Antropocè i futurs possibles

Aquest mes de febrer hem atacat dos temes d’actualitat que gaudeixen d’un indiscutible protagonisme en el món de l’art. Exposicions, publicacions i projectes diversos aborden allò que coneixem com a antropocè i imaginen futurs possibles a partir d’aquest present marcat per l’empremta de l’ésser humà a la Terra.

Els textos de la Sonia Fernández Pan i del Juan Canela feien referència al treball de Donna Haraway, pensadora ineludible en les reflexions al voltant de la nostra relació amb el medi ambient i amb les altres espècies. La noció de Chthulucè encunyada per aquesta autora serveix de guia a les investigacions de diversos artistes dels quals hem parlat aquest mes: Ariadna Guiteras, Lucía C. Pino, John Akomfrah o el col·lectiu Rimini Protokoll.

Febrer és també el mes d’ARCO, la fira d’art contemporani més important de l’estat espanyol, que aquest any substituïa la secció dedicada al país convidat per una exposició al voltant de la idea de futur. Rosa Naharro va entrevistar a una de les comissàries d’aquesta mostra, Chus Martínez, qui ens va parlar d’un projecte enfocat a imaginar esdevenirs possibles.

ARCO ha deixat aquest any un regust menys actual, com assenyalava Montse Badia en el seu repàs a la fira, marcada per la censura i cert conservadorisme en allò exposat. Així i tot, altres exposicions a Madrid giren al voltant de les nocions de futur, extractivisme i dels límits de l’activitat humana. Caterina Almirall repassava les exposicions a Centro Centro i La Casa Encendida i destacava treballs en què la matèria primera és protagonista.