close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

14 febrer 2014
detallfotoadria.jpg
Adrià al Drawing Center. El segrest de l’art


“Ferran Adrià: Notes sobre la creativitat” és l’exposició que acaba d’inaugurar el Drawing Center de Nova York, i que seguirà en itinerància per altres museus i centres d’art dels EUA. L’exposició reuneix qualsevol cosa que es pugui assimilar a un dibuix d’Adrià, a més d’un parell de vídeos, un d’ells sobre la seva participació a la Documenta 12 i un altre sobre l’estètica dels seus plats, també alguns models de plastilina per il·lustrar l’estetització de la cuina d’Adrià. Potser és rellevant començar referint-se al material gràfic de l’exposició perquè, en principi, seria aquest el que justificaria la seva presència al Drawing Center.

A l’exposició hi ha tres tipus de documents gràfics. En una vitrina hi ha una sèrie de receptes i anotacions il·legibles que pretenen justificar un procés de pensament, material residual del procés del fer. Sent conscients que aquest material no significaria res per a ningú, el comissari de l’exposició, Brett Littman, ha decidit exhibir els documents que resulten més vistosos, preferiblement tacats de cafè o líquids similars. D’altra banda, una sèrie de dibuixos infantils que pretenen explicar una teoria de l’evolució culinària per a escolars. Finalment, sobre una de les parets, un parell de gràfics que s’expliquen per si mateixos sobre l’evolució creativa de la cuina. Fins aquí el contingut “estricte ” de l’exposició.

No obstant això, aquesta és una bona ocasió per revisar el paper que juga Adrià al món de l’art. Adrià és un dels últims intents de segrest de l’art per una elit econòmica. És inevitable no referir-se a la seva eloqüent participació en Documenta 12 per aclarir el paper que acompleix la seva feina en l’art contemporani, cosa que David G.Torres ja va comentar aquí. En ocasió de Documenta 12 Adrià va decidir afegir una taula per a dues persones al seu restaurant, a 1200 km. de distància de Kassel perquè dos afortunats diferents sopessin cada dia allà durant l’esdeveniment artístic. Quan a la roda de premsa el comissari responsable va comunicar-ho, algú va preguntar què caldria fer per ser convidat: “els que ho demanin poden estar segurs que no seran elegits”, Roger Buergel, el comissari de l’edició de Documenta ho va deixar clar: l’art d’Adrià és només per a uns pocs, social i econòmicament acceptats.

En les seves declaracions Adrià repeteix sistemàticament un parell d’idees: d’una banda, una afiliació incondicional a la creativitat, i de l’altra, una inevitable connexió entre art i emoció. És cert que l’emoció pot produir pensament, però mai si és una fi en si mateixa, això és el que Debord, fa més de 40 anys, va prescriure com a espectacle. Una i altra vegada, Adrià es refereix al seu treball com a experiència per justificar la seva presència en el món de l’art. Sens dubte ha de ser una experiència, igual que tota la resta, qualificar alguna cosa simplement com experiència és reconèixer la seva falta de contingut. “Busquem experiències a través de la novetat”, respon Adrià a Maurizio Cattelan quan aquest li pregunta per la manera en què defineix la seva cuina. Una experiència nova. Adrià defineix el seu treball com el paradigma del capitalisme: buit de contingut i flexible a través de la novetat. L’intent d’incorporar-lo al panorama de l’art és l’assetjament per la privatització de l’experiència comuna. El seu treball realment és sobre un tipus d’experiència, l’experiència individual i econòmicament elitista.

El delit gustatiu en l’art és l’equivalent modern de l’art òptic contra el qual va carregar contundentment Duchamp. No és la primera vegada que la cuina, i el seu context, intervé en el desenvolupament de l’art contemporani, però sens dubte el d’Adrià és un dels intents més maldestres. Aquestes tesis – i les dels seus acòlits – incideixen en una sèrie de “conceptes heretats com a creació i genialitat, perennitat i misteri, l’aplicació incontrolada dels quals, i de moment difícilment controlable, porta a l’elaboració del material fàctic en el sentit feixista”, prenent les paraules de Benjamin. Ni rastre de la politització de l’art en Adrià.

A A. Gómez (1980) li agrada el seu nom comú, tenir un nom que coincideixi amb el de milers de persones, la prova irrefutable que vivim en comunitat. A Gómez li interessa com l’art es genera en comunitat, una comunitat de gent interessada en pensar i en crear allò que l’art significa.

Media Partners:

close