Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.
A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.
A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.
La Fundació Julia Stoschek de Düsseldorf presenta fins al 2 de febrer de 2025 l’expo individual LYNN HERSHMAN LEESON: ARE OUR EYES TARGETS?, dedicada a la cèlebre artista, pionera dels mitjans de comunicació i figura clau de la performance i el videoart feminista internacional. La mostra es compon de vídeos, fotocollages i instal·lacions interactives i de tècnica mixta que aprofundeixen en la pràctica innovadora de Hershman Lesson.
The Electronic Diaries of Lynn Hershman Leeson 1984-2019 és la peça central de l’exhibició i aquest reel. El seu projecte icònic és una sèrie de videodiaris rodats durant un quart de segle. Tracten sobre la construcció de la identitat a través dels mitjans i de l’ús del vídeo per definir qui som i com el medi influeix en les persones. Realitat, no realitat, mite… Què és veritat i què no? “En cert sentit, jo era una portaveu de la meva generació. Altres persones que havien tingut aquestes vivències”, afirma Hershman. Les seves peces aborden el maltractament físic, l’incès o altres traumes, com escoltem als fragments d’àudio del reel.
Lynn Hershman no va estudiar art, sinó biologia, encara que sempre ha fet art des de petita. “Anava a museus i biblioteques a mirar llibres d’art i copiar-los, i així va ser com vaig aprendre. En els meus temps, una dona ho tenia molt difícil per mostrar la seva obra en una galeria i per ser presa de debò. Però no em quedava més remei que intentar-ho”. Tot el que passa des del 2010 a les xarxes socials, és una cosa que Hershman Lesson ja feia d’alguna manera el 1984. Contar històries davant la càmera. “Jo no era cineasta, però volia deixar constància del que passava”.
Des de la dècada de 1960, Lynn Hershman Leeson ha donat forma a discursos artístics sobre la performance, la interactivitat, els cyborgs, la vigilància, la intel·ligència artificial i la biogenètica. La pràctica artística sens dubte ha aplanat el camí a generacions d’artistes posteriors. Al llarg de la seva carrera ha treballat amb alguns científics prestigiosos per plantejar un complex diàleg entre art i ciència. “Crec que la ciència i el procés creatiu tenen molt en comú i, en certa manera, són el mateix. En tots dos casos hi ha un procés de descobriment”.
Ver esta publicación en Instagram
“LYNN HERSHMAN LEESON: ¿ARE OUR EYES TARGETS?” fins al 2 de febrer de 2025 a la Julia Stoschek Düsseldorf
(Foto de portada: Lynn Hershman Leeson, CybeRoberta, 1996. Vista instalació a la JSF Düsseldorf. Foto: Alwin Lay).
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)