close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

22 abril 2019
Automació i l’acte d’invenció musical

Peter Kirn

Imaginem que la música es reduís a un conjunt de normes tan elegants, tan poderoses, que fóssim capaços de crear harmonies senceres sobre un to al moment. O que poguéssim col·locar línies melòdiques complicades, l’una amb altra, amb un moviment instantani. O que tothom pogués fer la seva pròpia música des de casa, com si juguessin a un joc1.

Això no és la Intel·ligència Artificial. És la composició humana.

És una tecnologia que ens ha donat molta de la música que no apreciem suficient, música que els compositors aprenen de manera tan fluida com es comença a aprendre una nova llengua o a ballar. Es així com J. S. Bach va poder composar de manera tan prolífica, i com músics indonesis gamelans creen melodies entrellaçades, com els grans del jazz toquen harmonies complexes en solitari o com artistes tecno esculpeixen poliritmes de so.

Si de debò volem entendre l’impacte de l’automatització en el futur proper, primer hem d’entendre la relació de model a output, en qualsevol camp.

El truc essencial de la Intel·ligència Artificial moderna — d’ara en endavant, I.A. — és fer servir models analítics molt efectius en grans conjunts de dades, i crear alguna cosa que sembla passable per al material d’origen. Bàsicament, el truc és convertir l’anàlisis en generació.

Podria tot això acabar amenaçant els compositors humans? Clive Thompson, en el número de març/abril de 2019 de Mother Jones2, es preocupa de com Jukedeck3 pot fer bases musicals amb només uns pocs paràmetres — uns de suficientment bons per a un fons d’un vídeo de Youtube. Com Thompson observa, “la música de fons és molt algorítmica, fins I tot quan la componen els humans”. Si estenem això cap al tipus de música que la gent escolta a la feina o al gimnàs, podem començar a veure indicis del col·lapse de la indústria musical.

Llavors, però, aquest és el perill de qualsevol mena de música algorítmica, o fins i tot de la reproducció mecànica en general — no del machine learning per se. Això ens fa tornar a la pregunta sobre la relació del machine learning amb l’acte de la creació.

 

Homenatge a Johann Sebastian Bach AI-powered Google Doodle 1

Prenem un exemple concret. Els enginyers de Google recentment van crear una eina4 que podia generar fragments curts de Bach a partir de l’anàlisi d’un conjunt de dades de 300 corals — composicions simples que harmonitzen melodies en parts que podria cantar una congregació religiosa. L’equip de Google fins i tot atribueix la composició a Bach, no a la màquina. Lluny de reemplaçar Bach, aquest model de màquina fa les dades interactives i generatives, de manera que podem “tocar” les dades com si fossin un instrument.

 

Homenatge a Johann Sebastian Bach AI-powered Google Doodle 2

Aquí, el machine learning comença a assimilar-se al fet d’aprendre teoria musical. Un text similar a les antípodes és el Gradus ad Pranassum de Johann Joseph Fux5. Va ser escrit el 1725 i Haydn, Mozart, Beethoven el van estudiar I encara s’utilitza avui dia. Tenia unes dades pròpies (les composicions renaixentistes de Palestrina) I, com les I.A. d’avui, cercava patrons en les dades que poguessin ser utilitzades per generar música nova. Deixeu-me acabar, ara, utilitzant el mateix tipus de diàleg professor-alumne que Fux va utilizar en aquell llibre. Aquest cop, la I.A. és l’estudiant, tot i que encara no és capaç de tenir aquest tipus de converses.

 

 Gradus ad Santa Cruz Montibus*

 

Intel·ligència artificial: Vinc a tu, oh mestre venerable, per introduir-me en l’acte de la creació musical.

Aloysius: Vols aprendre l’art de la composició, doncs?

I.A.: La meva creadora va estudiar música i va dir alguna cosa sobre que l’havien contractat a Google i que ara escrivia JavaScript, i després vaig agafar consciència. Sí, suposo que vull això de la composició.

Aloys.: Però n’ets conscient de què aquests estudis son com un oceà immens, que mai s’acabaria ni en la vida de Nestor, ni amb una càrrega com Aetna, les muses de…. (I.A. interromp Aloysius)

I.A.: Au va, home, a sant de què ve això de l’Europa antiga? Jo soc de Califòrnia. I, sincerament, tinc una mica de pressa.

Aloys.: Però com vols fer això de pressa? Ser un compositor no és només seguir un conjunt de normes per fer melodies. Has d’aprendre el que és idiomàtic en digitacions i rangs per a dotzenes d’instruments d’orquestra estàndard, i això només n’és el començament. Necessites habilitats socials per tractar amb altres artistes i poder navegar per un panorama empresarial complex. Hauràs d’assajar músics i la conducta, o, si treballes en un mitjà electrònic, necessitaràs aptituds en enginyeria elèctrica, física, psicoacústica, i en hardware i software especialitzats. Per anar més enllà, també hauries d’explorar àrees com la poesia i la filosofia.

I.A.: Òndia, de debò? Algú amb totes aquestes aptituds tan profundes, àmplies i específiques segur que guanya un munt de calers.

Aloys.: Eh… la majoria no cobren gairebé res i acaben amb deutes. Segur que vols continuar amb això?

I.A.: D’acord, crec que ara no és el millor moment per dir que no tinc una forma corpòria ni cap habilitat per prendre cap decisió sense que un operador humà em digui què he de fer.

Aloys.: Oh.

I.A.: I si vull fer música que soni com Bach?

Aloys: Quin Bach?

I.A.: Bach té més d’una versió de software?

Aloys.: D’acord, agafem Johann Sebastian. Aprendre contrapunt aniria bé. Comencem, llibre a llibre sobre el contrapunt: nota contra nota, múltiples notes contra una nota, diferents direccions de moviment…

I.A.: Temps. Massa temps. M’avorreixo. Què tal això, tens alguna cosa de Bach per aquí? Si em dones un bon grapat de peces de Bach transcrites, puc analitzar-les per fer connexions entre diverses notes i ritmes.

Aloys.: I això de què serviria?

I.A.: Doncs, si després processes els resultats a la inversa, pots trobar-te amb material que sona, durant períodes de temps limitats, com el material original, o que connectaria parts diferents de la font.

Aloys.: Això pinta bastant malament.

I.A.: La gent que ho escoltés no podria diferenciar-ho.

Aloys.: Els estudiosos de Bach sí.

I.A.: Pensava que havies dit que no valien res.

Aloys.: Ells…espera…

I.A.: Ho sento, aquesta ha estat dura. Almenys espero que tinguin cafeteries gratis i àrees de relaxació com nosaltres. No t’estic convencent, oi?

Aloys.: No, tros d’imbèc…

I.A.: Vols dir que no puc ser un compositor?

Aloys.: No. Això només són conjunts de notes, no performances senceres. Són melodies bàsiques, no composicions senceres. No s’aguantaran per més d’uns moments. No hi ha una estructura general. Fraseig limitat. Bach va escriure misses senceres i oratoris i va crear relacions matisades entre text i música, va compondre melodies inoblidables, i orquestracions corprenedores. Res del que has dit fins ara podria fer tot això. Bach no va compondre només un parell de corals, també les podia tocar en un orgue que ell mateix podia reparar.

I.A.: Espera, què es un orgue?

Aloys.: És l’instrument mecànic que feia server per crear so.

I.A.: Ara ho estic començant a entendre. Així que, per el que em dius, no puc ser aquest tal Bach. Cap cos, tampoc. Però has dit que hi havia un llibre que tenia un conjunt de normes i patrons sobre música. Podria ser això?

Aloys.: Si pots extreure elements de melodia i ritme, llavors la mús…

I.A.:  Sí que puc. O això de l’orgue, podria ser això. Un instrument.

Aloys.: Sí, posant que hi hagi un humà que el toqui, llavors l’humà resoldria tots els altres problemes.

I.A.: I has dit que Bach podria reparar aquest orgue. I si el compositor em pogués alterar a mi?

Aloys.: A tu?

I.A.: Sí, i si el compositor pogués escriure el codi que fes l’anàlisi, aportés dades a l’algoritme, i em fer servir com a una mena d’orgue per produir material nou o tocar d’una manera nova? Vull dir, això ocuparia molt de temps, suposo…

Aloys.: Sobre les cafeteries gratis que deies abans. Hi ha sopa?

I.A.: Tota la sopa que puguis desitjar.

Aloys.: Aquest pot ser l’inici d’una bonica amistat.

1Mozart – Musical Game in C K. 516f*by Hideo Noguchi (Kobe/Japan), http://www.asahi-net.or.jp/~rb5h-ngc/e/k516f.htm

2  Thompson, C. “What Will Happen When Machines Write Songs Just as Well as Your Favorite Musician?” publicat a Mother JonesMagazine March/April 2019 issue, https://www.motherjones.com/media/2019/03/what-will-happen-when-machines-write-songs-just-as-well-as-your-favorite-musician/

3 Jukedeck: eines que utilitzen IA per a ajudar a la creativitat.jhttps://www.jukedeck.com

4Hannah-Murphy, L. Program Manager, Google AI. “Honoring J.S. Bach with our first AI-powered Doodle” publicat a Google Technology Blog, Mar 21, 2019, https://www.blog.google/technology/ai/honoring-js-bach-our-first-ai-powered-doodle/I com a  Doodle el mateix dia, https://www.google.com/doodles/celebrating-johann-sebastian-bach

5Gradus ad Parnassum (Steps or Ascent to Mount Parnassus)by Johann Joseph Fux (c. 1660 – 1741), compositor barroc austriac, teòric i pedagòg de la música, https://en.wikipedia.org/wiki/Johann_Joseph_Fux#Gradus_ad_Parnassum

 

Peter Kirn és un compositor/músic, artista audiovisual, tecnòleg i periodista nascut a Estats Units i resident a Berlín. S’ha format en piano i composició clàssica, i la seva música i visuals barregen influències de la música minimalista i experimental, amb el focus posat en la textura i l’abstracció. És el fundador i editor de CDM (createdigitalmusic.com), que ha portat durant més d’una dècada; el portal és considerat un punt de referència per a l’anàlisi de l’ús punter de la tecnologia, i treballa amb eines gratuïtes de programari lliure i contingut compartit. Ha col·laborat amb l’Agència Espacial Europea, el Museu Politècnic de Moscú, diversos festivals, conferències, tallers i produeix MusicMakers Hacklab arreu del món.

Publicacions

22 abril 2019

Automació i l’acte d’invenció musical

Pub
close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)