarität [Solidaritat]» (1978), oli sobre fusta. Foto: Thomas Kläber, cortesia del Museum Utopie und Alltag (Kunstarchiv Beeskow) i Patrimoni Heinz-Karl Kummer.

Totes les fotos: Hannes Wiedemann/HKW.

“Echoes of the Brother Countries. What is the Price of Memory and What is the Cost of Amnesia? Or: Visions and Illusions of Anti-Imperialist Solidarities”, Haus der Kulturen der Welt (HKW), 2024.
Més informació a hkw.de/en