Within Visual Phenomena Vol. I

Gravacions Sonores / Seccions

Barcelona — Agost / Setembre 2019

Secció I — Floaters – Minut 0:00 — 2:02
Secció II — Blue Field – Minut 2:03 — 4:40
Secció III — Tree – Minut 4:42 — 8:58
Secció IV — Hourglass Pattern – Minut 9:06 — 11:13
Secció V — Blue Arcs – Minut 11:13 — 11:34
Secció VI — Phosphene – Minut 11:35 — 14:01

Within Visual Phenomena Vol. I és una exploració de possibles connexions visuals i sonores a través de la fenomenología entòptica. Els fenòmens entòptics (del Grec ἐντός “més enllà” i ὀπτικός “visual”) en l’oftalmologia es caracteritzen per l’estimulació visual, de la qual la font es troba en el mateix ull, per exemple, la visió dels vasos o glòbuls sanguinis oculars, que circulen en el cos vitri de l’ull.

Les imatges entòptiques tenen una base física en la imatge que apareix sobre la retina i es diferencien de les il·lusions òptiques, les quals son causades pel sistema visual i es caracteritzen per una percepció visual que aparentment difereix de la realitat. Com que les imatges entòptiques son causades per elements que formen part del propi ull de l’espectador, comparteixen una característica amb les il·lusions òptiques i les al·lucinacions: l’observador no pot compartir amb altres persones una visió directa i específica del fenomen.

Aquests fenòmens entòptics, tot i tenir una explicació científica lògica i senzilla, tenen interpretacions alternatives. Algunes degudes a experiències que difereixen de la pròpia descripció mèdico-científica del fenomen. Com a símptomes físics i neurològics, pertanyen a l’àrea d’estudi de la medicina; com a fenòmens lleugerament subjectius, és probable que puguin tenir significats espirituals per a certes persones.

Per exemple, moltes de les figures geomètriques abstractes en l’art indígena o en visions induïdes ritualment en xamans o en yoguis poden ser enteses com a “fenòmens entòptics” (Thurston, 1997). Els fenòmens entòptics són formes i patrons geomètrics en moviment o de color brillant en el camp visual, causats per certes condicions del sistema nerviós visual humà. Un exemple és la controvèrsia arqueològica sobre una interpretació neuropsicològica de l’art rupestre de l’època paleolítica. Des del descobriment de les coves paleolítiques europees, els arqueòlegs s’han preguntat sobre la importància i el significat d’aquestes representacions geomètriques que acompanyen les representacions d’animals.

L’any 1988 els arqueòlegs David Lewis-Williams i Thomas Dowson van presentar la tesi original on afirmaven que l’art paleolític s’inspira en fenòmens entòptics (o, més concretament, en “constants de forma”), vistos i representats per xamans o homes i dones espirituals, durant estats alterats de consciència. L’autor Tony Berlant creu que molts dels dissenys de terrisseria prehistòrica de Mimbres (Sud-Oest Americà), la qual sol tenir dissenys característics en zig-zag, representen imatges entòptiques resultants d’ingerir extractes de plantes psicoactives com la Datura.

Aquesta ambigüitat perceptiva és la base d’aquestes peces sonores i visuals, les quals apareixen en un a priori de la forma d’aquell objecte que es dibuixarà a la nostra ment; i formen part d’un treball en procés, i de la cerca per la manera d’entendre com fenòmens sensorials es poden generar a través d’elements que, tot i tenir una explicació científica, a vegades poden afectar la consciència humana a través d’una ruta actualment desconeguda.

Jo mateix visc experiències entòptiques freqüentment, amb origen en certes experiències psicotròpiques viscudes d’adolescent. Aquests fenòmens entòptics haurien pujat d’intensitat, mantenint aquest mateix nivell, fins i tot després del consum d’aquestes substàncies. També durant la pràctica de la meditació, a on sovint experimento el fenòmen entòptic denominat fosfè, una llum borrosa la qual no té un origen físic demostrable. Els fosfens, que poden ser induïts pel moviment o pel so, s’anomenen nimitta en Pali i és relacionen amb el terme budista dhyāna o jhāna, el qual comunament es tradueix com a “meditació”.

La qualitat subjectiva del so em permet descriure l’experiència visual entòptica sense haver de fer una representació formal realista i fidedigna de l’estructura visual d’aquest fenòmen. Amb una finalitat encara desconeguda, el projecte explora aquestes formes i la seva possible representació, senzillament descrivint i jugant amb aquest imaginari derivat d’aquests fenòmens. Les composicions gràfiques resultants son fruit del joc.

Les peces sonores resultants de la síntesi sonora son descriptives, tot i que igual que les peces gràfiques admeten la incorporació d’elements imaginaris que permeten allunyar-nos de la narració i jugar amb elements com l’espai o el moviment. Tot el material forma part del procés d’un estudi que vaig començar l’any 2016 en descobrir el fenomen per casualitat, a través (entre d’altres coses) d’un projecte del fotògraf nord-americà William Hundley inspirat en aquest.

Foto – crèdit: William Hundley

__

Recursos:

David Lewis System

Entoptic Imagery and Altered States of Consciousness

The signs of all times: entoptic phenomena in upper paleolithic art (PDF)

The Eye Floater Phenomenon Between Science and Spirituality