close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

El comisariado ya es historia

Magazine

20 febrer 2009

El comisariado ya es historia

Ya puedes encontrar en tu librería más cercana el último producto de Hans Ulrich Obrist, “A brief history of curating”: una compilación de entrevistas a “pioneros” de la práctica comisarial como Seth Siegelaub, Lucy Lippard, o Harald Szeemann, entre otros, que a buen seguro se convertirá en nuevo manual de referencia para futuros “cachorros” de comisario.

El problema de los relatos en torno a tal o cual ámbito de trabajo (como el comisariado) construídos en base al criterio del personalismo, es que posiciones y experiencias particulares son amplificadas al estatus de modelo, imponiendo una cierta especificidad a las prácticas que les resta capacidad de acción y eficacia política. Decía Foucault, que toda disciplina es un principio de control de la producción del discurso; ella le fija sus límites por el juego de una identidad que tiene la forma de una reactualización permanente de las reglas.

¿No sería más útil pasar de pensar en términos de “¿qué es el comisariado?” a interrogarnos por “quién dicta sus reglas”? ¿no sería más pertinente pensar sobre cuales son los mecanismos que la hacen funcionar como práctica normalizadora y cuales las condiciones (sociales, culturales, económicas, etc.) que la posibilitan?

Aimar Arriola treballa en art com a comissari, editor i investigador. D’un temps ençà va pensant ‘sobre’ les superfícies, en un doble sentit: parant esment a la presència de superfícies concretes, com ara documents, cossos, o objectes d’art; i reflexionant sobre l’estatut diferencial que l’àmbit de les superfícies té en relació amb el profund. Compta amb un doctorat en Cultures visuals per Goldsmiths, Universitat de Londres i actualment és investigador associat a AZ Alhóndiga Bilbao. A l’agost de 2021 ha estat content i s’ha comprat una gorra negra.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)