close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

El més gran fracàs, la incultura

Magazine

04 desembre 2023
Tema del Mes: Revisant arxiuEditor/a Resident: Josephine Soundscapes

El més gran fracàs, la incultura

Publicat a A*DESK (30/11/2015), Revisitat per Josephine Soundscapes (4/12/23)

i

A A*DESK estem compromeses amb els temes que ens ajuden a entendre el present.Però també és important, de tant en tant, fer un exercici retrospectiu, revisitar els nostres arxius i rellegir-los en clau actual.Desembre ens ha semblat un mes adequat per fer-ho.No hem volgut fer soles aquesta revisió i per això hem demanat a Josephine Soundscapes que ens acompanyi durant aquestes quatre setmanes del mes de desembre i que dialogui amb els textos i editorials proposats.Josephine ho fa de la manera que millor sap, mitjançant sons i visuals.

Comencem remuntant-nos a l’any 2015, a la guerra de Síria (que sembla tan lluny però les conseqüències de la qual encara suposen un gran problema) i veiem com tantes coses sembla que han canviat i tantes altres, en essència, s’han intensificat. I sí, parlem de parlem de fracàs.

Soundscapes per a A*DESK 1/4

A través de conceptes associatius i jocs de literalitat-no-literalitat, aquests suggeriments musicals destil·len, complementen o potencien el tema desenvolupat a l’editorial.

Per a aquest primer editorial res millor que la música de l’artista Musslimgauze.

Muslimgauze era el nom artístic de Bryn Jones (17 de juny de 1961 – 14 de gener de 1999), un artista britànic extremadament prolífic d’electrònica ètnica i música experimental, fortament influenciat per tot allò que té a veure amb l’Orient Mitjà, els conflictes ila història del món musulmà, sovint amb èmfasi en el conflicte palestino-israelià, però molt més.

La seva és una història peculiar, un creador completament outsider però alhora, un exemple d’acostament, barreja, respecte i reivindicació d’altres cultures molt diferents de la seva.

La seva obra era tan abundant, que tot i així després de la seva mort se segueixen trobant i publicant treballs seus. En aquest cas, he seleccionat un tema d’un llançament publicat a l’any en què es va escriure l’editorial, 2015.

Muslimgauze
Track: Zilver Track
Álbum: Feel the Hiss
Spotify

Josephine Soundscapes és Jose Salas, director d’art, dissenyador gràfic i creador audiovisual. La seva trajectòria està lligada, majoritàriament, a l’entramat cultural independent de Madrid, en els camps de les arts plàstiques, audiovisual i musical, tant des dels seus projectes personals o col·lectius com Machines Désirantes Buró, Fast Gallery, Silly Europeans, Alkomerz (Berlín ), Paradís Madrid o Sonda Dispersa (M21 Radio), com per a institucions tals com CA2M, La Casa Encendida o Matadero Madrid. Sota el seu àlies Josephine Soundscape desenvolupa una tasca com a Dj, ràdio host, promotor i programador, en clubs, festes i festivals, així com en projectes de ràdio i col·laboracions amb en entorn de les arts escèniques, en part des de la seva promotora independent a_mal_gam_a, o en altres projectes com CALMA, Radio Relativa o al Festival BetaPública de Teatros de Canal.

A*DESK és una plataforma crítica, centrada en l’edició, la formació, l’experimentació, la comunicació i la difusió en relació a la cultura i l’art contemporanis, que es defineix desde la transversalitat. El punt de partida és l’art contemporani, perquè és d’allí d’on venim i aquesta consciència ens permet anar molt més allà, incorporar altres disciplines i formes de pensament per a parlar i debatre sobre temes que són de rellevància i d’urgència per a entendre el nostre present.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)