Com tot (o moltes coses) d’aquest XXI, la figura del comssariat es fragmenta i desdibuixa, es contrau i s’expandeix, passa de tot un, tot el que passa sembla ser vàlid, i les definicions són, encara més si cap, més extenses que les pràctiques que les constitueixen. Singulars, privades, úniques, especialitzades. El que mai es repeteix de manera igual no pot definir-se sense l’ús de subordinades o excepcions.

Hem volgut treballar aquest concepte o pràctica, el comissariat, per portar-nos un pas més enllà en el seu coneixement, per intentar ordenar o assignar-li un lloc que sabem que no és definitiu, però que almenys estigui aquí com a tema, com a agent des del qual pensar-se i en el qual pensar. Moltes de les persones que escrivim crítica som o hem estat comissaris també. Molt comissariat actual consumeix text més que imatge; no és intranscendent doncs, que ens referim a ell des del text, des del pensar en pràctiques, aproximacions, documents i fins i tot performances del comissariar a partir del format escrit.

Inauguràvem aquest tema amb Sonia Fernández Pan, que aportava un interessant gir de subjectes agents i pacients, interpel·lant des d’allò que és material, des de la posició negada de l’objecte com a centre. La seguia una entrevista de Juan Canela a José Roca, responsable del projecte Flora a Bogotà i prolífic comissari de biennals i exposicions tant en llocs institucionals i majúsculs com més petits o independents. La pràctica curatorial de Roca posa de manifest la dimensió infraestructural o la capacitat d’activar espais i estructures de treball que permetin el desenvolupament dels contextos artístics a nivell local.

Sense marxar de l’altre costat de l’Atlàntic, Paloma Checa entrevistava la Sol Henaro, “curadora de patrimonis documentals i responsable del Centre de Documentació Arkheia, l’arxiu bibliogràfic i documental del Museu Universitari d’Art Contemporani de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic”, amb qui l’aproximació a la curadoria expandia límits per introduir en la pràctica, o en la definició, la possibilitat de l’arxiu i les seves parts com a objecte de comissariat.

Raquel Machtus narrava la narració d’Alexandra Laudo en el seu comissariat performat per al projecte “An intellectual History of the Clock” i entre mig s’escolava un extra dedicat al Simposi de l’ACCA d’aquest 2016 amb una entrevista a Federico Campagna a càrrec de Marina Vives.

Per cert, que coses del sensat destí: el proper divendres 2 de desembre, Montse Badia i Marina Vives, 2/3 del board d’A*DESK estarem al MACBA parlant de… comissariat. Serà a la presentació de Genealogías curatoriales. 26 comisarios/as en diálogo, llibre publicat per Casimiro i ideat i treballat per Xavier Bassas. Una oportunitat per discutir aquesta figura, la comissarial, un cop més. Sabem d’entrada, que no arribarem a cap accepció unívoca. Allà ens veiem.