Tap tap tap.

Pressiono lleugerament els botons del teclat per a articular caràcters que parlin sobre el canvi de paradigma tecnològic en la nostra manera de llegir i d’escriure. Quan legim un text en un dispositiu tècnic, tant el nostre cos (mediat per l’ergonomia de la interfície de l’objecte) com el text, dilueixen la seva presència física i es reconfiguren en una sort de relació humana-màquina. Mentre estructuro aquestes reflexions hi ha obertes múltiples pestanyes en el cercador d’internet:

i. la definició d’hipertext: “sistema d’organització de dades que es basa en la vinculació de fragments textuals o gràfics a altres fragments, la qual cosa permet a l’usuari accedir a la informació no necessàriament de manera seqüencial sinó des de qualsevol dels diferents ítems relacionats” (RAE)
ii. un article d’un diari anglès compartit en el grup YOUNG GIRL READING GROUP (YGRG) de Facebook sobre com els exàmens mèdics influïts pel biaix masculí han deteriorat la salut de les dones ja que les seves malalties es passaven per alt o es diagnosticaven erròniament a causa de l’escàs enteniment de la funcionalitat del cos femení
iii. un article sobre la primera lent telescòpica capaç d’ampliar tres vegades la visió humana

“Welcome to the post-literate. The GutenbergGalaxy. Super Sad But True Love Story.”

Llegeixen en veu alta i a l’uníson tres performers que, recolzades sobre un monticle de sorra en diferents posicions, evoquen la intimitat d’una habitació. Una intimitat que és trencada pel so de les seves paraules. “Within the boudoir a new technique of the self was born. The “female cabinet” could be understood as the first space where masturbation as a body technique related to the practice of reading took place.” Mentre posen de manifest la relacionalitat entre la novel·la eròtica i l’espai femení els seus gestos són exagerats, arquegen l’esquena fins a aconseguir postures incòmodes. Il·luminades per un focus LED i la llum blava de les pantalles que contenen el text elles se senten a gust, s’escolten les unes a les altres – mentre llegeixen.

Tap tap tap.

YGRG és una plataforma instigada per les artistes Dorota Gawęda i Eglė Kulbokaitė que situa al cos que llegeix i al seu entorn com el lloc en el qual ocorren un conjunt de relacions actives i constants, postulant la interdependència entre el text, l’intercanvi de coneixements i la tecnologia. Les seves referències textuals s’organitzen entorn de la teoria i la ficció feminista i a un interès per l’emancipació tecnològica. Sadie Plant va escriure en 1998 que “quan el terme ordinador s’aplicava als treballadors de carn i os, els cossos que els componien eren femenins. Maquinari, programari, wetware – abans dels seus començaments i més enllà de les seves finalitats, les dones han estat les simuladores, ensambladoras i programadores de les màquines digitals”. El subjecte reconeix la seva condició de subjectat i s’intenta alliberar a través de les potències afirmatives que el digital, la tecnologia i les tècniques digitals contenen. Si en un món predominantment masculí les teories científiques i els artefactes tecnològics s’han concebut tradicionalment segons models lineals, jeràrquics i centralitzats, l’experiència estratificada i el complex cos (Donna Haraway) que YGRG evoca apunta cap als avantatges de la interconnexió, la descentralització i el treball en xarxa.

Tap tap tap.

–

El text en anglès entre cometes correspon al guió de la performance YGRG14X: reading withthe single hand a Schimmel Projects ArtCenter Dresden, setembre 2019 llegit per KatjaCheraneva, Maansi Jain, Amadeus Vogelsang