Carta sobre la situació del Centre d’Art Contemporani el Canòdrom i el seu director

Davant la recent aparició en premsa de comentaris superficials sobre la situació del Centre d’Art Contemporani el Canòdrom i el seu director, Moritz Küng, volem manifestar la nostra més profunda indignació per la frivolitat amb que els nostres polítics s’estan prenent aquest projecte, així com pel menyspreu cap als acords previs aconseguits amb el sector artístic en relació a la posta en funcionament d’aquest centre. Aquests acords consideraven adequat l’espai que s’havia adjudicat al Centre en el Canòdrom i corroboraven el resultat del concurs internacional del que va sortir escollit un director a partir d’una elecció democràtica, transparent i respectuosa amb el que es coneix com el codi de bones pràctiques. Fet que, per cert, continua sense ser l’habitual.

La sistemàtica i progressiva destrucció del patrimoni contemporani tant a Barcelona com a Catalunya així com la falta de consideració cap a la figura d’un director a qui no se li permet exercir el càrrec pel qual va ser seleccionat, ens situa una vegada més davant la impossibilitat de veure enriquida la nostra cultura artística, reforçat el sistema que la nodreix amb noves i valentes iniciatives i convertit el nostre territori en aquest referent per a l’art contemporani pel qual tots lluitem i, certament, tots volem. Vostès potser també.

Entre el menyspreu dels nostres responsables polítics cap a la idoneïtat d’un edifici consensuat prèviament amb el sector artístic d’aquesta ciutat i susceptible de convertir-se en aquesta icona de contemporaneïtat que necessita Barcelona per establir amb el món una relació de complicitat i el to sensacionalista i tendenciós amb que alguns mitjans intenten desviar l’atenció cap a qüestions supèrflues, mal explicades o falses, alhora que es talla una possible xarxa de relacions amb el MACBA, altres centres d’art i les galeries, es trunca la circulació de l’actiu patrimonial que entre tots estem creant per estar presents en el circuit artístic, tant nacional com internacional. 

Malgrat considerin que a hores d’ara s’hagi parlat prou d’aquest tema, no voldríem deixar passar l’ocasió de recordar-los el que ens indueix a manifestar les nostres reflexions:

1) Sobre el Model de Centre d’Art Contemporani que volem: Kunsthalle.

Durant l’estiu de 2008 el sector de les Arts visuals catalanes i algunes associacions d’àmbit nacional es van mobilitzar per la decisió del llavors Conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, de reconvertir el Centre d’Art Santa Mònica en un Centre Cultural multidisciplinari i, tot obviant el codi de bones pràctiques, encarregar la seva direcció al Sr. Vicenç Altaió. La pressió que, sobre els estaments polítics, es va exercir en bloc des del sector artístic va obligar a la Generalitat i a l’Ajuntament a trobar la solució que permetés a Barcelona disposar com més aviat possible d’un Centre d’Art Contemporani d’estructura similar al model centre-europeu de «Kunsthalle». De tots els espais oferts per l’Ajuntament el sector va considerar per unanimitat que el més adequat era el Canòdrom. Un edifici per a la rehabilitació del qual s’han invertit fins avui una suma de prop de 5 milions d’euros.

2) Sobre la idoneïtat del Canòdrom

Davant la possibilitat de dotar Barcelona d’un centre d’art capaç de dialogar amb altres estructures artístiques del context nacional i internacional, considerem fermament que l’espai del Canòdrom, representa l’oportunitat d’endegar un projecte que, sent únic, contemporani, específic i innovador, situï Barcelona i Catalunya en la primera línia del pensament contemporani aplicat a les arts visuals. L’espai del Canòdrom pot i ha de convertir-se en la punta de llança d’un projecte públic desenvolupat al voltant d’una arquitectura única i visionària, construït sobre la base de discursos artístics radicalment contemporanis.

3) Sobre el projecte de Moritz Küng

Després d’una llarga trajectòria com a director de l’àmbit de les arts visuals a De Singel (Anvers, Bèlgica), Moritz Küng guanya el concurs públic que es convoca per a la plaça de director del Centre d’Art Contemporani de Barcelona, el Canòdrom. Considerant l’enorme potencial d’un espai pensat originàriament per una funció lúdica i ponderat per ser el millor exemple d’una enginyeria honesta, brillant, sostenible i útil, el projecte que presenta Küng planteja el desenvolupament d’un discurs sobre la base de quatre eixos: l’espai d’exposició, l’espai de la xarxa, l’espai de la publicació i l’espai sonor. Quatre espais per al desenvolupament d’un discurs teixit entorn el diàleg que, sense distinció ni discriminació, es pugui establir entre artistes locals, internacionals, emergents i consagrats. Només des d’una òptica que, sense menysprear el que es genera i desenvolupa en un context local, se situï en el nucli dels discursos artístics que actualment es teixeixen al món, creiem que s’aconseguirà situar Barcelona en el lloc que li correspon.

Finalment, esperem i desitgem que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona desencallin aquesta vergonyosa situació d’incertesa en que estem immersos i adquireixin el compromís que, sense dilació, garanteixi la viabilitat d’aquest projecte imprescindible per al futur del nostre art contemporani.

Cordialment,

Ignasi Aballí, artista

Sergi Aguilar, artista

Rebeca Blanchard, galerista

Antoni Estrany, galerista

Florenci Guntín, gestor cultural

Frederic Montornés, crític d’art i curador d’exposicions

Angels de la Mota, galerista

Alex Nogueras, galerista