close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

14 juliol 2013
Bienvinguts al desert del real

Montse Badia

Aquesta és una frase pronunciada pel personatge de Morfeo en una escena del film Matrix (1999). També la citava Slavoj Žižek en el títol d’un dels seus llibres, en el mateix que recordava la faula de Jorge Luis Borges sobre uns cartògrafs que volent ser extremadament fidels a la realitat van arribar a crear un mapa a escala 1:1 que va acabar cobrint la geografia real que volia representar.

La realitat i la seva representació, la realitat i la seva mediatització són alguns dels grans temes que ens mantenen ocupats. Però avui no ens proposem grans reflexions filosòfiques (o potser no explícitament), sinó que volem assenyalar dos treballs que exploren aquests temes.

El primer és The Girl Chewing Gum (1976) de John Smit, en què una escena que té lloc en una bulliciós carrer londinenc és “dirigida” per una veu en off… Fins que en els últims minuts veiem que potser no és exactament així.

El segon és el film Synecdoche New York (2009), dirigit per Charlie Kaufman que narra la història d’un director teatral cada vegada més alienat de la seva pròpia existència. Inesperadament rep una beca extraordinària que li permet crear una obra d’art total, que ell es planteja com el cim del realisme i l’honestedat. En uns magatzems abandonats, l’autor crea una obra mastodòntica, que no para de créixer i acaba mimetitzant la ciutat de Nova York i tots els seus habitants… fins que la veu en off del director diu “Talleu!”. I no, això no és un spoiler

A la Montse Badia mai li ha agradat estar-se quieta, per això sempre ha pensat en viatjar, entrar en relaicó amb altres contextos i prendre distàncies per a poder pensar millor el món. La crítica d’art i el comissariat ha estat una via des de la que posar en pràctica el seu convenciment en la necessitat del pensament crític, de les idiosincràsies i els posicionaments individuals. Com si no podrem qüestionar l’estandardització a la que ens veiem abocats?
www.montsebadia.net

Publicacions

14 juliol 2013

Bienvinguts al desert del real

29 febrer 2020

Icònic

26 febrer 2018

ARCO’18

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)