close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Spotlight

11 desembre 2019
Revertir, robar, conspirar

Helena Grande

“Recordes aquella vegada que vam estar junts ballant  aquesta o aquella dansa?” és el títol de la performance que l’artistai coreògrafa i escriptora Clara Amaral va presentar a Tabakalera els passats 29 i 30 de Novembre. Es tracta d’una one-to-one performance on l’espectador és convidat a asseure’s enfront d’Amaral en una modesta taula en la qual sol haver-hi una planta i una ampolla d’aigua. Ella ens presenta de manera oral una publicació que coneix de memòria. Ens descriu el llibre de manera detallada, les seves dimensions, la il·lustració de la portada, el pes, el gramatge de les fulles, etc. Pàgina per pàgina llegim, o tal vegada recordem, aquest llibre que a més ens parla d’altres danses.

La performance d’Amaral és una mena de procés d’enginyeria inversa. No va cap endavant com es passen les fulles d’un llibre, sinó cap endarrere. Passa en la memòria de les imatges, danses, gestos quotidians, sensacions i olors que no estan presents. Mai se’ns dóna el producte, no hi ha llibre ni dansa ni escenari en la seva forma física. L’enginyeria inversa tampoc fa un producte, per contra, analitza i roba. Pren un producte en la seva forma de disseny final i l’estudia fins a comprendre pas a pas el seu procés de producció. Després, un dels usos que pot donar a aquesta informació és  fabricar el producte mateix. No obstant això, aquest reproduir no és part d’un procés de creació original, és una manera de robar.

La capacitat de la performance d’Amaral es la de retornar-nos a un estat anterior, real o irreal, produeix el mateix efecte. Un efecte de sostracció, furt, cisa, ratería. La seva publicació és un joc de paraules que exposen al mateix temps que oculten. Especula. Malversa. Fer versos malament com una manera de canviar el punt de vista per a transformar les danses habituals. Només aprenent el ritme del que fem sense pensar podem corrompre’l, robar-lo i fer-lo nostre. Amaral no ha vingut a explicar-nos un conte o a convèncer-nos de com és aquest llibre que diu que ha publicat. No ens imposa una narració, ens llegeix conjectures, ens pregunta “Te’n recordes?” Ens fem còmplices perquè junts li robem el ritme a la quotidianitat i l’automàtic, perquè va haver-hi una vegada en la qual nosaltres també ens despertàvem a la meitat de la nit, ballàvem i ens tornàvem a dormir.

En la performance d’Amaral, robem – que no ens apropiem o agafem prestat– com una manera de compartir radical. Com una manera de deixar-nos portar pel sentit eròtic de les danses altres. Robar i xuclar a vegades signifiquen el mateix. Xuclar cambra o pilota és retenir durant llarga estona el que és comú o no deixar jugar als altres. Robar és una activitat inexacta, probablement sempre malentesa. Per a l’enginyeria inversa és, o pot ser, una manera de copiar, per a Robin Hood era igualtat, per a alguns és canviar les coses de lloc.

Amaral està amb nosaltres en el crim i probablement també pensa que robar pot ser xuclar o que ens podríem inventar el robatori que volguéssim, com aquesta o aquella dansa que ens diu que ballem junts però era mentida. Era sol per a inventar-nos el present, per a estar junts en la inexactitud del que pot ser que llegim o recordem de la seva publicació i de la seva idea de la dansa. La conspiració ens retorna la diferència entre la teva i jo quan fem alguna cosa que és només nostre. Complicit love, com suggereixen Valentina Desideri i Stefano Harney, és un amor que està del costat de la conspiració. En la performance d’Amaral, la conspiració podrà ser llegida en la potencialitat de la complicitat per a malversar, robar o recordar les danses altres, aquesta o aquella dansa.

 

La performance “¿Recuerdas aquella vez que estuvimos juntos y bailamos esta o aquella danza?” de Clara Amaral es va presentar dins del programa cultural Emotional, un projecte de Emilio Moreno.

(Crèdits imatges: Do you Remember that time we were together and danced this or that dance? Clara Amaral. Foto: DOSMASENLAMESA per a EMOTIONAL, a Tabakalera).

Helena Grande escriu, publica, de vegades organitza exposicions i projeccions, fa videos i molta autoficció. Li interessa tot el que es barreja entre la literatura científica, la poesia i allò que és ordinari. La podeu trobar a Amsterdam i a estones a Madrid.

Publicacions

11 desembre 2019

Revertir, robar, conspirar

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)