Després de la Mediterrània és una exposició comissariada per Oriol Fontdevila que explora imaginaris possibles. Superades les referències clàssiques a la Mediterrània com a mar de tranquil·litat, d’intercanvi comercial i de gresol de cultures, les i els artistes convidats per Fontdevila pertanyen a la generació nascuda entre finals dels 80 i principis dels 90, aproximacions dels quals parteixen de premisses decolonials i d’una realitat d’emergència climàtica.

Partint, doncs, d’un imaginari molt diferent del que ens espera els propers mesos quan els comptes d’Instagram s’omplin d’instantànies idíl·liques captades des de tota mena de vaixells i embarcacions, les set artistes procedents de diferents països de la zona Mediterrània (Espanya, França, Albània, Líban, Marroc…) parteixen en els seus projectes de situacions molt concretes per investigar els grans reptes ecològics i socials amb què ens veiem confrontats. L’exposició té lloc a Hauser & Wirth Menorca, una institució que ha recuperat amb cura els espais adjacents a l’antic hospital de l’Illa del Rei, a partir de criteris de sostenibilitat i protecció de la biodiversitat. En la voluntat d’integrar el projecte en el context menorquí, Hauser & Wirth ha ofert a les artistes la possibilitat de preparar els seus treballs in situ mitjançant una residència i també de col·laborar amb artistes i artesans locals.

Vista d’instal·lació general, ‘Després de la Mediterrània’, comisariada per Oriol Fontdevila, Hauser & Wirth Menorca, 2023. Cortesia artistes i Hauser & Wirth. Foto: Roberto Ruiz

L’exposició s’inicia amb dos rellotges i una brúixola, dues maneres de mesurar el temps i orientar-se a l’espai. El “rellotge” d’Abi Shehu (Lezha, Albània, 1993) és la imatge en temps real d’una muntanya a Lura, al nord d’Albània, els habitants del qual mesuren el pas del temps a partir de les ombres que es projecten a mesura que canvia la posició del sol diàriament. El rellotge d’Adjoa Armah (Accra, Ghana, 1988) es diversifica en 12 rellotges de sorra recollida de diferents platges de Menorca, activats en una performance inaugural que deixarà caure la sorra fins al final de l’exposició. La brúixola que esmentàvem correspon a diferents escultures inspirades en objectes trobats a les platges i recobertes amb matèries com pebre vermell, carbó, guix i cafè, que han caracteritzat les rutes d’intercanvis i migratòries.

ABI SHEHU_The Red Rock_2020. Extracte de ‘The Red Rock’ (2020) d’Abi Shehu © Abi Shehu. Cortesia Hauser & Wirth

Vista de la instal·lació, ‘(if) space moves, matter moves’ (2023) y ‘(when) time turns, space turns’ (2023) d’Adjoa Armah i ‘Shipwreck Studies’ (2017–2022) d’Erola Arcalís a ‘Després de la Mediterrània’, comissariada per Oriol Fontdevila, Hauser & Wirth Menorca, 2023. Cortesia artistes i Hauser & Wirth. Foto: Roberto Ruiz

La Mediterrània de migracions interceptades és de què parla Abi Shehu, centrant-se en les coves del riu Vojsa que travessa Albània i Grècia, una ruta migratòria en què les detencions es visibilitzen en la pèrdua de dents. Uns gerros de ceràmica amb dents en la seva obertura superior, creats en col·laboració amb la ceramista Blanca Madruga i dentistes locals, evoquen aquests fets.

Sara Ouhaddou (Draguignan, França, 1986) qüestiona la museografia del Museu d’Història de Marsella, en crear tot un inventari d’escultures de sabó de Marsella que amaguen ceràmiques, per recuperar i posar en valor el llegat del passat àrab de la ciutat.

Vista de la instal·lació, ‘I Give You Back What’s Mine / You Give Me Back What’s Yours’ (2020) de Sara Ouhaddou a ‘Després de la Mediterrània’, comissarida per Oriol Fontdevila, Hauser & Wirth Menorca, 2023. Cortesia artistes i Hauser & Wirth. Foto: Roberto Ruiz

El colectivo Huniti Goldox (Areej  Huniti -Jordania, 1989- y Eliza Goldox -RDA, 1985-) trabaja desde la investigación geológica y se centra en un elemento, la sal, que hizo posible que organismos muy frágiles pudieran sobrevivir en el Mediterráneo. La sal también es lo que quedará cuando, a consecuencia del cambio climático, el mar se transforme en un desierto de sal. Entre la distopía, la ciencia y la poética, la videoinstalación de Huniti Goldox nos adentra en una atmósfera en la que la desaparición del mar da paso al resurgir de las víctimas del genocidio de las fronteras europeas.

Vista de la instal·lació, ‘Rising Up From Halite’ (2023) por Huniti Goldox. En segon pla “Views for Rent” d’Omar Mismar. ‘Després de la Mediterrània’, curada per Oriol Fontdevila, Hauser & Wirth Menorca, 2023. Cortesia artistes i Hauser & Wirth. Foto: Roberto Ruiz

Detall de “Views for Rent” d’Omar Mismar

Sobre la transcendència dels fets històrics des de la quotidianitat, Omar Mismar (Bekaa Valley, Líban, 1986) parteix d’una situació personal: la necessitat de buscar un apartament a Beirut i, després del confinament, que aquest tingui balcó. Analitzant les ofertes en portals immobiliaris, s’adona que els exteriors -visibles a través de finestres o balcons- estan difuminats a les imatges, fet en què l’artista veu no només la necessitat de les immobiliàries de protegir la ubicació dels apartaments per evitar la competència deslleial, sinó, més important encara, les conseqüències de l’explosió recent al port de Beirut que el situa políticament en un estat d’incertesa.

La Mediterrània des d’una perspectiva històrica, personal i també amb un espai per a la ficció articula el treball d’Erola Arcalís (Maó, 1986). A partir de la història del seu besavi constructor de vaixells, combina les vistes del Mediterrani gris, opac i calmat i del seu darrer vaixell que va quedar a terra ferma per acollir una comunitat naturista. L’artista ens acosta a una utopia que ja no té lloc i, alhora, potser encara no té lloc.

Al jardí exterior de Hauser & Wirth, Laia Estruch (Barcelona, 1981) crea una estructura de veles tensades i subjectades als arbres, una mena d’escultures escèniques, que dialoguen amb el paisatge i amb el vent, i permeten una interacció física que va ser activada mitjançant una intervenció fonètica durant la inauguració per la pròpia artista.

Vista de la instal·lació, ‘Kite 2’ (2023) de Laia Estruch a ‘Desprès de la Mediterrània’, curada per Oriol Fontdevila, Hauser & Wirth Menorca, 2023. Cortesia artistes i Hauser & Wirth. Foto: Roberto Ruiz

Després de la Mediterrània evoca, des d’una mirada plural i culturalment diversa, fragments d’espais de possibilitats, no exempts de friccions, que qüestionen els imaginaris clàssics vinculats al mar i apunten a les urgències ecològiques i socials actuals. Temes absolutament rellevants que configuren el programa públic específic que s’està treballant amb les institucions educatives de l’illa.

[Imatge destacada: Detall de ‘I Give You Back What’s Mine You Give Me Back What’s Yours’ (2020) de Sara Ouhaddou © Sara Ouhaddou Cortesia Galerie Polaris i Hauser & Wirth. Foto: Carlos Torrico]