Materials exquisits, formes fluides i no tan familiars per als ulls occidentals, i un ric fons de múltiples capes és el que abraça Guerra, la sèrie més recent de Nikki Luna. L’obra de Luna aborda les nocions de misogínia i drets de la dona. En particular, s’ocupa de les històries de dones vulnerables, invertint la seva posició de subjugació en una de poder. Durant anys, Luna ha estat pensant com explicar i elevar la història de les dones més properes a ella, i com explicar la seva a través de la d’elles, la d’una dona independent i educada que és on és gràcies a elles. Guerra, el nom de soltera del llinatge matrilineal de Luna, és un exercici de cura i agraïment envers les dones de la família; la seva mare, la seva àvia, la seva besàvia i les seves ties.

En les darreres dècades, les Filipines han experimentat un fort creixement econòmic, conseqüència directa de les remeses de milions de ciutadans filipins que treballen a l’estranger. El 2005, prop del 70% dels emigrants laborals internacionals eren dones filipines, que cobreixen la demanda de treballadors no qualificats, especialment en el sector de les cures. Cinc de les vuit ties de Luna van sortir indocumentades de les Filipines a la recerca d’oportunitats laborals a l’estranger. La seva mare i tres tietes més, en canvi, es van quedar i es van convertir en mestresses de casa, una feina comunament infravalorada. The Labour Landscape rendeix respecte a la lluita viscuda per aquestes dones salvaguardant a la seda de morera la seva suor i les seves llàgrimes; preciosos fluids corporals que encarnen l’anhel de tornar a casa compartida pels emigrants laborals.

Nikki Luna. The Labour Landscape, 2021 Cortesia de l’artista

Vuit són també el nombre de ganivetes o bitlles representats a Steely Bloom, un per cadascuna de les dones amb què Luna va créixer, però també el nombre de raigs al sol de la bandera filipina. Els 8 raigs representen les 8 províncies que es van rebel·lar contra Espanya i una va ser la província de la mare de Luna, Batanga. Utilitzat principalment en l’agricultura, a l’arribada dels espanyols, el bolo es va convertir en una arma revolucionària que va ajudar els vilatans a revoltar-se contra els colons. En el context de l’obra de Lluna, aquestes bitlles es converteixen en una metàfora de les batalles lliurades en silenci per les dones que es lliuren als altres. L’acabat del mirall d’acer convida el públic a enfrontar-se al passat colonial i a interrogar-se sobre les idees preconcebudes que té sobre les Filipines i les dones filipines.

Nikki Luna. Steely Bloom y Wound Cloth, 2021.  Cortesia de l’artista

Conèixer la història de la seva rebesàvia, que solia portar de cap tulingan (tonyina verat) i bagoong (pasta de gambes) fermentats per vendre’ls fora del mercat, va fer que l’artista trobés l’arrel del seu interès per les històries de les dones que treballen al sector informal. Wound Cloth és una instal·lació de quinze peces de porcellana, tres de les quals estan banyades en or de 18 quirats, que s’assemblen a gikins -tocats pel cap- penjats del sostre i que simbolitzen el transport de la pesada càrrega del treball reproductiu i productiu, és a dir, el treball no remunerat i el remunerat, un escenari massa familiar que també comparteixen les dones de tot el món.

El 1751, el missioner espanyol Juan J. Delgado va batejar les Filipines com la “Perla dels Mars d’Orient”. L’artista ha fet un colofó ​​que lletreja la paraula Guerra, utilitzant perles i or de 18 quirats per parlar de la bellesa, la riquesa i l’abundància que es troben al país arxipèlag i, per tant, de la seva susceptibilitat al saqueig i l’explotació. L’obra dóna llum sobre la manera com Espanya, primer, i els Estats Units i el Japó, després, es van apoderar de les terres i els pobles filipins i en van abusar durant la colonització, i sobre les conseqüències que això té fins ara, no només a les Filipines, sinó també en l’elaboració de perfils imprecisos i essencialitzadors dels ciutadans filipins a l’estranger.

Guerra va ser la primera exposició individual de Lluna a Espanya, exposada a la Casa Vicens de Barcelona durant el primer semestre del 2022. Paradoxalment, el títol del projecte es va convertir en el leitmotiv de l’experiència expositiva de l’artista. Tal com ella m’explica, una successió de males pràctiques per part del comissari i de la institució, van tenyir l’experiència de frustració, enuig i, en darrer cas, crides d’atenció a les xarxes socials per part de Luna, a cerca de la conscienciació de la institució; nul ajut econòmic per a la producció d’una exposició que s’estrenava a les seves instal·lacions, ni per al transport o allotjament de l’artista durant la instal·lació de la mostra i les itineràncies següents, i una comissió suggerida sobre qualsevol venda mentre l’exposició estava en marxa per a la residència privada d’artistes del comissari, entre d’altres.

No puc evitar reflexionar sobre les relacions de poder al món de l’art en relació amb els elements colonials de superioritat i privilegi dels blancs. Com a artista estrangera disposada a entrar en un nou ecosistema artístic, Luna va veure aquesta exposició com una oportunitat que li podia obrir portes. Com a dona estrangera, es va pensar que era ingènua, inexperta al món de l’art occidental i que estava ansiosa per mostrar el seu art en un experiment artístic híbrid, estrany i de pràctiques qüestionables? Si és així, estaven definitivament equivocats. Luna no només va aconseguir desvincular el nom i la exposició del nom del comissari, sinó que, en un interessant gir dels esdeveniments, l’artista va decidir iniciar la seva pròpia guerra contra l’equip directiu de la Casa Vicens. Va utilitzar els seus canals de xarxes socials (@nikkiluna) per denunciar públicament la ignorància, la mala gestió i l’obstrucció a l’exercici dels seus drets morals com a artista. Luna va aconseguir per fi explicar la seva història de la manera que ella va triar, i ella i la seva obra van ser respectades.

Guerra ret homenatge a totes les dones abnegades de la vida de Lluna que, malgrat les difícils circumstàncies, van mantenir el cap alt i van seguir endavant en benefici de les noves generacions de dones. De la mateixa manera, gràcies a la seva fermesa i assertivitat, Luna ha contribuït a millorar els entorns artístics i les pràctiques professionals a les arts.

(Imatge destacada: Nikki Luna. Guerra, 2021. Cortesia de l’artista).