close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

03 agost 2020
A*DESK VOUS POSE UNE QUESTION

Gisela Chillida

escriptorxs, artistxs, lectorxs: A*DESK VOUS POSE UNE QUESTION

Al novembre de 1919, la revista Littérature -editada per Louis Aragon, André Breton i Soupault- llançava la següent pregunta als seus lectors: Pourquoi écrivez-vous? (Per què escrius?). Les 75 respostes van ser finalment publicades entre desembre de 1919 i febrer de 1920 en els tres subsegüents números.

M. Jean Ajalbert desconeix per què escriu. Picabia tampoc ho sap i espera no arribar a saber-ho mai. André Gide escriu per a ser llegit. M. Pierre Mille perquè no ha aconseguit una altra professió i André Lebey perquè no sap fer una altra cosa. Edmond Jaloux no escriu sinó que mor de fam. Paul Valéry diu fer-ho “per feblesa”. Uns altres escriuen per a aconseguir escriure millor, uns altres per a veure més clar i altres per amor a l’acció lliure, algun escriu per a poder dir el que pensa sense veure la cara d’aquell a qui li ho diu, també hi ha qui ho fa per mer plaer i vocació o per a ser ric i volgut, i els qui escriuen per a poder demostrar que continuem vius, o per a combatre el dolor o per a escurçar el temps, i hi ha qui escriu estima el silenci o perquè (simplement?) estima la paraula.

A l’octubre de 1933, la revista Commune -òrgan oficial de l’Associació d’Escriptors i Artistes Revolucionaris, pròxima al Partit Comunista Francès-, en sintonia amb la proposta que havia realitzat la publicació surrealista, va preguntar als seus lectors: Pour qui écrivez-vous? (Per a qui escrius?). Les respostes es van presentar desglossades al llarg de tres números. Entre els enquestats, trobem qui no escriu per a ningú i qui escriu per a tots o qui, com Stendhal, escriu to the happy few. La majoria va reconèixer escriure per a un mateix. Claude Cahun escriu contra tots aquells que saben llegir i contra un mateix. Després estan aquells que escriuen en favor de la revolució.

Al juliol de 2020, volem proposar-vos una altra qüestió. Però, què interrogar-se ara? Com donar amb la pregunta adequada davant tants dubtes i incerteses? Podríem preguntar-vos per què escriu vostè (com va plantejar Littérature)? O, per a qui escriu vostè (igual que Commune)? O potser, podríem tantejar a qui van dirigides les seves obres (d’art)? Contra què o qui? O potser, perquè és vostè artista en comptes de ser oficinista, professor, obrer o soldat? O potser

A risc de semblar massa obvis i ingenus, avui proposem una enquesta oberta que no busca tant donar amb respostes coherents i argumentades com ser gallet per a (re)pensar la producció artística en aquest enrarit context que ens obliga a recalibrar el nostre rumb tant individualment com col·lectivament. Així, si en 2019 Littérature va voler donar resposta a perquè escrivíem i en 1933 Commune va preguntar per a qui escrivíem, crec ara pertinent qüestionar-nos el per què seguir, si és que volem seguir. Portem temps en una cruïlla. Abans de prendre un camí o un altre, volem arribar a la pregunta zero: per què continuar? D’una banda, aquesta redobla com a invitació a ordenar i compartir els motius que ens porten a continuar. Per un altre, es presenta com una pregunta retòrica que enuncia feblement el nostre desig d’abandonar. En qualsevol cas, interpel·lem a aquest subjecte que en 2020 continua pintant, esculpint, registrant, escrivint, performant…

Artistxs, escriptorx, comisarix, críticx:
PER QUÈ SEGUEIX VOSTÈ TREBALLANT?

Pot enviar la seva resposta a: giselachillidaespinosa@gmail.com

Gisela Chillida (Barcelona, 1987) és crítica d'art, comissària independent i gestora cultural. Escriu regularment per a les revistes i publicacions Bonart, Hänsel i Gretel, Núvol-Digital de Cultura, La Maleta de Portbou, Politica&Prosa o Diario Levante. Recentment, ha editat el llibre “Galeries d’art a Catalunya” i el catàleg sobre la mostra “Tàpies/Alcaraz/Rubert” a Kunst Lager Haas de Berlín. Algunes de les seves exposicions com a comissària s'han pogut veure en les galeries Àngels Barcelona (Enésima Intempestiva), Art Aurora (El pliegue i Seastanding) i Àcid Sulfúric (€uropolis), l'espai Cera 13 (Luna y polvo) o en Fase Espacio de Creación i Pensamiento. Des de 2018, coordina el Premi Loop Discover, celebrat en el marc del festival i fira de videoart LOOP Barcelona.

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)