close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Spotlight

29 octubre 2020
Paisatges mediàtics i eleccions presidencials

Montse Badia

El nostre horitzó està definit pels paisatges mediàtics. Als paisatges naturals (landscapes) li van seguir els paisatges urbans (urbanscapes) i des de fa dècades són els paisatges mediàtics (mediascapes) els que defineixen i determinen el nostre present. Muntadas és un dels artistes que en les seves obres ha analitzat exhaustivament el paisatge dels media. Ja en un treball de 1978, Two landscapes, feia referència al real landscape o paisatge real i al media landscape o “paisatge dels media”, això és, a la seva influència en la creació (o mediatització) de la consciència contemporània. 

Aquest impacte del mediàtic aconsegueix una de les seves màximes expressions en la política nord-americana i Antoni Muntadas (resident a Nova York des de la dècada dels 70), juntament amb Marshall Reese, porten anys centrant la seva recerca sobre els paisatges mediàtics, en els períodes de campanya electoral als Estats Units. Des de 1984, han creat una antologia d’anuncis televisius de campanyes electorals per a la presidència dels Estats Units, que s’inicia amb la campanya Eisenhower-Stevenson de 1952 i que van actualitzant cada quatre anys i acompanyen de presentacions i xerrades. Estem al 2020, en plena campanya presidencial Trump-Biden i Muntadas i Reese presenten ara el més recent lliurament del seu treball, un vídeo de 97 minuts que recopila i analitza críticament, mitjançant una edició que contrasta, superposa o presenta en paral·lel diferents campanyes, que evidencien, diferents situacions, valors, prioritats, necessitats o tendències.

 

Political Advertisement Trailer2 from LigoranoReese on Vimeo.

“En el 68, els artistes feien performances polítiques, ara la política és una performance”, escrivia fa uns mesos en el seu compte de twitter, l’assagista i curador Iván de la Nuez i, certament, Polítical Advertisement X: 1952-2020 evidència aquesta comparació entre els 60 i el moment actual, la lluita política, les protestes i la mobilització social dels 60 i la inacció de l’esquerra, probablement paralitzada davant la lògica de reality show en què Trump ha convertit la seva estada a la Casa Blanca.

Però no només Trump, aquest gust de la política per la performance té a veure amb la necessitat d’explicar una història, el famós storytelling, pensat en termes mercantils. Com analitzava l’assagista polític, Christian Salmon en una entrevista al diari argentí La Nación, els polítics són actors d’un teatre de performances, al marge de la ideologia que manifestin, construeixen relats desenvolupats estrictament per al consum popular. L’espai del polític es polvoritza i es liqua. Els seus espais representatius, com el Parlament, les seus dels governs o les institucions públiques, es llisquen en Internet de manera que les xarxes socials transformen al polític en estrella mediàtica.

En La ceremonia caníbal, Salmon explica: “Vivim en una democràcia fetillada que ha substituït l’acció pel relat, la deliberació per la distracció, l’art de governar per l’art de la posada en escena. La política ha passat del debat, de la discussió i del dissensus, a l’interactiu, el performatiu i l’espectral (…) L’etiqueta reprodueix la seva història i el seu relat. Relat i comunicació es condensen. I formen un producte. Les arts antigues del relat i les lleis de la retòrica es combinen amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació, així com amb les possibilitats d’acció directa sobre els cervells que ofereixen les neurociències”.

Així ho sintentitza també el tàndem Muntadas-Reese, “La democràcia està amenaçada avui dia en múltiples nivells, des de donacions de diners foscos que pressionen per interessos que afavoreixen als rics i a les corporacions; des de tecnologies de persuasió, Facebook, Twitter, Google i Youtube que han superat i remodelat el panorama dels mitjans; perill encara més mortal en 2020 que és el Coronavirus”.

Detectar, analitzar i conèixer aquests mecanismes és l’antídot que permet una resistència a la manipulació i una capacitat de reacció. Això és precisament el que fan Muntadas-Reese des dels 80, amb les projeccions rituals d’aquest work-in-progress Political podrà veure’s online el dia 3 de Novembre, en una sessió presentada per Albert Alcoz i amb un col·loqui posterior a càrrec de Marcelo Exposito.

Advertisement X, 1952-2020, que p

Political Advertisement Trailer1 from LigoranoReese on Vimeo.

A la Montse Badia mai li ha agradat estar-se quieta, per això sempre ha pensat en viatjar, entrar en relaicó amb altres contextos i prendre distàncies per a poder pensar millor el món. La crítica d’art i el comissariat ha estat una via des de la que posar en pràctica el seu convenciment en la necessitat del pensament crític, de les idiosincràsies i els posicionaments individuals. Com si no podrem qüestionar l’estandardització a la que ens veiem abocats?
www.montsebadia.net

Pub

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)