El Sol treu raigs per tot arreu. Duu unes anelles concèntriques que giren i giren i s’apropen cada vegada més. Sembla un miratge. De sobte el Sol esdevé blanc i creix i s’expandeix fins a tenyir-ho tot d’una llum encegadora. Blanc. Blanc. Rosa. Blanc. Negre, blau, vermell, rosa, verd, blau, groc i el Sol ben blanc, ben blanc tota l’estona al mig com un far, com una àncora, com una senyal. De sobte un fum negre l’envolta i l’encercla i el ronda per tot, fent girar l’astre a esquerra i a dreta i a esquerra ràpid, veloç, constant. Un presagi, potser. O un miracle. I el Sol es torna negre.

Albert Gironès (Valls, 1995) puja a Miramar, la muntanya màgica de Valls, el 14 d’abril del 2022. Assegut a la seva pedra mira la posta de Sol durant una estona i, inesperadament, presencia un miracle. O té una al·lucinació visual, o veu una visió. És difícil de dir. És cert però que aquell dia als seus ulls el Sol es va tenyir de blanc i de negre i va girar com un disc, i que va veure el cel tornar-se blau, vermell, rosa, verd, groc… A partir d’aquest moment l’artista inicia una recerca per provar de comprendre, o de desxifrar el misteri del que havia vist. I descobreix que milers de persones van contemplar un fenomen molt similar l’any 1917 a Fàtima, Portugal, amb la creença que era una aparició de la Mare de Déu. “El miracle del Sol” és el terme que s’utilitza popularment per descriure aquesta visió, fent referència a les aparicions marianes que s’han presenciat per tot Europa.

«El milagro solar de Fàtima: Al habla con los testigos». John Haffert, 1988.

Una d’elles té lloc a la muntanya de les aparicions de Medjugorje, Bòsnia i Hercegovina. L’artista aleshores recorda una història que li explicava la seva àvia Carme, sobre una amiga que va viatjar fins allà per provar de veure la Mare de Déu. Gironès fa les maletes i peregrina cap a Medjugorje per investigar aquest fenomen extraordinari. Descobreix que la ciència l’explica des d’un altre prisma, com una al·lucinació visual fruit de mirar el Sol durant una estona sense parar. Davant d’una llum tan intensa com la solar, els ulls no poden ni enfocar ni identificar l’objecte que tenen davant, i el cervell genera una sèrie d’imatges fictícies com a resposta defensiva, per si es tractés d’un perill. Aquest mecanisme és inconscient i perceptible tan sols a través de la mirada humana i, per tant, és irregistrable.

D’aquesta recerca, i de la tensió entre la ciència, la religió, i la vivència personal de l’artista neix “El miracle del Sol”. El projecte que Gironès exposa a la Capella del Carme de Palamós des del passat 1 d’octubre, fins al proper 19 de novembre de 2023. Arran de guanyar la primera Biennal d’Art Ezequiel Torroella, i amb l’acompanyament de la comissària Montse Badia, l’artista mostra un seguit de peces que són fruit de la seva investigació a Medjugorje.

A l’entrar un so inquietant, latent, de fons, anuncia alguna cosa. Relats populars i científics del miracle del Sol s’extenen a banda i banda. Un seguit de vídeos on l’astre apareix de forma inusual es reprodueixen en loop. I, al fons de tot, una pel·lícula en 16 mm es projecta només de vegades. Si tens sort, potser l’ensopegues de casualitat. Enregistrada a Medjugorje mentre Gironès presenciava el miracle, incorpora en una capa pintada a mà les imatges del que veien els seus ulls. Blanc. Blanc. Rosa. Blanc. És un intent, com tota l’exposició, de representar allò que no es pot representar: una aparició, una al·lucinació, un fenomen extraordinari. El fet meravellós, l’experiència transcendental, que es percep i es viu però ni es capta ni s’explica.

Imatge de l’exposició. Fotografia: teresa w.

Gironès persegueix sempre un misteri que perdura sense resoldre, quan allò meravellós, inusual i incomprensible creua el seu camí. Partint d’allò personal, senzill i proper -dels contes que li explicava el seu pare, de les rondalles que li transmet la seva àvia- investiga per comprendre com construïm el nostre imaginari col·lectiu. Per esbrinar com les creences -la religió, la ciència, la superstició, la mística- configuren la nostra forma d’explicar i d’entendre el món. La proposta de Gironès és modesta i profunda alhora, com una veu que ressona des del fons i diu les coses en veu baixa: no li fa falta parlar alt perquè se l’escolti de veritat.

[Imatge destacada: Imatge de l’exposició. Fotografia: Albert Gironès].