Estimat Alban,

Vinc del regne d’Espanya – un país que es nega a reconèixer el teu. Tinc un sentiment de culpa; al cap i a la fi, soc la raó per la qual no es reconeix el teu país: soc catalana.

Alban Muja apareix en una famosa fotografia en un camp de refugiats juntament amb el seu pare i l’expresident del govern José María Aznar. Als divuit anys, ell i la seva família van fugir de la seva ciutat natal, Mitrovica, durant la guerra de Kosovo i van deambular durant vuit dies fins que van trobar un camp de refugiats finançat pel govern espanyol. El pare de Muja acabava de reunir-se amb la seva família al camp quan van arribar les notícies que el president espanyol vindria de visita. La fotografia de Muja amb l’expresident ara forma part del seu àlbum de fotos familiar, que serveix com a punt de partida per al Pavelló de Kosovo.¹

Alban Muja va ser seleccionat per representar el quart pavelló de Kosovo, curat per Vincent Honoré i Anya Harrison i localitzat a l’Arsenale. Family Album és un retrat íntim de quatre joves kosovars que van ser subjectes del periodisme fotogràfic sobre la guerra recent. Les pel·lícules son un retrat sensible de cada un d’ells, Besa, Besim i Jehona, i Agim, relacionant-les amb el moment en què se’ls van fer les fotografies. L’estructura de les tres entrevistes canvia el desig mediàtic sensacionalista per les imatges mudes i colpidores. Tot i ser una exposició titulada Family album, la fotografia n’és notablement absent. En comptes d’això, el temps de la pel·lícula fa calmar l’espectador i crea espai per una quietud on es desenvolupa una narrativa complexa en múltiples punts de vista.

El projecte de Muja inclou persones que van ser, inconscientment, subjectes de famosos documents fotogràfics durant la guerra, i les entrevista sobre les circumstàncies d’aquestes fotografies i com aquestes les van afectar en els següents anys de les seves vides. Freqüentment, els subjectes eren infants i aquells anys constitueixen els seus primers records o són la base de les seves vides actuals, vides urbanes i normals. La instal·lació de tres pantalles es desplega com un document o arxiu d’aquest temps mentre que dona presència formal als entrevistats. A diferència del gest de la pantalla única, la presència constant dels quatre personatges omple la cambra.

Alban Muja, Family Album, 2019, video-instal·lació amb 3 canals, color, so, durada variable. Vista de la instal·lació al Pavelló de la República de Kosovo, La Biennale di Venezia 2019. Cortesía de l’artista i del Pavelló de la República de Kosovo. Fotografia: Arben Llapashtica

La joventut dels entrevistats és impactant perquè recorda com de recent és aquest conflicte. La pel·lícula mostra com el país més jove d’Europa encara s’està construint amb l’acció d’una generació que va experimentar els efectes de la guerra de primera mà. Dins el context de la Biennal de Venècia, el concepte d’un pavelló nacional és objecte d’escrutini. No obstant, mentre molts proven de reconstruir una idea d’identitat que trenqui amb les idees adscrites tradicionalment, per a un país jove com Kosovo, que encara pugna pel reconeixement internacional, el fet de ser considerat un igual entre companys situa el concepte d’un pavelló nacional com una reafirmació del valor de la veu: aquesta narrativa importa.

La pel·lícula descriu un fenomen local amb implicacions més àmplies. Ara que Kosovo ja no és objecte d’atenció, la set de conflicte fa que l’atenció dels mitjans es desplaci a altres llocs i altres camps de refugiats. Les oportunitats de fotografia política serveixen a un moment passatger, influencien unes eleccions llunyanes, però romanen en un àlbum de fotos familiar i en la memòria col·lectiva d’un país. L’exposició és una mostra d’humanisme, del microcosmos que crea mons individuals i de les històries que amb freqüència s’esborren a favor de lectures sensacionalistes.

Muja declara que el film es apolític. El que suggereixen les històries personals, junt amb la fotografia agredolça amb José María Aznar, és la conseqüència de l’esborrament d’aquestes històries: la fúria de l’estat, la bogeria de la nació. Tot i havent visitat els camps de refugiats kosovars, el govern espanyol va rebutjar la possibilitat de reconèixer Kosovo com a nació a causa d’un paral·lelisme absurd per por de perdre la pròpia integritat territorial. Aliat de Sèrbia, Rússia i Veneçuela, el Partit Popular va ignorar les vides impactades pel conflicte per guanyar vots i crear majories conservatives i nacionalistes a casa. És dins l’estructura sensible de les entrevistes de Muja i la falta de sensacionalisme on trobem una agenda humanista. Distanciant-se dels treballs que utilitzen gestos efectistes basats en la misèria, el pavelló de Kosovo ensenya que és possible crear art sensible i respectuós que tracti conflictes recents. Tot això ho fa insistint en què si escoltéssim la gent en situació de crisi arreu del món en comptes de vendre i polititzar aquestes crisis, potser tindríem un món millor.

[1]Vincent Honoré, Anya Harrison, Alban Muja, Family Album, Mousse Publishing, Milan. 2019.