L’artista francès Jean Dubuffet el 1949 va presentar a la galeria René Drouin de París l’exposició “L’Art Brut”. Aquesta data marca l’inici d’un projecte de col·leccionisme que revisa certes passions dels artistes i activa un debat sobre les formes d’exclusió que va practicar l’art modern: admirar i recopilar produccions d‟art popular, primitiu, ingenu, instintiu o visionari d’autores i autors que, si bé van inspirar els artistes més radicals, no van ser reconegudes com a art per la mateixa avantguarda.

Les obres triades per Dubuffet a centres de salut mental, tallers o espais domèstics constituïen el nucli d’un futur museu d’art a Lausana. El projecte es va inaugurar el 1976 i, des de llavors, Suïssa ha esdevingut un referent de l’Art Brut. Un terme que amb el temps s’ha fet lliscar cap a una lectura estigmatitzadora sobre la marginalitat social i la salut mental, oblidant el seu lluminós espai de llibertat i els efectes sanadors de la pràctica creativa que representa. Visitant la Col·lecció d’Art Brut de Lausana, vaig poder tornar a apreciar les creacions d’autores que em fascinen: Jeanne Tripier, Madge Gill, Marguerite Sirvis o Aloïse Corbaz. Totes elles formen part de la meva investigació sobre creativitat de dones visionàries, amb obres realitzades als seus exilis interiors en centres asilars o espais domèstics; estratègies per a l’emancipació de dones condemnades a la submissió. Un museu que per a una historiadora de l’art és intempestiu i, per això, inevitablement transformador.

Les col·leccions sobre creacions fora de norma em van connectar amb un altre repertori d’obres que representen un esperit d’innocència i de llibertat: la col·lecció d’Art Ingenu que es pot visitar a Benasc, Pirineu aragonès. Un lloc imbricat entre muntanyes, com passa a la Lausana dels Alps. Les obres a Lausana i Benasc il·luminen una necessària història de l’art des del llenguatge popular o la creativitat visionària i sanadora. Una entrevista amb l’artífex de la col·lecció, Javier Santos Lloro, ens aporta claus sobre l’esperit i els continguts d’aquesta celebració de les emocions i els temps de la sorpresa.

ENTREVISTA A JAVIER SANTOS LLORO

Què no trobarem al conjunt d’obres d’“Art Ingenu-Col·lecció Santos Lloro”?

No trobareu res que no tingui capacitat per seduir-me. No sóc col·leccionista en el sentit de delimitar un àmbit d’interès i aspirar a l’exhaustivitat. Per exemple, m’agrada moltíssim la ceràmica medieval aragonesa, però per rara i ben conservada que hi hagi una peça, si la ceràmica en qüestió no m’emociona no hi donaré entrada. No trobareu art concebut per provocar. La provocació per la provocació sempre m’ha semblat pròpia de l’artista que considera que ésser artista el situa per sobre dels altres.

Les peces de la col·lecció són el resultat de cerques o de troballes?

El col·leccionista busca sempre. Pateix una mena d’addicció a l’emoció que li produeix la troballa d’un objecte desitjat. El que passa és que no sempre que busques trobes o, dit altrament, el que es busquen són troballes, no casuals sinó perseguides.

Art Ingenu és un concepte que apel·la la innocència i la intuïció, també la il·lusió emancipadora de qui el produeix. Consideres el terme com a «inclusiu»?

El terme té una vocació integradora, encara que directament exclou també determinades manifestacions artístiques. La ingenuïtat es dóna en l’art dels nens, en el dels adults no formats i també en l’art dels qui han rebut una formació reglada però que prescindeixen del rigor acadèmic. Directament queda exclòs l’art abstracte, el conceptual, les instal·lacions, els vídeos i la performance, perquè es mouen en el terreny de les idees, i els conceptes per si mateixos no es poden qualificar d’ingenus.

Hi ha una història sobre els etiquetatges per a produccions creatives fora de norma o d’«academicisme límit»: art irreductible, art popular, art naïf, art brut, outsider art, art màgic, art de malalts mentals, etc. Creus que els conceptes són sinònims de “no art”?

Totes aquestes expressions tenen connotacions pejoratives. És curiós que l’art modern neixi com a reacció a l’acadèmia i que en canvi se segueixi el criteri acadèmic per menysprear l’art produït pels qui no han estat formats. Els artistes moderns van reaccionar contra l’ensenyament clàssic de les belles arts i es van inspirar en l’art primigeni, l’art dels nens i l’art primitiu, però sembla que una cosa era inspirar-se i una altra de diferent situar-se en un pla d’igualtat . L’artista format pot renunciar a fer ús de les regles, però el fet de conèixer-les és com si el situés per sobre del no instruït.

A la col·lecció hi ha diversos tipus de creacions que van de la pintura a la màscara, de la ceràmica als autòmats, dels cartells a les llibretes escolars, dels soldats de plom a les petites escultures històriques, de les sobres acadèmiques a les auto didàctiques. A quin espai estètic es troba el centre del sistema solar de la col·lecció?

No hi ha una peça central. L’art és un llenguatge i en funció de l’estat d’ànim ets més permeable a unes manifestacions o unes altres. M’agrada exposar els objectes en un pla d’igualtat. No m’agrada destacar més una obra perquè el seu valor al mercat sigui superior al d’una altra. El col·leccionista conviu amb els objectes com si fossin la pròpia família. De vegades, un objecte et pot dir més coses que una persona.

Visitant el museu CABLausanne vaig pensar a la teva col·lecció. A Espanya, a diferència d’altres països, no tenim col·leccions dedicades a aquesta mena de creativitats. Tampoc hi ha centres d’exposició o fires. Creus que les noves generacions són més poroses a aquests imaginaris populars i les dissidències estètiques?

Per mi aquest tipus d’art és el veritable. Les persones sense formació treballen desproveïdes de condicionants. No aspiren a passar als anals de la història, no coneixen les modes i normalment creen els seus objectes per a gaudi propi i de les persones més propers, sense intenció de comercialitzar-los. És un art extraordinàriament lliure, concebut sempre per plaer i al marge del mercantilisme.

Angeles Santos, Ànima que fuig d’un somni, 1929. Col·lecció Art Ingenu

A la teva col·lecció hi ha algunes creacions de dones. Sobre Ángeles Santos, autora reconeguda a l’art espanyol, escrius que hem de llegir els seus imaginaris des d’altres angulacions. Pot passar el mateix amb la pintura de l’artista gairebé desconeguda Amparo Palacios, per exemple?

No he trobat pràcticament referències a Amparo Palacios i no conec quin és el seu cas. Amb relació a Ángeles Santos i altres artistes, el que no m’agrada és que es falsegin les seves vides per adaptar-les al perfil que interessa. Que una obra hagi estat creada per una dona o per un home, de manera precoç o en la senectut, que l’autor fos paupèrrim o gaudís de possibles, no posa ni treu res a l’obra en qüestió. Reacciono contra la necessitat de crear mites.

La recent incorporació de dos dibuixos de la visionària Josefa Tolrà pot obrir altres perspectives a la col·lecció Art Ingenu. Com valores aquesta incorporació?

Sempre m’hi ha interessat Josefa Tolrà. Fa anys que intento tenir-ne alguna cosa. Per mi la seva obra és tremendament suggestiva, al marge de la seva condició de mèdium. La seva espiritualitat em crida l’atenció i m’interessa la connexió amb altres artistes amb què compartia aquest misticisme, però a mi el que em sedueix són les sensacions que percebo observant la seva obra.

Dessins de la mèdium Josefa Tolrà (1880-1959). Col·lecció Art Ingenu

La col·lecció Art Ingenu té seu expositiva. Quins són els plans de futur?

De moment hi ha un espai permanent obert a Benasc (Osca), i la idea és obrir tres espais més. Es pretén que sigui un conjunt viu on s’imparteixin classes, tallers, es pronunciïn conferències i se celebrin reunions. Un espai que promogui la creació, l’edició de publicacions, etc.

Navarrete. Figura de quitrà. Barcelona, 1967-1981. Col·lecció Art Ingenu

A partir de la col·lecció de Javier Santos, se celebrarà el curs “Art Ingenu. Ingenus i primitius”, 6 i 7 d’octubre del 2023. Casa de Cultura de Benasc (Osca). Adreça: Juan Manuel Bonet. Més info aquí.

(Foto de portada: Cap de joc massacre, França.XIX. Col·lecció Art Ingenu).