close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

31 gener 2011
Doble ración

Estamos sacando un par de números de A*MAGAZINE por mes, habitualmente con 3 o 4 artículos. Algunos números tienen voluntad temática, en otros nos queremos acercar a algún contexto determinado. En este caso, tenemos más: más artículos, más críticas a exposiciones. Dos exposiciones en Barcelona, dos en Madrid, una en Buenos aires y un gesto -grande- en Milán. La escritura sobre arte existe, la crítica también, y en A*DESK presentamos nuevas voces, otras miradas a la realidad del arte aceptando que en la pluralidad de opiniones destaca la madurez de un sector.

Aleix Molet escribe sobre “El d_efecto barroco” en el CCCB y Mireia Domènech sobre Wilfredo Prieto en Nogueras-Blanchard en Barcelona. Rosa Naharro sobre “Res Publicae. Intervenciones del capitalismo en el videoarte español actual” en Off Limits y Javier Hontoria sobre Dorit Margreiter en el Reina Sofía en Madrid. Claudio Iglesias sobre la exposición de Marta Minujín en el Malba de Buenos Aires y Pau Cuyàs sobre la peineta de Cattelan en Milán.

A*DESK és una plataforma crítica, centrada en l’edició, la formació, l’experimentació, la comunicació i la difusió en relació a la cultura i l’art contemporanis, que es defineix desde la transversalitat. El punt de partida és l’art contemporani, perquè és d’allí d’on venim i aquesta consciència ens permet anar molt més allà, incorporar altres disciplines i formes de pensament per a parlar i debatre sobre temes que són de rellevància i d’urgència per a entendre el nostre present.

Media Partners:

close