«Signal» és l’expo que el Palais de Tòquio dedica a Mohammad Bourouissa i al seu equip de col·laboradors. Bourouissa treballa a partir de les experiències íntimes per crear històries col·lectives que es nodreixen de les arrels de l’amargor (seum en àrab). Entre aquestes experiències figuren, per exemple, l’empresionament dels cossos i la restricció del pensament, la representació de les identitats, la determinació i el control del llenguatge, les formes de cura basades en les plantes, la música i el color, les economies informals, l’alienació i la resistència.

D’altra banda, «Past Disquiet» és una exhibició documental i d’arxiu que recorre les històries de compromís polític i solidaritat d’artistes dins del moviment antiimperialista internacional des de la dècada de 1960 fins a la de 1980. Fruit de la investigació iniciada el 2008 per les investigadores i comissaries Kristine Khouri i Rasha Salti, l’exposició pren com a punt de partida les històries oblidades i transcontinentals de quatre «museus a l’exili», o «museus solidaris», concebuts com a exposicions itinerants, que van encarnar el suport d’artistes de tot el món a la lluita per l’alliberament dels pobles palestí i nicaragüenc, respectivament, ia la lluita contra la dictadura de Pinochet a Xile i el règim de l’apartheid a Sud-àfrica.

En un moment en què l’evolució geopolítica internacional és un palimpsest de temps i espais en crisi, l’exposició «Dislocations» reuneix quinze artistes de generacions i orígens diferents (Afganistan, França, Iraq, Iran, Líban, Líbia, Myanmar, Palestina, Síria i Ucraïna) l’obra dels quals està marcada o informada per l’experiència de l’exili, d’estar esquinçat entre l’aquí i l’allà, entre el passat i el present. Les seves pràctiques es basen en coneixements ancestrals i tecnologies contemporànies, gestos humils i materials pobres. L’objectiu és rendir homenatge a la necessitat vital ia la intensitat de la creació artística a través de narratives fragmentades que combinen el desplaçament, l’empresonament i la guerra amb la resiliència i la reparació.

Finalment, la mostra col·lectiva «Approaching Unreason» aborda la psicoteràpia institucional, una pràctica psiquiàtrica experimental que va començar a desenvolupar-se a mitjans del segle XX, i que se centra en la convicció que si volem cuidar els malalts, primer hem de tenir cura de l’hospital . És a dir, mai no hem d’aïllar els trastorns mentals dels seus contextos socials i institucionals. Inspirant-se en aquestes pràctiques psiquiàtriques i humanes revolucionàries que recorren a allò col·lectiu ia la creació artística, aquesta exposició explora diferents maneres de transformar els llocs d’aïllament en llocs de protecció que puguin oferir refugis davant de la violència de la societat.

(Imatge de portada: “SIGNAL” de Mohamed Bourouissa. Foto: Paco Arteaga)