close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

A lo grande

Magazine

26 octubre 2010

A lo grande

Los grandes eventos siguen viento en popa. Las grandes instituciones siguen con sus golpes de efecto. El Guggenheim, sin ir más lejos, llega a un acuerdo con Youtube para buscar otras vías activas de relación usuarios-museos. Desde la comunicación, desde la venta de marca, que no sea que se rompan las reglas del juego y a alguien se le ocurra poner en duda el tingladillo.

En momentos de crisis económica (de crisis normal sabemos bastante, el arte contemporáneo necesita poner en crisis lo que le rodea constantemente) una de las primeras cosas a eliminar son las voces críticas. Voces críticas dentro de los eventos, voces críticas dentro de las instituciones. Y eliminar las voces críticas implica también incorporar a la crítica: incorporar supuestos discursos críticos que están llenos de trampas, como muchos de estos trabajos artísticos que vemos aquí y allá en los que formatos “mágicos” llevan a crear pátinas políticas y supuestamente críticas a algunas obras que son directamente insubstanciales y no representan peligro alguno.

En este número de A*DESK presentamos tres escritos que se preguntan, también, sobre la posibilidad política. Marcela Römer trata el caso de Roberto Jacoby en la Bienal de Sao Paulo, Haizea Barcenilla se acerca a Manifesta 8 y Paloma Checa repasa la situación hoy en China a partir de un ejemplo concreto.

A*DESK és una plataforma crítica, centrada en l’edició, la formació, l’experimentació, la comunicació i la difusió en relació a la cultura i l’art contemporanis, que es defineix desde la transversalitat. El punt de partida és l’art contemporani, perquè és d’allí d’on venim i aquesta consciència ens permet anar molt més allà, incorporar altres disciplines i formes de pensament per a parlar i debatre sobre temes que són de rellevància i d’urgència per a entendre el nostre present.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)