close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Spotlight

02 setembre 2021
House of Commons Momentum 11: la bienal nòrdica a Moss (Noruega)

María Muñoz

L’onzena edició de la biennal nòrdica MOMENTUM, titulada House of Commons, inicialment endarrerida per una bretxa irreparable en les relacions entre la biennal i el seu comissari, Théo-Mario Coppola, es va obrir a finals de juny.

Després intercanvis d’acusacions, carta oberta, retirada d’artistes —per ser honestos no molts— i altres creuades, la biennal espera que el públic li concedeixi indulgència i una nova oportunitat amb l’esperança que sigui visitada fins a la seva clausura el 10 d’octubre.

House of Commons, posa l’accent en la “unió” i la “horitzontalitat”, en la necessitat d’un canvi de paradigma per modificar les estructures de dominació —tant històriques com contemporànies— resultants de totes les distopies de la societat moderna: capitalisme, colonialisme, racisme, patriarcat i normativa de gènere.

La selecció de films, fotografies, escultures, performances i instal·lacions abasta un ampli ventall de contextos culturals a través dels seus artistes-productors tant locals com internacionals. Les obres es troben repartides per la ciutat de Moss, a la Galleri F 15 d’Alby gård, i a través d’un circuit que connecta diverses instal·lacions artístiques temporals al llarg de l’illa de Jeløya, una reserva natural protegida.

Els artistes participants són: Pia Arke, Augusto de Campos, Nina Canell, Chto delat, Goutam Ghosh, Camilo Godoy, Renée Green, Siri Hermansen, Delio Jasse, Daisuke Kosugi, Kollektivnye Deystviya, Maria Nordman, Maria Noujaim, Uriel Orlow, Frida Orupabo , Hannah Ryggen, S-AR, Paul Mpagi Sepuya i Trinh T. Minh-ha. Es varen des-instal·lar les obres de Karol Radziszewski i Marinella Senatore. Apparatus 22 tampoc hi va participar. Paul B. Preciado es va retirar per motius de salut i l’obra de Núria Güell no es va poder realitzar a causa de la pandèmia.

 

Destaquen els tres respetuosos pavellons de fusta: Pavelló Plataforma, Pavelló Escala i Pavelló Cilindre, de l’estudi d’arquitectura mexicà S-AR, dissenyats per albergar projectes i actuacions, i Tree of Life in the state of decay and rebirth  —a la nostra portada— de l’artista filipí Cian Dayrit, consistent en un brodat sobre tèxtil que busca comunicar les arrels amb els fruits de l’opressió històrica sistèmica.

Charlemagne Palestine també va interpretar una peça musical en el ferri de Moss a Jeløya a la qual vam tenir el plaer d’assistir. Marianne Haske activa en aquest moment el Pavelló Cilindre amb la seva obra homònima House of Commons, veritablement basada en les cases de la gent comuna. .. “common people” com la cançó de Pulp. El 2015, Heske va (des)col·locar una casa de classe treballadora davant de l’Stortingsbygningen, creant un diàleg entre els ciutadans comuns que van ocupar la casa i els que ocupen posicions de poder al Parlament.

Sense voler posar més llenya a el foc, sembla ser que la figura del comissari està cada vegada més diluïda, té cada vegada menys impacte i, massa sovint, serveix de boc expiatori per a qualsevol problema que aparegui en el camí. D’altra banda, el concepte de l’exposició, House of Commons, proposada pel comissari destituït, col·lapsa davant  l’actitud i l’esnobisme de qui desmereix i acusa en lloc d’integrar als que —i ens referim absolutament a tots— fan possible una exposició.


(Imatge de portada: Cian Dayrit, Tree of Life in the state of decay and rebirth (2019). Foto: Eivind Lauritzen)

María Muñoz es gestora cultural formada en Història de l'Art i Enginyeria de Telecomunicacions, aquesta hibridesa forma part de la seva naturalesa. A cavall entre Berlín i Barcelona, col·labora habitualment en diferents mitjans escrivint sobre art contemporani i posant l'accent en la confluència entre art, societat/política i tecnologia. Apassionada de la imatge en moviment i la música generada electrònicament. El que més li agrada és compartir i dialogar molt abans d'escriure, perquè així, diu, no deixa d'aprendre.

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)