close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Spotlight

22 desembre 2022
L’exposició com a espai d’incertesa, fricció i llibertat Sobre Colaescence (Coalescències, Coalicions, Col·lisions, Col·lapses) a Adn Plaform

Colaescence (Coalescències, Coalicions, Col·lisions, Col·lapses) és un exemple de projecte curatorial orgànic que sorgeix en un moment determinat i evoluciona en el temps per canviar, continuar existint i dialogant amb el moment. El seu impulsor, Paul O’Neill, és un referent en la reflexió sobre la pràctica curatorial, allunyada de qualsevol teorització elucubrativa. Les seves reflexions neixen de la curiositat i de les entrevistes mantingudes amb comissaris i artistes que ha considerat de referència. El seu treball es basa en la col·laboració amb artistes, a partir de la generació de complicitats que impliquen trobades, renúncies, friccions i descobriments.

Per això mateix, el text que acompanya l’exposició que es presenta ara a Adn Platform no és el text teòric típic de comissariat d’exposició, sinó que és una conversa entre els dos comissaris: Paul O’Neill i Xavier Acarín. Acarín l’acompanya en aquest “bolo” -més que itinerància- de l’exposició Colaescence, aportant la participació d’artistes que potser no eren al radar d’O’Neill, però que contribueixen a enriquir un projecte que desmitifica la tasca curatorial alhora que es converteix en un assaig pràctic i un statement —o declaració de principis— sobre ella. En aquest sentit, l’exposició que es pot veure a Adn Platform fins al 20 de maig de 2023 és la punta d’un iceberg on és crucial bussejar.

Però quina és la història de Colaescence (Coalescències, Coalicions, Col·lisions, Col·lapses)? Coalescence es gesta l’any 2003 a London Print Studio a Londres, on Paul O’Neill exercia tasques de comissari. Les possibilitats que els oferia el taller de gravat de l’estudi van ser aprofitades per O’Neill per treballar en col·laboració amb Jaime Gili, Kathrin Böhm i Eduardo Padilha, que van fer una sèrie d’impressions per cobrir l’espai, trencant així les distincions entre els espais de producció i expositius. Com bé recorda O’Neill en la conversa amb Xavier Acarín, encara flotava a l’aire l’impacte de les “estètiques relacionals” de Nicolas Bourriaud, fent-se ressò de pràctiques artístiques en què els moments de trobada i participatius generaven instal·lacions situacionals que es desenvolupaven en un moment temporal específic. No per casualitat les estètiques relacionals trobaven clars antecedents en certes pràctiques curatorials dels 60s, i referents com Seth Siegelaub, amb qui O’Neill va mantenir entrevistes en profunditat. És el moment del “comissariat performatiu”, en què pràctiques artístiques i curatorials eren absolutament permeables. Un exemple paradigmàtic: el comissariat d’Utopia Station amb Hans-Ulrich Obrist, Rirkrit Tiravanija i Molly Nesbit a l’Arsenale de la Biennal de Venècia (2003), que destil·lava la idea d’acumulació i d’incertesa.

A l’exposició al London Print Studio del 2004, li van seguir altres “itineràncies” (en el sentit menys institucional que podem imaginar) a Redux (Londres), Palma Dotze (Vilafranca del Penedès, 2004), Model and Niland Art Gallery (Sligo, Irlanda, 2004) i a SMART project space (Amsterdam, 2009), fins arribar a la que ens ocupa aquí. Entre la primera experiència i la més recent hi ha hagut varietat de formats i col·laboracions: projeccions de pel·lícules, comissariats annexos, sessions de pòquer, diàlegs públics i privats i, en total, gairebé un centenar d’artistes implicats. Coalescence és també una reflexió (by doing) sobre l’exposició, sobre la institució com a espai d’activitat, sobre processos reals i vitals que són tan importants com el resultat final, sobre l’exposició com a “camp de proves” -com escriu Acarín- i sobre la performativitat com a eina per escapar de premisses neoliberals. Els treballs artístics que es mostren a Adn Platform (i conviuen a l’espai creat per Kathrin Böm,  Jaime Gili i Eduardo Padilha) qüestionen els compartiments estancs del coneixement (Suzanne Mooney), el control corporatiu sobre el contacte corporal (Pilvi Takala), la lectura institucional i oficial de les obres d’un museu (Núria Güell) o els estereotips de gènere i raça (Harold Offeh).

Coalescence és, en definitiva, un espai d’incertesa, de col·laboració, de fricció i de llibertat, crític i festiu alhora; i la inauguració, el dissabte 26 de novembre, va ser un bon exemple de celebració de retrobar-se, xerrar i riure a Adn Platform.

 

_DSC9874
_DSC9854
_DSC9886
_DSC9905
_DSC9925
_DSC0575
_DSC0617
_DSC0318
_DSC0259
_DSC0412
previous arrow
next arrow

[Totes les imatges són cortesia dels artistes i ADN Galeria. Fotografies: Roberto Ruiz]

 

 

A la Montse Badia mai li ha agradat estar-se quieta, per això sempre ha pensat en viatjar, entrar en relaicó amb altres contextos i prendre distàncies per a poder pensar millor el món. La crítica d’art i el comissariat ha estat una via des de la que posar en pràctica el seu convenciment en la necessitat del pensament crític, de les idiosincràsies i els posicionaments individuals. Com si no podrem qüestionar l’estandardització a la que ens veiem abocats?
www.montsebadia.net

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)