Ajuts de l’ICUB i finançament

Jordi Martí (PSC)

L’únic indicador fiable per avaluar les polítiques culturals és mirar que ha fet cadascú quan ha governat. Al 2006, destinàvem 126 milions d’euros a cultura des de l’Ajuntament de Barcelona. Que vol dir el 4,5% del pressupost. Al 2010 eren 236 milions d’euros, que és el 8,6% (és a dir, un 6% de funcionament i un 9% d’inversió en relació al pressupost global). El percentatge és el que marca. En tots els consorcis, l’Ajuntament està per sobre en les aportacions que marquen els estatuts (Macba, F. Tàpies, F. Miró). Hem complert amb el compromís. Pujar el percentatge, té més mèrit que un increment en termes absoluts.

No vull minimitzar la situació en que es troben els pressupostos públics, però puc dir que el suport a la iniciativa independent, que és molt important, és el que menys afectat s’ha de veure.

Jaume Ciurana (CIU)

Com que encara no ens ha tocat governar, no tenim aquest punt de comparació, però volem mantenir un 6% del pressupost de cultura. Però més que en la quantitat que es gasta, s’ha de reflexionar en cóm es gasten els recursos. Volem saber en que ens gastem els diners. Un exemple el DHUB: és una gran inversió amb tota la gent implicada en desacord.
La cultura a Barcelona ha de tenir un pes polític important, que ara no té.

Pel que fa a les subvencions, som partidaris de canviar la seva lògica cap a convenis i contractes programats, perquè la periodicitat anual provoca incertesa i impedeix planificar. Hem d’estudiar si legalment aquest canvi és possible.

Àngels Esteller Ruedas (PP)

El finançament de la cultura ha de generar i atreure riquesa. Cal millorar el finançament. Des de l’administració s’ha d’estar al costat perquè la producció tingui un major retorn. Entenem la cultura com un gran sector econòmic, capaç de generar molta riquesa.

El finançament de l’Ajuntament ha d’anar cap al contracte. Cal evitar el dirigisme per part de l’administració. Tota la inversió que faci l’Ajuntament ha de tenir un retorn. S’ha d’invertir millor, perquè la inversió en cultura és productiva. S’ha d’invertir millor, i fer una nova llei de mecenatge.

Ricard Martinez Monteagudo (Coalició Unitat per Barcelona)

El centre del disseny significa un centre de pulsió molt important. Barcelona és una ciutat que no s’endeuta (700 milions d’euros de deute a Barcelona en comparació amb 5000 milions a Madrid). Cal mantenir el nivell d’inversió, 219 milions d’euros en cultura. Del 7,34 % al 2009 hem passat al 6,24% al 2010. Ens podrem moure en un 6%. Si ens comprometem a mantenir aquest nivell de despesa s’ha de reestructurar l’ICUB perquè sigui més eficient. Creiem en un consorci de cultura amb majoria municipal, les altres administracions el que han de fer és pagar el que els toca.

Jaume Ciurana (CIU)

La alternativa al DHUb no és no fer-lo, sinó fer-lo bé. Per nosaltres l’aposta en cultura és una aposta estratègica. Cal que es retorni el pes polític a la cultura.

Jordi Martí (PSC)

En societats cada vegada més plurals, la política ha de bascular entre el consens i l’aposta. El DHUB és un projecte que no és la constitució d’un típic museu de disseny i arts decoratives. És una amalgama d’iniciatives. La bona política no és aquella que agrada a tothom, s’ha d’apostar.

Miquel-Lluís Muntané (ICV-EuiA)

Cal redefinir les prioritats. Nosaltres veiem l’art contemporani com un puntal, un espai més agosarat, més arriscat, i per tant requereix una aposta molt decidida. Política és establir prioritats.