El curador Vegetal

“És més fàcil imaginar la fi del món que la fidel capitalisme”, afirmen Zizek i Jameson^[1]Cita atribuïda a tots dos autors, Slavoj Zizek i Fredric Jameson.. La seva cita il·lustra el repte que és “seguir amb el problema^[2]El problema fa referència a les creixents i aclaparadores crisis de la nostra era actual, sovint associades amb el concepte de l’Antropocè.“, com ho anomena Donna Haraway. Seguir amb el problema, diu, significa “trobar una rica immersió en els embolics multiespècies^[3]Donna Haraway, “Tentacular Thinking: Anthropocene, Capitalocene, Chthulucene,”en Staying with the Trouble: Making Kin in the Chthulucene, 2016, p. 1.“. Convidant a una vida col·lectiva interdependent, fluida, relacional, basada en la coexistència i la col·laboració tot reconeixent i treballant amb problemes. El canvi requereix imaginació, sovint en forma d’art, com ens deia Ursula K. Le Guin: “Vivim en el capitalisme, el seu poder sembla ineludible, però també ho semblava el dret diví dels reis. Qualsevol poder humà pot ser resistent i canviat pels éssers humans. La resistència i el canvi sovint comencen en l’art^[4]Ursula K. Le Guin, “The National Book Foundation Medal for Distinguished Contribution to American Letters acceptance speech,” 20-11-2014.”. El Curador Vegetal pensa a través de plantes i obres d’art activades per exercicis per trobar coratge, inspiració i materials per imaginar embolics multiespècies, seguir amb el problema i decolonitzar.

On una cosmovisió de la modernitat treballava en la comprensió a través de la classificació i les categories, una forma de desaprendre ara és relacionant-se amb les coses mateixes, en formes que excedeixin les categories que les van reduir. Advoco per un pas de la racionalitat a la relacionalitat. Dins d’aquesta relacionalitat, és crucial comprendre els problemes socials en el seu context ambiental i viceversa. De forma similar, les històries colonials, i la colonialitat com a tal, funcionen com a motors de violència racial i ambiental enredats amb les crisis totals del Capitalocè^[5]Prefereixo utilitzar capitalocè, tal com va ser definit per Jason W. Moore, en lloc del terme més comú Antropocè perquè capitalocè no agrupa tots els humans en una categoria, sinó que … Continue reading. La meva investigació en curs se centra en la discrepància entre les narratives nacionals glorificades d’exploració i descobriment i la realitat apocalíptica de la colonialitat. Coma persona de nacionalitat holandesa, em centro especialment en els Països Baixos i les seves activitats colonials al’arxipèlag del sud-est asiàtic conegut avui com aIndonèsia. En la meva investigació, relaciono l’emergència climàtica amb aquest cicle històric més llarg de violència colonial contra humans i no humans per igual.

Vaig trobar en la vida vegetal aliats brillants, solidaris i generosos per abordar aquesta intrincada qüestió. Les plantes permeten la més generosa varietat d’enfocaments per a relacionar-se amb elles; per als humans, les plantes poden ser boniques, donar ombra, tenir dissenys intrigants, oferir relaxació i moltes plantes proporcionen materials útils, combustible, aliments i medicines. Aquestes qualitats específiques són alhora fonamentals per a les raons per les quals les plantes estan implicades amb el colonialisme. Les nostres vides humanes estan completament enredades ambles de les plantes; les nostres històries s’han escrit d’acord amb els nostres estils de vida, suport, producció, comerçi relacions globals. Si bé no es considera la perspectiva de les plantes, elles juguen un paper central en els moviments, eleccions, opcions, interessos i cursos d’aquesta història. Per molt que ens hagin influït les plantes, també estan marcades pels nostres comportaments i porten les nostres històries. Si bé les plantes tenen una forma tan diferent d’estar al món, poden mostrar-nos formes alternatives d’estar al món a través de la seva implicació i la necessitat de les nostres relacions.