Domestica

Desembre és un mes en què ens agradi o no, els hàbitats familiars (o la seva idea) s’intensifiquen i els entorns domèstics, propis o aliens, nous o antics, són especialment centrals. També és el mes en què des d’A*DESK hem volgut pensar-hi des del món que ens ocupa, dedicant els seus quatre dilluns a reflexionar sobre allò “domèstic”. La casa, llar o estada privada, totes les implicacions d’aquests conceptes i els seus vincles amb la idea de família (idea primària o complexitzada), en i des d’art contemporani.

Iniciàvem el mes amb una entrevista d’Andrés Carretero a Uriel Fogué, arquitecte, professor i co-fundador del grup de recerca [Inter]secció de Filosofia i Arquitectura. També és, al costat d’Eva Gil i Carlos Palacios cofundador del despatx d’arquitectura elii. La seva tasca com a arquitectes es relaciona directament amb l’art contemporani (han col·laborat amb Alicia Framis o María Jerez) i són recurrents en espais com Matadero Madrid, Tabakalera o el MNCARS.

També vam publicar a Xavier Acarín signant un còctel conceptual brillant en què es posa en relació l’espai domèstic i la subjectivitat, incloent relacions de poder domèstiques o no, i formes de precarietat i explotació; la història de l’arquitectura, les smart houses i els seus vincles amb la creativitat contemporània, les pràctiques arquitectòniques més performatives… i tot això, passant per Le Corbusier, Eileen Gray, IKEA, el MoMA, i Bifo, entre d’altres.

A la tercera setmana, Glòria Guso es va encarregar de repassar l’evolució del vincle públic-privat, les transferències i confusions entre l’un i l’altre i el rèdit de tot això al llarg de la història recent, amb especial atenció al benefici d’aquell que “obre casa seva”, actualment, tant a nivell professional com, més recentment, d’explotació econòmica.

Finalment, tancant mes, Aymara Arreaza escriu una crítica de l’exposició “Llar dolça Llar”, de Ciprian Homorodean a la Capella de Sant Roc, Valls. L’artista, fent de la seva llar un lloc de tots, o a l’inrevés, entre altres coses, posa sobre la taula (de casa), un cop més, els conceptes de precarietat de l’artista actual així com de la precarietat i transferibilitat del propi concepte de llar, que no es troba, ni de lluny, vinculat a un espai determinat quan parlem de professionals o ciutadans migratoris.

Ja ha passat desembre. Feliç retorn a casa.