Configurant prioritats

Com a esgarriacries orgullosa, quan se’m demana escriure sobre la frivolitat, penso: «Què és realment important i apropiat?» Però, tant se val què escrigui, la societat ho titllarà de frívol; perquè soc una dona transsexual, lesbiana, racialitzada, desocupada i pobre. És tot un repte.

Els problemes socials d’avui dia estan tots interconnectats; tant per les seves raons de ser com per les seves conseqüències. Per exemple, la distopia apocalíptica a la qual vivim. La destrucció a escala global que estem patint arran el col·lapse ecològic mundial és directament resultant del cisheteropatriarcat, i de la seva ideologia classista, racista, capacitista i especista, també anomenat, per Patricia Hill Collins, sociòloga estatunidenca, la matriu de la dominació. Subjectes oprimits d’arreu del món pateixen amb desproporcionalitat aquestes conseqüències. Mentrestant, els homes cis, blancs i rics continuen fent realitat les seves fantasies i deliris d’immortalitat: es dediquen a conquerir la natura i colonitzar l’espai.

El considerar què és o no frívol és qüestió de poder. La percepció de les nostres prioritats varia segons el nostre posicionament dins la matriu de dominació. No és pas cap coincidència que tots els genis tan estables precursors del món de la intel·ligència artificial siguin homes cis, blancs, rics, i que les veus crítiques més rellevants siguin dones negres i trans. Com defensa Sasha Costanza-Chock, activista i referent en l’àmbit de la matriu de la dominació, el «risc existencial» que expressat pels homes a la capdavantera del sector de la IA, neix d’aquest reduït col·lectiu privilegiat, per tal de no veure’s negativament afectat per tot allò que està passant al seu voltant, també conegut com la «dissort existent». Quan un detector de fal·lus de l’aeroport es posa a sonar, el nostre sentit d’identitat i totes les hores invertides a llegir els llibres de Judith Butler, especialista en filosofia i estudis de gènere, queden qualificats de sense-importància per una màquina al poder. Els conceptes binaris són pels ordinadors, però els ordinadors mouen el món.

En acabar la Segona Guerra Mundial, com bé dictava la Llei de Moore, el nombre de transistors en circuits integrats es va anar doblant cada dos anys. Alhora, però, les emissions de diòxid de carboni a escala global, també van anar augmentant: de 4 bilions de tones a 36 bilions cada any.

Durant l’esclat de les pàgines web i el món digital, milers de persones van perdre la vida a la República Democràtica del Congo al conflicte més mortífer enregistrat a la història de la humanitat des de la Segona Guerra Mundial. El Congo és el país d’on s’extreuen minerals rars essencials per a la producció d’ordinadors, com el coltan i el cobalt. A hores d’ara, la guerra és encara ben viva, però no surt gairebé mai a les notícies. Avui dia, el 70% de la producció mundial de cobalt és procedent de la República Democràtica del Congo, on més del 80% de la població encara no té accés a internet. Clarament, la revolució digital no els ha beneficiat en absolut.

Tothom pateix la moda de la IA, des dels miners de cobalt del Congo, fins als treballadors de cadenes de muntatge a la Xina. Les dades de gent de tot arreu del món, perseguida per algoritmes discriminatoris i punitius, en mans de treballadors fantasma atrapats dins les màquines, s’utilitzen per alimentar de manera explotadora fons de dades. En acabat, com expressa Kate Crawfrod, especialista en les implicacions politicosocials de la IA, el resultat final no és ni artificial ni intel·ligent. Models de llenguatge extensos com ChatGPT ens proporcionen informació de manera condescendent i manipuladora, fet que causa confusió a la població si se confon amb intel·ligència. El simple fet de visibilitzar veritats com aquestes poden acabar amb l’acomiadament de gent d’empreses com Google, que prou l’ètica dins el món de la IA, com l’activista i informàtica Timnit Gebru i tot el seu equip, ja que Google competeix amb Microsoft al mercat de la IA.

El gener de 2023, Microsoft va fer fora 10 mil treballadors i va invertir 10 billions de dòlars en ChatGPT. Per si no n’hi hagués prou, va presentar, també, una proposta encara pitjor: la integració de ChatGPT al seu cercador, fet que va afectar automàticament milions de persones, perquè els seus sistemes operatius eren propietat de Microsoft i estaven integrats amb el seu cercador. Microsoft va declarar 20 bilions de dòlars de benefici aquell trimestre. Aquell benefici, però, no va pas ser resultat de la integració de ChatGPT, tenint en compte que aquest només genera pèrdues econòmiques. És un servei gratuït que té un cost d’aproximadament un milió de dòlars diaris que cal finançar. Tot això no té cap mena de sentit i encara menys en relació amb el capitalisme. Tampoc en tenen els models econòmics de Google, Facebook i d’altres. És com si la tendència de la taxa de benefici a perdre hagués superat un límit crític i el capitalisme hagués perdut la seva dominació, però sense arribar al comunisme, sinó al contrari, amb una explotació mai vista.

La sociòloga australiana McKenzie Wark denomina la producció dominant característica de l’era actual com a vectoralisme. Els hackers són productors d’informació, però se n’aprofiten els vectoralistes, perquè són els propietaris dels vectors de la informació, de la infraestructura, del núvol. En aquesta distopia, la classe treballadora, oprimida, necessita connexió mòbil a internet per sobreviure en precarietat, mentre que el 99% dels sistemes operatius dels telèfons mòbils pertanyen a Google i a Apple. Utilitzen la nostra informació alienada poc subtilment disfressats d’anuncis contra nosaltres per vigilar-nos, per imposar-nos propaganda ideològica i per realitzar exercicis psicològics. El classisme vectoralista comparteix trets amb el racisme, el sexisme i altres tipus d’opressions. Per exemple, 6 de cada 6 persones detingudes erròniament emparant sistemes de reconeixement facial, eren persones negres —una d’elles, una dona embarassada. Alhora, als Estats Units, les apps de seguiment de la menstruació subministren dades a estats on l’aborció és il·legal (Facebook va ser el causant de la detenció d’una adolescent i de la seva mare per l’ús de pastilles abortives).

S’estereotipa al hacker com a un home cis, blanc i antisocial, nascut del vectoralisme. Així mateix, la competitivitat egoista de la cultura hacker només beneficia la classe vectoralista. Els administradors de sistemes informàtics, els enginyers de xarxes, els especialistes en seguretat de la informació, els programadors i els dissenyadors haurien d’adonar-se que formen part de la mateixa classe social que la gent que no té cap mena de coneixement informàtic, però, alhora, no poden viure sense el seu mòbil. La majoria de la població global som cíborgs hackers amb superordinadors connectats a les nostras mans, però sense cap mena de llibertat. Cal crear un equivalent als sindicats, a les cooperatives i a les organitzacions polítiques per a la classe hacker. Els hacklabs haurien de tornar-se llocs d’educació pública i d’infraestructura comuna. Per arribar, però, a una massa significativa necessitem, també, conscienciació social dins la classe hacker, aquesta es crearia sent part del feminisme d’interseccionalitat. Si aquesta composició social de hackers acaba entenent els nostres interessos comuns, llavors, podrem assolir el nostre potencial d’emancipació revolucionari. Tot això, si el món parés, un moment, a escoltar a una dona trans.

Recordeu quan la Karen de l’espai, Elon Musk, va comprar Twitter vam riure d’ell perquè va pagar moltíssim més del seu preu inicial i, gairebé immediatament, va perdre la meitat dels ingressos de l’empresa. Ens en vam fúmer sense pietat; un idiota com aquest que perdia bilions de dòlars, quin fracàs. Necessitaven la burla per suavitzar la ràbia. Elon Musk va perdre cent bilions de dòlars en un any; diners suficients per erradicar la fam al món i, amb la resta, construir una infraestructura sostenible. Però, aquella fortuna era la d’un home cis i blanc, que la va perdre perquè sí. Hi ha res més frívol?

Si considerem que dins del vectoralisme la informació és més valuosa que els diners, llavors, no va perdre res, va convertir els seus diners en poder sobre la societat. Musk es dedica a prendre el pèl de la gent d’esquerres amb els seus cotxes ecològics —mentre que Tesla consumeix aproximadament la meitat de tot el liti mundial. Alhora, pren el pèl de la gent de dretes mentre presenta els seus cotxes com autònoms. Penseu en l’asimetria d’informació entre els compradors de un Tesla creient que així tindràn més autonomia i el propietàri dels servidors que controlen tots aquests cotxes. Continua sent un idiota, però, perquè depèn del planeta que ell mateix està destruint i no arribarà pas a Mart.

És una llàstima que la societat beneficiï a aquells qui destrueixen la Terra. Hauríem d’estar manifestant-nos només pel simple fet que empreses, com Microsoft, Google o X, ni tan sols han de declarar la consumició d’electricitat dels seus centres de processament de dades, ni la quantitat d’aigua que malgasten per refredar-ne els servidors. Molta gent no és conscient que no té aquesta informació i, per això, els és igual. L’asimetria d’informació ens durà a l’extinció.

Com escriu la filòsofa Luce deLire: «No em paguen prou per fer una conclusió com cal». Només diré que soc una d’aquelles persones que creu que la guillotina és massa piadosa. No hi ha res més difícil per gent com Elon Musk que haver de treballar per guanyar-se la vida, sense cap mena d’atenció per part de la resta del món i, encara menys, d’ajuda. Per això, no alimenteu al troll. No alimenteu la IA. Alimenteu el cervell.

Nota: El text original va ser escrit en anglès.