Colaescence (Coalescències, Coalicions, Col·lisions, Col·lapses) és un exemple de projecte curatorial orgànic que sorgeix en un moment determinat i evoluciona en el temps per canviar, continuar existint i dialogant amb el moment. El seu impulsor, Paul O’Neill, és un referent en la reflexió sobre la pràctica curatorial, allunyada de qualsevol teorització elucubrativa. Les seves reflexions neixen de la curiositat i de les entrevistes mantingudes amb comissaris i artistes que ha considerat de referència. El seu treball es basa en la col·laboració amb artistes, a partir de la generació de complicitats que impliquen trobades, renúncies, friccions i descobriments.

Per això mateix, el text que acompanya l’exposició que es presenta ara a Adn Platform no és el text teòric típic de comissariat d’exposició, sinó que és una conversa entre els dos comissaris: Paul O’Neill i Xavier Acarín. Acarín l’acompanya en aquest “bolo” -més que itinerància- de l’exposició Colaescence, aportant la participació d’artistes que potser no eren al radar d’O’Neill, però que contribueixen a enriquir un projecte que desmitifica la tasca curatorial alhora que es converteix en un assaig pràctic i un statement —o declaració de principis— sobre ella. En aquest sentit, l’exposició que es pot veure a Adn Platform fins al 20 de maig de 2023 és la punta d’un iceberg on és crucial bussejar.

Però quina és la història de Colaescence (Coalescències, Coalicions, Col·lisions, Col·lapses)? Coalescence es gesta l’any 2003 a London Print Studio a Londres, on Paul O’Neill exercia tasques de comissari. Les possibilitats que els oferia el taller de gravat de l’estudi van ser aprofitades per O’Neill per treballar en col·laboració amb Jaime Gili, Kathrin Böhm i Eduardo Padilha, que van fer una sèrie d’impressions per cobrir l’espai, trencant així les distincions entre els espais de producció i expositius. Com bé recorda O’Neill en la conversa amb Xavier Acarín, encara flotava a l’aire l’impacte de les “estètiques relacionals” de Nicolas Bourriaud, fent-se ressò de pràctiques artístiques en què els moments de trobada i participatius generaven instal·lacions situacionals que es desenvolupaven en un moment temporal específic. No per casualitat les estètiques relacionals trobaven clars antecedents en certes pràctiques curatorials dels 60s, i referents com Seth Siegelaub, amb qui O’Neill va mantenir entrevistes en profunditat. És el moment del “comissariat performatiu”, en què pràctiques artístiques i curatorials eren absolutament permeables. Un exemple paradigmàtic: el comissariat d’Utopia Station amb Hans-Ulrich Obrist, Rirkrit Tiravanija i Molly Nesbit a l’Arsenale de la Biennal de Venècia (2003), que destil·lava la idea d’acumulació i d’incertesa.

A l’exposició al London Print Studio del 2004, li van seguir altres “itineràncies” (en el sentit menys institucional que podem imaginar) a Redux (Londres), Palma Dotze (Vilafranca del Penedès, 2004), Model and Niland Art Gallery (Sligo, Irlanda, 2004) i a SMART project space (Amsterdam, 2009), fins arribar a la que ens ocupa aquí. Entre la primera experiència i la més recent hi ha hagut varietat de formats i col·laboracions: projeccions de pel·lícules, comissariats annexos, sessions de pòquer, diàlegs públics i privats i, en total, gairebé un centenar d’artistes implicats. Coalescence és també una reflexió (by doing) sobre l’exposició, sobre la institució com a espai d’activitat, sobre processos reals i vitals que són tan importants com el resultat final, sobre l’exposició com a “camp de proves” -com escriu Acarín- i sobre la performativitat com a eina per escapar de premisses neoliberals. Els treballs artístics que es mostren a Adn Platform (i conviuen a l’espai creat per Kathrin Böm,  Jaime Gili i Eduardo Padilha) qüestionen els compartiments estancs del coneixement (Suzanne Mooney), el control corporatiu sobre el contacte corporal (Pilvi Takala), la lectura institucional i oficial de les obres d’un museu (Núria Güell) o els estereotips de gènere i raça (Harold Offeh).

Coalescence és, en definitiva, un espai d’incertesa, de col·laboració, de fricció i de llibertat, crític i festiu alhora; i la inauguració, el dissabte 26 de novembre, va ser un bon exemple de celebració de retrobar-se, xerrar i riure a Adn Platform.

_DSC9874

_DSC9854

_DSC9886

_DSC9905

_DSC9925

_DSC0575

_DSC0617

_DSC0318

_DSC0259

_DSC0412

[Totes les imatges són cortesia dels artistes i ADN Galeria. Fotografies: Roberto Ruiz]