Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.
A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.
A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.
Irònic, subtil, absurd, sintètic, divertit, polític, directe, crític. Som conscients que ja no es pot considerar el GIF una forma d’expressió “nova”. No obstant això, ens resultava cada vegada més urgent dedicar un mes a aquest format. Sota l’atracció de la seva condició àgil i comprimida, transferible i viral; o del tractament horitzontal de la imatge pel que fa a intervenció i modificació anònima d’abast exponencial, vam convidar alguns experts sobre el tema a dedicar un article sobre diferents aspectes de tot plegat.
Iniciàvem el mes amb Rafa Ruiz, especialista en cinema i producció audiovisual a més de cofundador d’Arts Coming, plataforma que ja va dedicar al seu dia un comissariat voltant del gif. Rafa, que és ell mateix creador de gifs, signava amb Pensar el Gif una immillorable introducció al format i als seus elements i codis, sovint llegibles des d’una òptica més propera a l’art actual que a la mera distracció.
Per la seva banda, amb Telepatia gif: Escriptura no-creativa en imatges pobres Manuela Padrón Nicolau signava un text orientat a l’anàlisi teòric i semiòtic del que es pot considerar un fenomen sociocultural contemporani, sense oblidar l’humor, o la ironia, i passant (molt de prop, gairebé tocant) per alguns casos concrets.
Amb Eloi Puig (Sobrevolant els detritus de l’GIF adreçàvem la celebració de l’error o del glitch com a ingredient o actor en la funció del fenomen gif. Puig dedicava el seu text a un element que ha esdevingut clau en la reproducció d’aquest format, l’error, per valorar la part positiva de la “pobresa”, i en últim terme imperfecció, d’aquest llenguatge.
Finalment, vam convidar en Pau Cuyàs a escriure en aquest número perquè coneixíem la seva faceta de gamer i d’expert consumidor de tecnologia contemporània, i ens ha encantat la seva revisió del loop com a realitat intrínseca a les tecnologies i llenguatges gràfics actuals, recolzats en aquesta -virtual o no- repetició infinita.
I perquè és juliol, aprofitem per acomiadar-nos fins setembre, no sense abans prometre un agost únic: revisarem, com hem vingut fent en aquest mes dels últims anys, l’arxiu A*DESK. Però en aquesta ocasió la selecció l’han dut a terme convidats especials. Estigueu atents!
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)