Benito Laren fent contacte

Artista de culte per a figures com Rafael Cippolini i Javier Barilaro, que al seu torn es convertiran en objecte de culte, l’estranya situació de Benito Laren en l’ambient artístic dels noranta a Buenos Aires és la d’haver estat un model, un precursor i un estendard dels artistes apinyats al voltant del CC Rojas. La seva obra és el tipus d’obra amb la qual els seus camarades de ruta només podien somiar: esotèrica; ultraplanetària; extremadament barata; immune a qualsevol discurs contemporani; establerta en els contorns de la localitat més precisa -el “conurbano bonaerense“- i sobretot, ambientada en el seu propi i llunyà món. No obstant això, Laren no tingué presència a l’escena en els últims anys. Les galeries de Buenos Aires se’l van prendre seriosament, considerant-lo d’un altre planeta. Des del conurbano, el seu únic destí va ser la galàxia.

Laren porta la lògica de l’artista d’artistes a la segona potència. Després de molt recorregut i boca a boca, l’editorial Mansalva converteix la seva obra en el número 1 de la Col·lecció Popular d’Art Argentí. Dissenyat per Barilaro i prologat dinàsticament per Cippolini, com a llibre de culte que és, Benito Laren s’aconsegueix només en algunes llibreries i a ‘mercadolibre’. Pot ser que el llibre provoqui en aquest planeta el que Laren va tractar de fer en altres: fer contacte.