El cinema del veí del sud

Quan pensem en les imatges, concretament en el cinema que ens arriba del Marroc, aquest país veí, tan familiar i desconegut alhora, sovint la nostra condició de “nosaltres europeus” s’interposa.

Tal com veiem al país i la seva gent, veiem el seu cinema. Des del desconeixement real del territori, afloren a la superfície estereotips que reprodueixen sovint aquella vella i arrelada visió colonial, forjada durant segles sobre l’alteritat veïna.

Apareix així una alteritat exòtica, colorista, aferrada a la tradició i al folklore. Visualitzem un territori replet de dones sotmeses, un lloc on la religió té un pes social que ens sembla arcaic. En la nostra ment continuen vigent aquelles imatges negatives que es van produir i reproduir com a justificant moral al servei de l’acció colonial i  la seva empresa de dominació.

Fotograma del film Mort à vendre de Faouzi Bensaïdi

Aquest mes, quatre agents culturals marroquins, relacionats amb el cinema des de diferents posicions, reflexionen sobre el medi, la seva influència i les seves repercussions.  No hem pretès abastar la totalitat de la temàtica, ni oferir una visió compacta i homogènia, forçosament simplificada del que significa el cinema d’: autor/ independent/ d’artista en aquest context.  Hem volgut fer un possible estat de la qüestió a través de quatre mirades subjectives que ens aproximen al tema.

Iniciem el nostre recorregut amb un esplèndid article de Léa Morin, qui fa anys que investiga sobre el cinema post independència. Un cinema propi marroquí, en lluita per escapar la mirada colonial que des del cinema s’havia construït fins al moment. Part les seves investigacions li han portat a submergir-se en els arxius personals d’Ahmed  Bouanani, un treball col·lectiu de recuperació dels documents personals del cineasta i historiador del cinema, el títol pòstum del qual La Setena Porta, és el text més complet sobre el cine realitzat al Marroc durant el S. XX. El  cinema d’A. Bouanani, i el material procedent dels seus arxius, continua avui veient un cinema compromès capaç d’imaginar  i crear altres futurs.

Mariam El Ajraoui ens aproxima al “cinema independent”, en un excel·lent esforç per acotar que significa aquesta ambigua terminologia de quan s’aplica  al cinema marroquí. Les confusions que aquest terme suscita, i les perverses repercussions que aquesta etiqueta merita sobre el cinema que arriba a Europa, posen de manifest la trampa neocolonial implícita i oculta en els processos de finançament i distribució.

Hem volgut dedicar un episodi al cinema que produeix una mirada femenina.  Rim Mejdi lluny de fer un llistat sobre tots els films dirigits per dones, comparteix amb nosaltres alguns que l’han marcat com a cineasta, com a espectadora i com a dona per contravenir la mirada hegemònica. La seva anàlisi mostra també la preocupació, que s’ha pogut comprovar durant  la trobada Purple Meridians, organitzat per OVNI i Streen Cinema, és compartida per dones cineastes de diversos contextos: A la dificultat de ser dona en un àmbit altament masculí, s’afegeix una cérvola de fer cinema sobre dones.

Finalment, Abdelaziz Taleb ens aproxima als festivals i a les vies existents perquè els films/ vídeos d’artistes puguin mostrar-se al públic. Ressalta la falta de sincronia existent entre l’alta  adopció del mitjà per part dels artistes i el valor que se li concedeix en l’àmbit institucional i de mercat. Aquesta situació no és tan distant del que ocorre en el nostre propi context, impulsant als artistes a considerar i buscar oportunitats en un àmbit regional més ampli.

Referències d’interès:

ARXIUS A. BOUANANI

ARAB MEDIA LAB

Centre Cinematogràfic marroquí

Institut Nacional de Belles arts de Tetuan

(Imatge destacada: Notre-Père des Fleurs de Dalila Ennadre)