Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.
A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.
A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.
La paraula folklore s’associa a una cultura en concret, a una mena de societat, sempre unida als costums, creences, balls o cançons en els quals es desenvolupa una identitat col·lectiva. Una de les característiques d’aquesta mena de patrimoni cultural, conegut també com a patrimoni immaterial, és la seva forma de transmissió que sol ser de pares a fills. Així mateix, comporta la necessitat de participar en aquesta mena d’esdeveniments perquè no es perdin i caiguin en l’oblit. A més, no és senzill conèixer en molts d’ells el seu origen. Es podria dir que per a continuar amb el llegat patrimonial del folklore és necessari rebre, copiar i compartir.
Si ens endinsem en el digital, es podria considera folklore allò que els usuaris d’internet són capaces de crear amb una fi social. No sols això, a més hauria de tenir característiques similars al patrimoni immaterial. A res que es pensi una mica en elles és fàcil adonar-se que el meme d’internet les compleix. Part essencial d’aquestes creacions és la seva forma de supervivència, necessita ser compartit per a no caure en l’oblit i arribar al major nombre possible d’usuaris. En molts casos és impossible conèixer el seu origen, qui el va crear. A més, copiar, pegar, canviar i compartir forma part essencial d’un meme, perquè quan deixa de transmetre’s, passa a formar part de l’oblit.
El folklore, sempre lligat a una cultura en concret, en la part digital perd moltes vegades aquesta connexió amb el lloc físic, perquè internet no té fronteres. D’aquesta manera, el meme més viral de 2015 en molts països va ser el “Confused Travolta”, on la imatge de Vincent Vega era col·locada en innombrables escenaris en els quals es representava la confusió de manera còmica i divertida. Un exemple més pròxim en el temps d’un memeque a l’igual traspassa davanteres seria el conegut “Africans ballant amb taüt”, reproduït en incomptables ocasions i països a conseqüència del gran nombre de casos i defuncions degudes a la pandèmia del COVID-19. Això és una mostra del globalitzada que pot arribar a estar la imatge i l’humor.
D’altra banda, les maneres de riure i els actes descrits en moltes d’aquestes creacions semblen limitar l’extensió i la seva propagació per estar units a una societat en concret i a la descripció de fets que ocorren en ella. Si ens fixem en els memes que trobem en els nostres mòbils, molts estaran lligats a l’activitat política més recent del país i, en general, en el cas de tornar a manar-los només es reenvían a persones que puguin entendre’ls. Així, aquests arxius queden confinats en l’activitat cultural i social d’un territori i, a més, són majoritaris en número que els transmesos mundialment.
Conseqüentment, els memes són capaços de detallar amb gran claredat i humor el moment que es viu en l’actualitat. Podríem, fins i tot, tractar el seu potencial per a descriure la història que esdevé avui dia. Més fins i tot, pot veure’s el que ha anat ocorrent en la política d’un territori els últims anys i les diferents postures polítiques que podem trobar en el panorama nacional a través d’aquests. Els debats televisius en els quals participaven representants dels diferents partits polítics tenien com a resposta, en qüestió de minuts, centenars de memes en les xarxes socials. I això anava ocorrent amb cada esdeveniment que vèiem en el parlament o en les seus dels partits. Fixant-nos en una cosa més recent, cada pas que han anat donant els governs actuals enfrontant-se a la pandèmia, ha tingut una resposta en internet pràcticament immediata. I és que aquesta forma d’expressió cultural es fa senzilla i còmoda per a manifestar qualsevol tipus de pensament.
Aquesta descripció específica de fets actuals és realitzada pels propis usuaris d’internet, els qui no sols els creen, sinó que a més els comparteixen, propagant-se de mòbil en mòbil, exercint amb summa facilitat la tasca de la comunicació. I és que aquestes creacions són part essencial de la cultura popular actual, pel mer fet de ser creacions populars, artístiques i humorístiques que arriben amb facilitat a gran part de la societat.
A més, la capacitat d’extensió que tenen aquestes creacions pot ser deguda a la connexió que sentim amb elles. És per això que moltes persones guarden memes en els seus ordinadors i mòbils per a reexpedir-los en el moment en què el precisin o simplement a manera de salvaguarda. I és que els nostres dispositius digitals s’han convertit en baguls dels records on guardem quantitats immenses d’arxius que queden aquí com àlbum de fotos, però amb el problema de la limitada vida que tenen les màquines d’avui dia. De la mateixa manera, existeixen pàgines web dedicades en exclusiva a compartir i guardar memes de manera online, sempre connectades i a la disposició dels qui necessitin veure’ls.
Si tenim en compte tot això, podem dir que el folklore digital, especialment els memes, són un reflex de la societat contemporània i de les seves maneres de riure. Així, poden convertir-se un llegat més per a la societat futura que mostri com era la societat de l’ara per mitjà d’imatges humorístiques. Això és alguna cosa que ja es té en compte per les institucions des de fa anys. La UNESCO en 2003 va presentar una carta sobre la preservació del patrimoni digital on posava sobre la taula la gran pèrdua que suposaria el no salvaguardar allò merament digital.
Això va poder ser el tret de sortida perquè molts governs comencessin a activar estratègies de preservació en el mitjà. La realitat va ser una mica més lenta, encara que actualment trobem fortes iniciatives que salvaguarden allò que es troba en la xarxa. És més, la Biblioteca Nacional, entre altres, guarden memes per al seu estudi futur, arxius relacionats amb el territori o notícies. Ja no sols es digitalitzen documents per a la seva consulta en internet, facilitar la seva reproducció i maneig o per a la seva preservació, sinó que també es guarda el merament digital. Així i tot, encara queda molt camí per fer, el camp és immens i abastar tot el que conté la xarxa, encara que només sigui el relacionat amb el territori espanyol, és una àrdua tasca fins i tot sent una institució forta amb mitjans per a dur a terme aquest tipus de salvaguarda.
També nosaltres podem guardar-los, ensenyar-los, enviar-los, canviar-los i continuar rient-nos d’ells passat el temps. Arxius humorístics que només entendran aquells que coneguin el context històric en el qual es desenvolupen. L’humor i la cultura d’una època estan units a les persones que la viuen. Si el dia de demà ens diguessin que hem d’explicar als nostres descendents amb una imatge les primeres dècades del segle XXI, jo, per descomptat, ho faria a través d’un meme.
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)