D for Distribution

© Andreas Topfer

En el nostre dia a dia, en cada pas que prenem, quan arribem a la feina (si hi arribem -o quan ens asseiem, a casa, cafè-te-suc i ordinador…) quan comprem, ens movem en metro-bus-bici- cotxe… quan bevem aigua, begudes carbonatades o alcohol; en tot moment, estem envoltats de normes; morals o legals, vinculants o no, que determinen com són les coses i fixen els codis i les conductes d’allò correcte i just.

De la mateixa manera que la política que definim marca les nostres maneres de viure, les lleis que ens envolten -encara que les ignorem- determinen les nostres capacitats i els nostres límits. Atrapats en normes, encara que no les coneguem, aquestes també arriben a un mercat de l’art que ha sobrepassat tots els límits del que és moral, just i correcte (com a mostra, Richard Prince) però que, tot i així, poblen un sistema complex que sovint no és observat amb suficient atenció.

En aquest número ens vam proposar parlar de les normes que estructuren la distribució en el món de l’art i de tot el que es deriva d’aquest pas imprescindible per al sistema.

Vam voler abordar el tema des d’un punt de vista legal i especialitzat, motiu pel qual vam demanar una col·laboració a Eva Soria, acostumada a moure’s en els dos fronts, el legal i l’artístic. També vam voler eixamplar judici i ampliar opcions amb l’observació crítica dels canals que hem conegut amb el canvi de segle: Glòria Guso signava un comentari recelós del crowdfunding (també podríem anomenar-lo “capitalisme de base àmplia”?), dels seus perills i perversions. Nerea Arrojería escrivia un text ple de referents haguts, al·legat a les opcions reals d’una distribució diferent, del compartir com a alternativa factible i eficient. Maria Muñoz contribuïa amb una imprescindible entrevista al generós i multifacètic Armen Avanessian, filòsof del realisme especulatiu i artífex del projecte Discreet, agència d’intel·ligència per a la gent; una conversa en què a més vam conèixer els sistemes de poder i sabotatge del sistema art; el Zeitkomplex o la necessitat de sortir-se del “contemporani”.