Disseny amb veu de dona

El passat mes de juny va arribar a la sala d’exposicions del Casino de Vic una mostra titulada “Dissenyadores”, que recollia el treball de deu de les dissenyadores gràfiques catalanes i pioneres. Juntament amb l’exposició, les seves comissàries, les professores Teresa Julio, Teresa Martínez i M. Àngels Fortea, van editar un catàleg que conté una petita nota biogràfica de cada dissenyadora. No me’n sonava ni una, però tampoc em va sorprendre; sé ben poca cosa del món del disseny. Justament, feia poc que havia visitat el Museu del Disseny de Barcelona i m’havia cridat l’atenció especialment el fet que la majoria d’objectes exposats a la mostra “Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural” els firmaven dissenyadors. A tot això, cal sumar-hi la meva trobada constant amb l’etiqueta #onsonlesdones corrent per les piulades de diverses amistats de Twitter.

Davant d’aquella situació, vaig preguntar-me: seria diferent, el món, si la majoria d’objectes els haguessin dissenyat dones? Vaig fer un repàs mental dels meus contactes i les meves amistats i vaig adonar-me que, de fet, d’entre totes les persones que conec, aquelles que es dediquen al disseny són majoritàriament dones. Aleshores vaig voler demanar-los la veu. Vaig voler saber què en pensen, elles, que són professionals d’aquest camp, de les relacions entre el món del disseny i les dones, com ho viuen, què en saben, què n’opinen, què n’expliquen…

Els textos que es presenten aquest mes són escrits per elles: dissenyadores de diferents especialitats que, si bé no tenen l’escriptura de textos com el que els he demanat entre les seves pràctiques més habituals, han fet l’enorme esforç de parlar en primera persona sobre allò que saben de primera mà.

(Imatge destacada: Anna Bunting Branch. The Linguists)