close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

07 gener 2014
Imagen de Telemistica. Proyecto de Christian Jankowski. Bienal de Venecia, 1999.
2014: Contra la pau i contra la democràcia

Ángel Calvo Ulloa


M’ha rondat seriosament la idea de trucar un vident per preguntar-li què ens depararà el 2014. Christian Jankowski ho va fer quan va ser convidat a participar a la Biennal de Venècia de 1999 i va presentar els vídeos amb les prediccions de cadascun dels canals als quals va telefonar. El resultat es va poder veure allà sota el títol de Telemistica, ja us ho podeu imaginar.

He llegit pàgines senceres que parlen de successos que van de la mort de Fidel Castro a les mutacions per transgènics, l’explosió d’una central química als Estats Units, la Xina o Rússia- estic segur que encertaran- o directament la fi del món, que després del desencís del 2012, ja va sent hora de que acabi amb magnificència.

L’any 1964, després d’una visita a la Fira Universal de Nova York, Isaac Asimov va escriure un article per al New York Times en el qual avançava qüestions relatives al 2014: La humanitat patirà terriblement d’avorriment, una malaltia que s’estendrà cada any i guanyarà en intensitat. Això tindrà serioses conseqüències mentals, emocionals i sociològiques, i m’atreveixo a dir que la psiquiatria serà, de llarg, la més important especialitat mèdica el 2014.

Em resisteixo a pensar que ens avorrirem, al 2014; del que sí estic segur és d’això relatiu a la psiquiatria. A mi particularment aquest any que comença se’m presenta carregat de projectes per als quals he intentat sortir de la perifèria que m’està asfixiant. Me n’he adonat encara ara -a més d’un li entrarà el riure- de l’extremadament difícil que resulta a nivell mediàtic tirar endavant una proposta que es desenvolupa lluny de Madrid.

Del que també he tingut temps d’adonar-me és de l’interessant de moltes apostes independents que s’han realitzat i es continuaran realitzant al 2014. Espais gestionats per agents que es resisteixen a quedar-se quiets quan el públic sembla ser tan privat o tan reservat a uns pocs.

És d’agrair que aquest any ens porti grans exposicions en institucions, impensables en espais de pressupost zero. Però no ens enganyem, en l’art com en el rock la força ha d’arribar des de baix. Tampoc es tracta d’explicar batalles ni de menysprear allò oficial, però, i com el 2013 m’he donat de front contra la rebequeria dels que només veuen la palla en l’ull aliè, em ve de gust seguir treballant des de baix, sense parlar de crisi només com a punt de partida d’un discurs curatorial i sense perdre el cul per saludar un grifó al qual dies després posaré a parir per l’esquena.

Que a ningú sorprengui ara el títol d’aquesta reflexió. L’any 1992 van aparèixer en un mateix volum editat per Virus dues conferències que Agustín García Calvo va pronunciar a Barcelona sota els títols Contra la pau i Contra la democràcia. No va causar tant d’enrenou com un any abans -concretament el 4 de gener al Libération- ho va fer Jean Baudrillard quan va publicar l’article ‘La guerra del golf no tindrà lloc’. No obstant això segueix sent revelador avui, després de més de vint anys, i d’una frescor que només algú com García Calvo podria signar.

Després de tots aquestes dades que no miren enlloc i molt menys al futur, al 2014 només li demano que toquem fons, però aquesta vegada de veritat. Que no seguim mantenint aquestes rates en el poder i, tornant a García Calvo, que la pau acabi per convertir-se en una cosa tan insuportable com ja ho ha fet la democràcia. La cosa no pinta bé, no ens enganyem, però ja que hi som, ens hi quedem.

Àngel Calvo Ulloa va néixer en un lloc molt petit i ple d’infames personatges. A la facultat on va estudiar, mai li van parlar ni de la crítica ni del comissariat, per això ara dedica els seus dies a llegir, escriure, i de tant en tant, fa alguna exposició. Adora viatjar i sentir-se petit en una gran ciutat. També adora tornar a casa per a odiar de nou aquest petit indret.

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)