El model Barça

Guardiola ha anunciat aquesta setmana que deixa el Barça. Immediatament Zubizarreta, el director esportiu del club, donava el nom del nou entrenador, el fins ara segon de Guardiola, Tito Vilanova. I explicava el perquè: després de la lesió de Villa, abans de buscar en el mercat d’hivern un davanter, es va mirar que hi havia a la casa i van trobar dos joves, Cuenca i Tello; de la mateixa manera, abans de buscar un entrenador fora a cop de talonari i precedit d’un gran currículum, van buscar que hi havia a la casa i van trobar a Tito Vilanova. Tito no té experiència com a entrenador a primera divisió, encara que durant aquests anys ha treballat amb Guardiola. Pot funcionar o no, com podrien funcionar o no els altres noms que van aparèixer a la premsa com a possibles. Tampoc tenien experiència Tello o Cuenca, i aquí estan.

És aplicable aquest model al sistema de les arts? De fet s’ha fet en diverses ocasions amb dofins de la direcció com a comissaris en cap que després han passat a ser directors de la institució. Però, i en els altres llocs de joc i de l’equip? Sempre hi ha hagut un complex d’internacionalitat en el sistema de les arts espanyol. Potser és el moment d’aplicar el model Barça i buscar el que hi ha a casa o el que hi ha a prop. Potser es descobreixen i es posen en marxa maneres de fer pròpies que tindran molt a dir en contextos més amplis. És clar, però per això cal conèixer bé el sistema, conèixer bé la cantera, qui hi ha i, sobretot, arriscar i confiar.