De l’art i la banca (a Andorra)

Andorra. Recordo que hi havia anat una vegada a comprar un radiocasset per al cotxe i tabac amb els meus pares. Les botigues d’electrònica s’alineaven una darrere l’altra, intercalades entre alguna d’alimentació i de perfumeria. Això era abans que Espanya entrés a la Unió Europea. L’any 2010 Andorra deixa de ser considerat un paradís fiscal per Espanya, quan entra en vigor un acord signat entre els dos governs per permetre l’intercanvi d’informació fiscal entre ambdós. Tot i això, encara els bancs andorrans no donen informació sobre els seus clients. Andorra va oblidant el seu passat rural i de contraban per apropar-se als paradisos fiscals de primera categoria. I a tal efecte, l’art ha actuat sempre com a estendard.

Uns vint-i-cinc anys més tard torno en un microbús ple de periodistes, convidada a veure art contemporani entre les neus, en una iniciativa de la Banca Privada d’ Andorra. Com que a Andorra no hi ha centres d’art contemporani -encara que es facin exposicions temporals i tinguin el seu propi pavelló a la Biennal de Venècia-, abans de començar la visita pròpiament “artística” ens fan una breu visita turística per conèixer la Casa de la Vall, una antiga casa de muntanya de 1580 convertida en el Parlament del país. A la sala de reunions, a més dels dos retrats dels caps d’estat, François Hollande i el Bisbe de la Seu d’Urgell, ens ensenyen una capella dins de la mateixa sala i comencen a introduir-nos en el que tindrà d’espiritual i abstracte aquesta curiosa visita.

La visita “artística” a la qual hem estat convidats és el conjunt escultòric “7 poetes” de Jaume Plensa, a la plaça davant de l’edifici del Consell General d’Andorra. El constitueixen set figures humanes translúcides, fetes de fibra de vidre, assegudes sobre unes plataformes d’acer inoxidable d’uns 12 metres. Les escultures són un encàrrec de la Banca Privada d’ Andorra i han estat cedides al Comú d’Andorra la Vella durant vint anys. Segons el propi Plensa, “les figures estan amb els ulls tancats però il·luminen la ciutat d’Andorra. Al·ludeixen a la meditació i al somni com a realitat paral·lela”.

Després d’aquest moment espiritual a la intempèrie i a baixa temperatura, ens porten a visitar les oficines de la Banca Privada d’ Andorra. Unes oficines silencioses, amb precioses vistes a la muntanya i mobles de disseny. A les parets, la col·lecció inclou diversos Tàpies, pintures de l’argentí Guillermo Kuitca, però sobretot Plenses. Diversos. Una gran instal·lació formada per una cabina de vidre dins d’una font davant de la recepció (Conversation I, 2000), i una escultura de més de dos metres feta de vidre (Home de vidre I, 2004) al passadís d’entrada. També hi ha pintures i collages d’altres artistes catalans contemporanis. En una sala central hi treballen els brokers, amb les seves triples pantalles plenes de nombres que pugen i baixen en una simfonia d’algoritmes. Els colors van canviant, un darrere l’altre, sota un fons negre. Estem davant d’un altre tipus de realitat paral·lela que convida a la meditació, la de les finances.

En l’obra de l’artista cubà Adrián Melis Light Off (2013), quatre cubs transparents van canviant de color segons els nivells de la borsa espanyola. Curiosament, les figures de fibra de vidre de Plensa em van recordar aquesta obra, ja que també van canviant de color i il·luminant la nit a l’espai públic d’Andorra la Vella. En el fons, els cubs de Melis i els poetes que sobrevolen l’espai públic tenen el mateix rerefons, el d’aquells nombres abstractes que controlen les nostres vides.