Durant la roda de premsa amb motiu de la inauguració de l’últim capítol de l’exposició central de la 13ª edició de la biennal nòmada Manifesta —que aquest any recala per primera vegada en territori francès, en concret a la ciutat meridional de Marsella— diu l’equip curatorial que no es poden separar els desastres ecològics, inclòs el virus biològic que ens afecta aquests dies, de la justícia social, tot és efecte d’una economia accelerada. Suposo que no cal que ells ho diguin, però si crec que potser cal recordar a l’univers dels elitistes macro esdeveniments artístics que tracten relats molt “trend topic”: llegiu antropocè i crisi ecològica, desigualtats socials imperants, migració, postcolonialisme i necropolíticas, o discriminació racial i de gènere; que el tractament d’aquestes narratives, en aparença macro i global, però miòpic i esbiaixat en realitat, hauria de realitzar-se amb un sentit de conjunt i de causa-efecte. Altrament funciona com si referint-se a un edifici en perill d’esfondrament es realitzés un zoom sobre l’esquerda en una de les parets.

Deixant clar que l’hegemonia total de l’economia i les finances és el comú denominador de totes les distòpies que vivim i que absolutament tots hem d’anar més a poc a poc i ser més sostenibles tant físicament com intel·lectualment; el panorama de les biennals internacionals d’art sembla reconfigurar-se de manera que cada actor té el seu rol perfectament estudiat, com en les formules d’èxit de les sèries de Netflix. Si a Venècia es busca el proper hit del mercat de l’art, la Manifesta, després d’l’exitosa edició d’Palerm de 2018, se centra en integrar ciutats europees marginades —outsiders les anomena l’organització— però amb mil·lennis d’història i geopolíticament poderoses.

I aquest és el cas de Marsella, un desplaçat epicentre mestís i eclèctic en el qual els problemes globals es repliquen a nivell local. La segona ciutat de França després de Paris i la més antiga, gaudeix de l’sincretisme multicultural característic d’una gran ciutat portuària que a més actua des de segles com a pont amb la colònies franceses al nord d’Àfrica: Marsella té un terç de població algeriana, i una gran població subsahariana flotant a conseqüència de les crisis migratòries. Plena de contradiccions i contrastos, llenguatges, històries i espais que permeten formes de desviació i discrepància, la ciutat és pastura de conflictes racials, socials i de classe, en suma un reflex quasi exacte dels actuals canvis geopolítics als quals s’enfronta Europa, França, i específicament Marsella.

Avui per avui, una de les poques cites artístiques que semblen tenir futur després del desastre cultural ocasionat per la pandèmia, el model mediador defensat per Manifesta treballa per integrar la biennal en el teixit social, cultural i polític de la ciutat amb la intenció d’obrir-la i deixar un efecte sostenible. Per això, amb el mateix enfocament que es va introduir per primera vegada a Palerm, Manifesta Marsella, previ al nomenament de l’equip artístic, al 2018 va encarregar un estudi urbà de “sostenibilitat” al despatx d’arquitectes MVRDV i The Why Factory (tots dos amb base a Rotterdam), que han organitzat 22 tallers que han reunit a més de 500 marsellesos. Aquesta investigació es recull a Le Grand Puzzle, un gran trencaclosques multi-narratiu que revela les especificitats, necessitats i complexitats de Marsella, serveix com a eina perquè els habitants es replantegin el potencial de la seva ciutat, i il·lustra les diferents possibilitats de nous i més accessibles paisatges urbans.

La Manifesta 13 inclou tres seccions: l’exposició central Traits d’union.s, composta per sis mostres que s’han anat inaugurant contra tot pronòstic de manera esglaonada des del 28 d’agost fins al passat 9 d’octubre (data en què es va obrir la última); el programa educatiu i de mediació Le Tiers i els aproximandament cent esdeveniments laterals Les Parallèles du Sud en tota la regió: de Marsella a Niça, Aix i Arles.

L’estudi previ Le Grand Puzzle va funcionar com a punt de partida per a l’exhibició central a càrrec de l’equip artístic, aquest any no tan transdisciplinar com intercultural —a finals de 2019 l’arquitecta espanyola Marina Otero Verzier va deixar l’equip compost per tres comissàries: la marroquina Alya Sebtiis, la russa Katerina Chuchalina, i l’alemany Stefan Kalmár—. Les comissàries proporcionen una visió artística sobre els problemes globals a través del espectre marsellès en els sis capítols de Traits d’union.s: La Casa, El Refugi, L’Hospici, El Port, El Parc i L’Escola, amb els seus 47 artistes i col·lectius i les seves 14 seus que comprenen espais de música i dansa, galeries non profit, centres comercials, museus i col·leccions de la ciutat. Segons les curadores, les exposicions combinen arxius històrics, fotografies i dibuixos de famosos residents de la ciutat amb les obres contemporànies de Manifesta 13, reduint així l’enviament d’obres al mínim. Un altre gest de sostenibilitat que s’hauria d’aplicar a tota mostra a partir d’ara. A més no s’han buidat les sales dels museus que allotgen la mostra, de manera que les peces de la biennal que reflexionen sobre l’esclavitud, la discriminació racial i la revolució, s’oposen a peces històriques que enalteixen les narratives hegemòniques que van provocar aquestes atrocitats, activant les possibilitats d’establir un diàleg amb l’actual i una revisió historiogràfica.

L’esdeveniment artístic, que es pot visitar fins al proper 29 de novembre, és molt abastable i més quan es tracta de transitar els carrers de la lluminosa Marsella, tan vibrant com afeblida econòmicament. Al Parc Longchamp, un pulmó construït al XIX per aprovisionar d’aigua a la ciutat després de les pestes, el col·lectiu nord-americà Black Quantum Futurism dedicat a expandir el llegat afro-futurista —moviment que combina la història dels negres amb la visió sobre el temps i el futur de la diàspora africana— ha instal·lat una mena d’escultura escènica acolorida i decorada amb cosmogramas, sistemes geomètrics simples que representen el cosmos en les diferents cultures del planeta. La peça forma part de La Maison.

El Museu Cantini és la seu de l’episodi Le Refuge que s’inspira en la Vila Air-Bel, castell marsellès que va servir de refugi a alguns dels artistes i pensadors més destacats de segle XX en la seva fugida de l’nazisme. Wifredo Lam, Jacqueline Lamba, Victor Serge, Anna Seghers, Hannah Arendt, Max Ernts, André Breton, Claude Lévi-Strauss, Marcel Duchamp o Walter Benjamin van passar per aquí. Suspesos en el temps, es van dedicar col·lectivament a crear obres de teatre i experiments artístics com a forma d’afrontar els seus ombrívoles realitats i la seva espera. Diversos d’aquests exercicis col·lectius es reflecteixen en Dibuixos col·lectius surrealistes (en forma de cadavre exquis) i els dibuixos de Jeu de Marseille. Les absències dels artistes per causa del coronavirus es tornen presències en el cas de l’artista francès Marc Camille Chaimowicz i les sales semi buides del Cantini, amb treballs que evoquen el temps de quarantena de l’artista a la seva casa londinenca.

I en el cas de l’artista autodicta nortemaricano Peter Fend, aquesta absència arriba a nivells de paroxisme: unes cinc mil correus electrònics es van intercanviar entre el artivista ecologista i el seu assistent de producció a França, fins que es van resoldre totes les qüestions relatives a la instal·lació de La Mer et Marsella. Part del capítol Le Parc, potser és una de les peças més paradigmàtiques d’aquest estrany moment que vivim. Està estratègicament albergada en la Consigneu Sanitaire, un edifici barroc del port de Marsella. Per mitjà de mapes retallats, infografies i gràfiques, Fend mostra les rutes comercials marítimes des dels temps dels fenicis i els grecs fins a l’actualitat. Des d’un enorme data center pertanyent a la companyia holandesa Interxion situat en un búnquer alemany de la Segona Guerra Mundial als afores de Marsella, 14 cables submarins de dades s’estenen cap al Europa, Àfrica, Orient Mitjà i Àsia. L’antic comerç marítim material s’ha estat substituït ara pel de la informació, incloses totes les implicacions geopolítiques que ens preocupen.

Fend no només fa visible l’invisible, sinó que a l’igual que Da Vinci, té una imaginació mecànica i esbossa diagrames per construir sistemes que com l’enginyós artista del Renaixement, proposin solucions a problemes concrets. Si Da Vinci va idear una pla de ciutat moderna per combatre la pesta al Milan medieval o unes ales per volar; Fend proposa netejar les aigües residuals de la ciutat que es descarreguen en el fascinant Parc Nacional d’Calanques, amb una alga que amb el seu metabolisme neteja l’aigua. En el seu model, Fend proposa llançar les algues a les aigües brutes des de globus aeris. No és tan desgavellat ja que s’ha demostrat que aquestes algues netegen les aigües i l’ús de globus permetria l’accés a zones difícils i protegides.

Fent-se ressò d’aquests contradiccions dels que parlàvem abans, el Museu Històric, construït sobre restes arqueològiques de l’antic port grec i sobre el qual està construït un centre comercial dels anys 1960, acull la mostra Le Port. Entre 2600 anys d’història i una botiga de Nike, es presenta la intervenció artística de l’arquitecta algeriana Samia Henni en format més convencional, però no per això menys eficaç. La capacitat d’adaptació i resposta de Henni han donat lloc a la peça Housing Pharmacology, resultat d’investigacions in situ, és un estudi sobre el dret a l’habitatge realitzat després de l’ensorrament de dos edificis en veí carrer d’Aubagne en 2018, en què van morir vuit persones i centenars van quedar sense llar.

L’Hospice és l’episodi més lógrebe, allotjat a l’antiga Casa de la Caritat recorda la història moderna de les institucions psiquiàtriques, la seva relació amb l’alienació social, política i mental, així com el dret a la bogeria. La mostra recupera peces històriques de poetes foscos, maleïts i fascinants com Arthur Rimbaud, Antonin Artaud, Roland Barthes, Georges Bataille, juntament amb textos sobre Marsella de Walter Benjamin, qui va passar las sevas ultimes setmanes aquí.

Sons exteriors entren al conservatori, seu de el capítol L’Ecole, amb la peça sonora de Mohamed Bourouissa. I el vietnamita Tuan Andrew Nguyen realitza una de les peces més commovedores i efectistes de la biennal en la qual critica la criminalització a França de l’assistència a indocumentats.

Marsella compta amb una espessa xarxa d’associacionisme, al voltant de 22K associacions ciutadanes existeixen a la ciutat que representen a centenars de comunitats i col·lectius artístics organitzats al voltant de problemàtiques socials: habitatge, prostitució, pobresa, drets LGTBI. Moltes d’elles cobren protagonisme a Manifesta al programa Arxius invisibles de l’sorprenent Tiers QG. Així mateix, col·lectivitat, agermanament i “intel·ligència col·lectiva” per protegir en grup, formen part de la proposta Group-Think signada per la danesa Stine Maria Jacobsen.

La circumstàncies presents fan que la Manifesta Marsella sembli més existencialment commovedora que qualsevol altra anterior. El concepte de fer visibles els rizomes de la història cultural europea a través de curadors importats, i mostrant peces les narratives s’apropien dels problemes locals sempre ha albergat el perill de les veritats imposades des de l’exterior. Però el model sembla que es consolida i guanya tracció prenent seriosament la complexitat de la ciutat que l’alberga. Si Manifesta Palerm va parlar de convivència, Manifesta Marsella es planteja no solament el coexistir, sinó la unió per crear comunitats, noves formes de cura i llaços de solidaritat: «un nosaltres, no un jo».

Manifesta 13 Marsella, fins al 29 de novembre. Consulteu el programa aquí: manifesta13.org

[Imatge destacada: Group-Think, 2020 © Stine Casa Jacobsen. Photo © Jeanchristophe Lett / Manifesta 13 Marseille]

Group-Think, 2020 (fotograma) © Stine Marie Jacobsen

Nonlinear Histories & Quantum Futures / Histoires non linéaires & futurs quantiques, 2020 © Black Quantum Futurism. Photo ©Jeanchristophe Lett /Manifesta

Nonlinear Histories & Quantum Futures / Histoires non linéaires & futurs quantiques, 2020 © Black Quantum Futurism. Photo ©Jeanchristophe Lett /Manifesta

he Gatekeepers / Les gardien·ne·s du portail, 2020 © Ali Cherri. Photo ©Jeanchristophe Lett /Manifesta

Ghostline, 2020 © Yassine Balbzioui. Photo ©Jeanchristophe Lett /Manifesta

Stuart’s Way (a work in Progress), 2020 © Marc Camille Chaimowicz. Photo ©Jeanchristophe Lett/Manifesta

Housing Pharmacology, 2020 © Samia Henni. Photo Maria Muñoz

Housing Pharmacology, 2020 © Samia Henni. Photo Maria Muñoz

Vista de la exposición La Mer et Marseille de Peter Fend en la Consigne sanitaire – View from the exhibition La Mer et Marseille, Peter Fend at Consigne Sanitaire. Photo ©Jeanchristophe Lett /Manifesta

Photographies, 1883, Arthur Rimbaud © Musée Arthur Rimbaud, Ville de Charleville-Méziêres. Photo ©Jeanchristophe Lett /Manifesta  

Manuscrits, 1891, Arthur Rimbaud © Musée Arthur Rimbaud, Ville de Charleville-Méziêres. Al fondo: Et Qu’un Sang Impur, 2019 © Pauline Curnier Jardin. Photo ©Jeanchristophe Lett /Manifesta

Dessins, 1945- 1946, Antonin Artaud © Collection Musée Cantini, Marseille. Photo ©Jeanchristophe Lett /Manifesta

The Grand Puzzle, MAPS Green Space © MVRDV & The Why Factory

The Grand Puzzle, MAPS Green Space © MVRDV & The Why Factory

Marseille Moments Workshop, The-Grand-Puzzle © MVRDV & The Why Factory

HARA!!!!!!hAAARAAAAA!!!!!hHARAAA!!!, 2020, oeuvre sonore © Mohamed Bourouissa. Photo ©Jeanchristophe Lett /Manifesta 13 Marseille

Crimes de solidarité / Crimes of Solidarity, 2020 © Tuan Andrew Nguyen. Photo ©Jeanchristophe Lett /Manifesta 13 Marseille

Manifesta Marsella, Aerial View of Marseille – City Host of Manifesta 13. Image Courtesy of Manifesta 13